Sortim de l’aparcament de la Molinassa i agafem el sender (GR 11) que es dirigeix al pla de Boet i el pla d’Arcalís. Al cap de poc deixem el desviament que mena al refugi de Vallferrera i al port de Sotllo i encara més amunt arribem al trencall (GRT-62) que porta al pla de Boet, desviament que no prenem perquè continuem pel GR fins que arribem a un lloc on la pista gira fort a la dreta, i hi ha un pal de direccions.
Deixem la pista i continuem pel GR, ara convertit en sender, per on arribem a l’altura del barranc del Clot de l’Olla. Segons la traça de Wikiloc, que seguim, barranc amunt es puja fins a la portella de Comella Verda, però no ho veiem clar (baixa molta aigua i tot són nerets), així que continuem pel GR.
A partir d’aquest moment no cal gaire escriptura més. Anem sempre pel GR 1, passem, en primer lloc, pel pla d’Arcalís i finalment arribem a la coma de l’Orri. En aquest punt deixem el GR i iniciem l’ascens per la coma, sense camí però seguint escadusseres fites. El mapa d’Alpina de l’Alt Pirineu pinta un sender, però no el veiem. Cap problema ja que a partir d’aquest punt mana l’orientació o el terreny (no hi ha cap altra opció que anar pujant).
Primerament, anem per terreny majorment herbat, esquitxat de tant en tant per petites roques. Segons anem pujant l’herba va desapareixent i els rocs acaben per colonitzar tot el territori. Comencem a veure la canal, atarterada i molt pendent, que ens caldrà superar per atènyer el port de Boet. Sortejant els grans blocs de pedra arribem a la base de la canal.
Aquí el grup se separa: uns van pel centre de la tartera i altres ens decantem per pujar acostats a la paret de la nostra dreta. Ens va semblar la millor opció, vam pujar al port, però va ser molt dur. Els companys que van anar pel centre ho van fer millor i amb menys esforç. El ferm de la canal és molt descompost, d’aquells que fas un pas endavant i mig endarrere.
Al port no ens hi estem gaire, primer perquè no hi ha lloc i després pel vent fred que ens rep, així que passem a l’altra banda de la muntanya i ens sorprèn el que ens resta per arribar al cim. Segons el mapa d’Alpina hi ha sender, però sobre el terreny no es veu res, però el dia és radiant i veiem clarament el destí. Nosaltres ens decantem per anar-hi en flanqueig directe, mirant de seguir, més o menys, la línia del mapa. Finalment fem cim.
Mentre gaudim de l’espectacle visual, debatem com encarar la tornada. Tenim l’opció de continuar fins a la portella de la Comella Verda o la de fer servir una canal vertical que cau directament del cim al fons del Clot de l’Orri, però finalment ens decantem per tornar pel mateix camí de pujada. Ara, però, per baixar de nou al port de Boet, ho fem per la carena-cresta, de forma força més tranquil·la.
Al port encarem la baixada per la canal acostats a la paret de la dreta, segons el sentit de baixada. Ens sorprèn que, encara que molt precari, hi ha un sender. Al contrari que a la pujada, ara el descens el fem sense problemes ni relliscades, fins i tot hi ha fites que ens ajuden a baixar tota la canal. Finalment, trobem terreny molt més amable, on comencem a caminar per terreny ja conegut, per on acabem, en primer lloc, a la coma de l’Orri i el GR 11.
Desfent camí arribem de nou a l’aparcament de la Molinassa (quin descobriment) però quan arribem al pla d’Arcalís es disgrega de nou el grup. La majoria continua pel GR, ja que ja tenen prou aventures i d’altres ens desviem a la recerca de Lo Mercat, on enllacem amb el GRT 62, sender que agafem per baixar al pla de Boet i a la seva cabana homònima. Una mica més endavant passem per la font de Mn. Batlle i finalment enllacem amb el GR-11, per on acabem a l’aparcament de la Molinassa.