Pic de la Serrera

Faig la crònica de la sortida perquè el cim principal objectiu de l’excursió es va aconseguir, però no així tot el proposat. El track no serà de gaire utilitat però per si de cas…
Intent fallit de completar la trilogia de cims que formen els pics de la Serrera, la Cabaneta i el de l’Estanyó, ja que sols vam poder fer el primer. Un conjunt de circumstàncies ens va obligar a abandonar el projecte i deixar la resta de cims per a una altra ocasió. Havíem consultat prèviament càmeres web de cims propers i més alts, com el Comapedrosa i els Casamanya, mancats de neu, però la pujada al pic de la Cabaneta se’ns va girar. Haurem de tornar a Andorra.
Poder ajuntar aquests tres cims en un mateix recorregut en època hivernal no era una bona idea però va poder més el cor que el cap.
A Andorra, el gremi d’hostalers s’ha inventat una activitat per portar muntanyencs al seu territori. Fa temps vaig adonar-me, per casualitat, de l’existència de la proposta Seven Peaks, consistent a pujar els cims més alts de cada parròquia andorrana, i vet aquí que dels cims que proposen sols em faltaven per completar la proposta els pics de la Serrera i el de l’Estanyó. Doncs això, fem la volta completa i s’ha acabat. No va poder ser. La neu, l’equipament inadequat, la precarietat del terreny i el cansament acumulat ens van fer abandonar. Sort perquè tot i haver començat a caminar ben d’hora, vam tornar al cotxe amb el sol ja post. Ens vam equivocar de vall. Segur que a la de Ransol, que té orientació E, no haguéssim trobat neu.
Vam projectar la sortida per la vall de Sorteny, al N de la serra de l’Estanyó, amb categoria de parc natural gràcies a la seva biodiversitat i riquesa floral, amb moltes espècies endèmiques dels Pirineus de les quals, com és lògic a l’època triada, no vam poder gaudir. En canvi sí que vam gaudir del paisatge glacial i els vells boscos, així com del riu Sorteny i les marjals amb molsa esfagne.
L’Itinerari seguit està pintat, com sempre a Andorra, en tot el recorregut, si més no el que nosaltres vam completar. L’inici es fa seguint els senyals de pintura de GRP de color groc i vermell fins a la collada dels Meners. Canvia a cercle de color groc i la resta del camí suposo que deu continuar igual.
El recorregut fet per nosaltres no arriba a la collada dels Meners, ja que ens vam deixar portar pel fals convenciment de tenir el cim a tocar si tiràvem pel dret i el que passa sempre, dret amunt sense camí, zigzaguejant per fort pendent per trobar un davant cim, un altre… Al mapa ja hi surt un camí dibuixat però penso que aquest traçat és millor fer-lo de baixada.
I un últim apunt: sembla que fora de temporada es pot pujar en cotxe fins més enllà de l’aparcament al qual s’arriba per carretera asfaltada. Nosaltres, per desconeixement, vam deixar el cotxe en aquest punt, al costat de la caseta d’informació, però per pista de terra, apta per a tot tipus de vehicle, es pot pujar uns 1.500 o 1.600 metres més amunt.