Avui tenim un dia força desplaent. Domina la situació una boira humida que ens obliga a posar-nos l’impermeable des del començament. No plou, però el terra està moll. Comencem a caminar cap al final de l’asfalt, on localitzem el pont de pedra que ens permet creuar el riu de la Coma, unió de les aigües del Meners i del Jan. A l’altra riba ens rep l’àrea d’esbarjo de Ransol, on, a més de taules i barbacoes, ens rep un pal d’adreces.
Agafem el sender en direcció al refugi de Cóms de Jan, així que creuem una palanca de fusta per seguir el sender senyalitzat amb un cercle de pintura groga. Per aquest sender arribem al refugi lliure, condicionat amb lliteres metàl·liques i una llar de foc.
Després d’un lleuger descans i una curta xerrada amb els ocupants del refugi (hi ha caminants que davant del que depara la meteorologia romanen a l’interior esperant-ne l’evolució) reprenem la marxa, ara pel corriol senyalitzat amb pintura de Gran Ruta Pirinenca (GRP).
Caminem per aquesta senda una certa distància fins a assolir la capçalera del riu de les Portelles, on, gràcies a un moment de dispersió de la boira, aconseguim observar el portell de la Coma de Varilles. Abandonem en aquest punt el sender i comencem a remuntar el pendent de forma directa, sense camí evident i buscant la millor superfície on posar els peus. L’herba, entre la boira i les múltiples regueres d’aigua que cauen pendent avall, està molt molla, però a poc a poc superem la inclinació, que s’accentua més a pocs metres del portell de la Coma de Varilles. Tota la pujada per aquest sector l’hem fet sense camí ni senyalització, però sense problemes perquè no hi ha altra opció que tirar cap amunt.
Al coll la boira ens impedeix tota visió. GPS en mà comencem a realitzar un exigent flanqueig lateral, evitant l’aresta de la muntanya (el track que anem seguint així ho indica i un parell de persones que trobem així ens ho aconsellen), fins que reprenem la carena per passar pels pics de la Portaneille (toponímia andorrana) o Pic W (Alpina) i finalment assolim el cim del pic de la Coma de Varilles. Més boira, així que poca cosa a explicar.
Iniciem el descens continuant per la carena sud-oest, de forma còmoda per terreny suau. Caminem ja per un clar corriol pel qual comença a obrir-se la boira. Això ens permet observar l’estany de Cabana Sorda i també altres cims que despunten a l’horitzó. Així, distrets, ens desviem lleugerament del sender per ascendir a una cota sense nom per observar el paisatge. Tornem al sender i enllacem amb el camí marcat com a HRP, anteriorment abandonat allà a la capçalera del riu de les Portelles.
Tenim a prop, encara que ara no la veiem, la tossa de Caraup, així que decidim acostar-nos a trepitjar-la. Podríem fer un descens, des d’aquí, directe fins al fons de la coma de Ransol (toponímia andorrana), però la pertinaç boira ens fa dubtar, així que tornem al coll anterior per continuar el descens pel corriol HRP.
Quan hem superat la capçalera del riu dels Planells de Caraup la boira ja ha quedat prou amunt per permetre’ns encarar un descens lliure, sense camí però totalment net i obert, fins a trobar el sender que ve del pont de la Badalosa. Si el prenguéssim en sentit nord-oest arribaríem al refugi de Cóms de Jan, així que el creuem i continuem el descens lliure, per on millor ens sembla i salvem, buscant els estrets espais entre plantes, l’única franja de nerets (uns 20 metres d’ample ). Després el bosc de pins es fa més obert i podem arribar al riu de les Portelles, que passem fàcil a gual, per continuar el descens a la trobada del camí ja recorregut per pujar al refugi de Cóms de Jan. El prenem, ara en sentit contrari, per baixar novament al lloc d’inici, donant per conclosa aquesta humida proposta.