Sortim de l’aparcament i de seguida agafem la pista que es dirigeix al coll de Jovell. No la seguim durant gaire temps ja que al cap de poc la deixem per trencar per un sender, a la nostra dreta, que ens porta a l’ermita de Santa Maria de Josa. Continuem per aquest camí, ara força pedregós, veient de tant en tant marques de GR. Més endavant enllacem amb la pista que vam deixar per anar a l’església romànica. Aquesta pista la tornarem a deixar primer i tornar a creuar després, i arribem al coll de Jovell. Al darrere de la nostra posició, segons hem arribat, tenim una vista excel·lent del Pedraforca. També el prat que vesteix el coll convida a estar-s’hi una llarga estona ja que el que ens espera a continuació pot desesperar més d’un.
Al coll deixem definitivament la pista i ens hem de dirigir en clar sentit nord, al vessant meridional de la serra del Cadí. Es tracta d’anar seguint el millor que es pugui o sàpiga el GR 150-1. El terreny, rost i pedregós, no ho posa fàcil. Al començament la inclinació no és gaire forta, però no triga gens a esdevenir potent i persistent. I per acabar-ho d’adobar, el camí desapareix difuminat per la vegetació. Això no ha de suposar cap entrebanc ja que del que es tracta és d’anar sempre guanyant metres en sentit nord, en direcció a allò que sembla la carena del Cadí.
Amb les forces molt malmeses arribem a aquest punt i ens adonem que de carena res de res. Ens trobem encara a mig camí, concretament als contraforts de la serra del Boixader. Encara resta recorregut per fer la carena, però el terreny ja sembla molt més amable. El pendent es redueix i fent a poc a poc, recuperant l’alè, connectem amb el PR C-122, ara sí a la carena de la serra del Cadí.
Si hom s’ho planteja, en sentit oest seguint aquest PR, hi ha la torreta del Cadí, també un 100 cims.
En el nostre cas continuem pel GR en sentit est per anar fent tot el cordal i passar així per tots els cims que conformen aquesta serra i contemplar un extens panorama cap al sud i les vertiginoses canals del vessant nord de la serra. Fem així, en un constant puja i baixa carener, que resulta exasperant però al qual acabes acostumant-te, els cims de les Tres Canaletes, la canal del Toll, el puig de les Gralleres, la canal Baridiana i el Vulturó, la canal de l’Ordiguer, la canal de Cristall, la canal d’Estana i el pic de la costa Cabirolera. El pas del Cabirol permet baixar del cim i, deixant de banda el Cortal dels Cortils, fem una marrada per anar a veure la possibilitat de fer la baixada al refugi de prat d’Aguiló pel pas de la Roca Plana. Hi ha fites que ensenyen allò que sembla un camí però no ho veiem clar i deixem les aventures per a altres ocasions. Ara estem ja cansats i no volem córrer riscos. És així que arribem al pas dels Gosolans i, per camí senyalitzat i fressat, baixem al refugi de prats d’Aguiló.
Al dia següent, ja amb les forces intactes, engeguem allò que podríem dir que és el retorn i per això tornem a pujar al pas dels Gosolans. Quan hi som ens deixem enlluernar pel que creiem que és el cim del Comabona i ens hi dirigim per la directa, passant del sender que ens portaria al cim d’Aguiló. Una pena, ja que quan som al que creiem cim ens adonem que som al puig de la font Tordera i, ara sí, veiem quin és el cim que volem conquerir. Per això seguim en descens en direcció al collet de Comabona i remuntem el pendent final per fer el cim. Havent-ne gaudit, el retorn el fem sense camí clar però per terreny amable i fàcil, fent dret cap a la serra Pedregosa, lloc amb el qual connectem amb el PR C-124, que recorrem fins a davallar al prat Llong, al prat Socarrat i al prat Toixones. En aquest punt deixem el PR i girem de mica en mica en sentit primer sud i després sud-oest per atènyer la barraca del Bover i el prat de la Baga. Seguim pel sender per la coma de Cerneres i arribar així al pont de Cerneres.
A partir d’aquest punt molts caminaires fan servir la carretera per tornar al punt inicial, però en el nostre cas vam preferir fer per un vell corriol que segueix la llera del riu de Josa, de molt bon fer quan nosaltres el vam recórrer, fins que vam enllaçar de nou amb el GR-150.1. Seguint els senyals vam acabar de nou a l’aparcament, i vam donar així per finalitzada la travessia.