Si has aparcat on nosaltres ho vam fer trobaràs un corriol que segueix, per dins la vegetació, el torrent dels Corriols, per la seva riba esquerra hidrogràfica. Aquest sender surt a un llarg camp de pastura, solcat per espais de molleres. Un cop travessat aquest camp es connecta amb la pista, apta per a tot tipus de vehicle, que arriba fins a un lloc on torna a trobar el torrent. Fins aquí s’hi pot arribar si es localitza l’inici de la pista uns 1.500 metres més avall, prop del lloc on hem començat a caminar. Aquí, si es vol i es compta amb un vehicle tot terreny, jo no ho sé, diuen que es pot pujar fins a les antenes del pic d’Escobedo.
Nosaltres no tenim aquest tipus de vehicle, així que no hi pugem. Segons el mapa de l’ICGC, i ha un sender que puja pel marge esquerre hidrogràfic del barranc de Pilàs, però no el vam poder seguir per estar enfangat i ple de vegetació, així que vam tornar de nou a la pista i vam travessar el torrent, per sortir a un altre prat, que vam creuar fins a un lloc on vam trobar un punt que ens va permetre tornar a creuar el barranc, just al lloc on apareixen les aigües del barranc de Pilàs.
A l’altra banda vam remuntar pel vessant a la recerca del camí que no vam poder seguir anteriorment i ens vam trobar amb el camí que puja protegit amb un mur de pedra seca. Com que el camí torna a ser enfangat s’ha acabat per fer un sender fora mur, pel vessant del costat dret, la nostra esquerra segons el sentit de pujada. Aquest corriol puja fins a un punt on la paret acaba, en trobar de nou les aigües del barranc. Aquí, al meu entendre, cal creuar les aigües del torrent, i això és el correcte.
Costa de trobar, però hi ha traça que puja, primer fins a un arbre, l’únic arbre que es veu al vessant i molt més amunt, ja una mica menys pendent, fins a un altre grup d’arbres. Aquí ja el camí es desdibuixa. Hi ha alguna escadussera fita, però del que es tracta és d’anar a la recerca d’un petit salt d’aigua que hi ha més amunt. Aquí es pot triar entre pujar per una banda o per l’altra del barranc. Per l’esquerra, segons el sentit de la marxa, es puja entre arbustos i pedres i per la dreta, a l’altra riba del torrent, per herba molt baixa. Per una banda o per l’altra s’acaba a una nova esplanada, on cal remuntar un fort pendent per acabar per trobar de nou traça, acompanyats d’escadusseres fites. Així pugem fins a un petit coll, entre el barranc de Pilàs i el de Labedo, a la cota 2.211, segons el mapa d’Alpina.
A partir d’aquí nosaltres deixem el camí indicat al mapa, ja que el farem de baixada, i pugem el més directe possible a la recerca de l’Estanyera més occidental, on ja reprenem de nou allò que el mapa diu que és camí, per on pugem fins a un evident coll que hi ha entre el pic de Pilàs i l’Estanyardo.
Ja al coll, s’han de remuntar els últims metres fins a atènyer una curta canaleta que ens deixa a una primera cota, que és el veritable cim, segons tots els mapes. Més enllà hi ha una altra cota, un metre més alta, però aquesta primera és la que cal validar al repte.
La baixada ofereix múltiples possibilitats, però en el nostre cas triem tornar enrere al coll i anar a pujar a l’Estanyardo, que és allà mateix. Fet el cim, decidim no tornar al coll i baixar fins a un altre coll que hi ha al sud del cim, on baixem per la carena, força dreta, amb compte però sense grans problemes. Ja avall mirem de baixar el més directe possible a l’Estanyera oriental, on ja tornem a enllaçar amb camí, dibuixat tant al mapa d’Alpina com al d’Openstreetmap.
Mirant de seguir el més fidelment possible aquesta traça acabem per trobar camí que ja hem recorregut, així que, ara de baixada i amb un lleuger desviament, tornem al pas del salt d’aigua i més avall, sense més provatures, al lloc on trobem el torrent dels Corriols, allà on ja he dit que s’hi pot arribar amb vehicle. Tornem al lloc d’inici seguint tota la pista, amb la finalitat de comprovar-ne l’estat per informar de la seva possibilitat d’ús, ja que es troba en perfectes condicions, fins i tot en millors condicions que la pista feta per arribar a l’aparcament de sobre Cerbi.