Pic del Racó Gros

Sortim de la mateixa estació i prenem el GR-11 i comencem a remuntar les primeres rampes del dia. Al cap de poc temps trobem que el camí més evident, pel qual seguirem, continua vorejant el bosc de la Verge i deixem per l’esquerra un altre camí que és el que puja al coll d’Eina o de Núria. Uns centenars de metres més amunt arribem a un trencall amb un pal indicador.
Deixem per la dreta, SO, una pista que ens portaria a l’alberg Pic de l’Àliga i seguim recte, en sentit NE, en cerca de la palanca de l’Escudé. Creuem el pont de fusta i encaminem les nostres passes en clara direcció a un pal de direccions que veiem unes desenes de metres més amunt.
Arribem a l’encreuament i deixem el GR-11 que es dirigeix al coll de Noufonts i seguim en sentit NE, remuntant el torrent de les Molleres. La pujada, constant en tot moment, ens porta a assolir el coll de Noucreus després de superar més de 600 metres de desnivell, sempre per camí perfectament definit.
Al coll de Noucreus es pot fer una llarga pausa per fer un mossec i recuperar forces, albirant tot el que ens resta per aconseguir el nostre objectiu, que llueix imponent just al davant dels nostres ulls. Al coll trobem un bon nombre de camins que es dirigeixen en tots els sentits cardinals, però el que a nosaltres ens interessa és l’evident corriol que inicia el descens, en sentit NO, vers la fossa del Gegant i, una mica més al N, al pas del Porc.
El camí continua evident, i quan sembla que s’esvaeix, escadusseres fites ens ajuden a progressar. Tot i així l’orientació ens fa el pes per seguir el camí. Per arribar al pas del Porc vam fer un flanqueig que ens evità baixar a una petita enclotada. Ja al pas, no queda altra cosa que fer la pujada cap al cim. Un difuminat rastre de corriol ens ajuda a fer camí sense necessitat de progressar a tota cresta, la qual s’ha de dir que no presenta cap complicació a muntanyencs acostumats a aquest tipus de terreny.
Fer el cim tan sols és qüestió de gestionar l’esforç que requereix superar el fort pendent del terreny.
Les vistes des del cim són magnífiques. El cim no és gaire ample, però permet passar una bona estona assegut als esquists que el conformem. Aquí es pot donat per acabada la travessa i es pot plantejar la tornada, però ja que hi som anem a fer l’altre cim del cordal, el pic de Racó Petit, que curiosament és un parell o tres de metres, depèn de la cartografia consultada, més alt.
Per fer això cal seguir per la cresta, ampla, en sentit NO. El descens no té cap complicació remarcable, fins al coll dels Racons. Tan sols caldrà anar amb la cura que aquest tipus de terreny demana. Des del coll dels Racons veiem amb claredat què ens cal fer per assolir el cim. Tenim dos avantcims que semblen inexpugnables però que se salven pel costat de ponent de la cresta.
Es pot fer també per tota la cresta, però no cal. Si la capacitat física ens ho permet, no cal posar les mans al terra si fem pel vessant ponentí. Només caldrà grimpar, molt fàcil, una vegada hàgim superat el segon avantcim. Una punxa d’un curiós marbre blanc que fa que l’indret es reconegui des de la distància. Sortint de la zona marmòria sí que ens caldrà grimpar per l’ampli vessant per fer el cim. De nou ens permetem una llarga asseguda descansant i admirant el paisatge.
Per fer el retorn, potser gent més avesada, o aventurera, o exploradora, o coneixedora del territori, planteja opcions més alpinistes, però nosaltres ens vam basar en un track que desfeia camí per recular. Així ens va tocar pujar de nou al pic de Racó Gros, vam fer així augmentar la duresa del recorregut. L’ascens el vam fer per una feixuga canal, mirant d’evitar les pedres soltes. La resta del recorregut el vam fer sense res destacable fins al coll de Noucreus.
En aquest punt, i per allò de dir que no tornàvem pel mateix camí, vam decidir fer pel coll de Noufonts. També es pot fer per la carena del serrat del Mig i el serrat de la Coma del Clot, fent pel camí fins a set cims secundaris.
Així doncs, del coll de Noucreus al de Noufonts i d’aquest fins a l’acabament del recorregut, vam fer pel GR-11 davallant el torrent de Noufonts fins al pont de l’Escudé i l’estació del cremallera de Núria.