Comencem a caminar fent ús de les dreceres que se’ns ofereixen, ara que estem frescos. En realitat, del que es tracta és de seguir els senyals del GR-10 fins a pujar al coll de la Cirera, després de remuntar uns 280 metres de desnivell i haver evitat, amb una volta ximple, un sector ple d’ortigues. Val més evitar-ho per la dreta, com vam fer a la baixada.
Al coll de la Cirera abandonem el GR i continuem en sentit sud-oest, clarament orientats a l’amenaçant carena del puig de Pèl de Ca. El sender és molt evident, gairebé sense pendent i trillat al començament. Segons va guanyant inclinació es va fent més dispers, però les fites ens porten pel lloc correcte. El pendent va augmentant de forma considerable segons anem avançant, fins i tot hi ha algun lloc on les mans ajuden a progressar.
Després d’un bon esforç pel fort desnivell superat, s’assoleix el munt de roques que protegeixen el cim. En aquest punt decidim continuar pel corriol que el flanqueja pel costat de la nostra esquerra. Ja el farem de baixada.
Tampoc no hi ha gaire més per explicar. El camí ens porta a una mena de coll, amb la vista dels cims del Cinc Creus i el pic de Gallinassa davant. A partir d’aquest punt desapareix la zona verda i comencem a caminar per terreny desangelat i aspre, seguint el rastre de fites, guanyant altura de forma constant.
Així passem també de llarg el cim del Cinc Creus i continuem propers a la línia de carena per assolir definitivament el cim del pic de Gallinassa, o pic Gallinàs, com el denomina l’Institut Geogràfic Nacional francès.
Les vistes, amb el dia assolellat que ens ha tocat de viure, són inenarrables però no tot és perfecte. Centenars de mosques acudeixen a la nostra suor, així que fem com podem la foto de cim i emprenem un ràpid retorn, que fem pel mateix camí, amb la diferència que ara passem pels cims del Cinc Creus, on confirmem la possibilitat de baixar directament al coll d’en Ce, i també pel cim del puig de Pèl de Ca. Modifiquem també lleugerament un tram de la baixada més enllà d’aquest cim i també el del tram de les ortigues, per acabar definitivament al punt d’inici d’aquesta, per a mi extenuant caminada, amb un cansament accentuat per la sufocant calor suportada.
Al refugi, obert, recuperem els líquids perduts durant la jornada, encara que el més sa hagués estat fer-ho amb aigua.