Penya del Papiol

Sortim de Sant Pere de Molanta i comencem a caminar en sentit sud-oest per a seguir el camí de Fontallada. Segons anem avançant, deixem de banda viaranys que són realment l’accès a diferents propietats. Després de passar sota els fils d’una línia elèctrica el camí pel qual caminem fa un revolt de 90° a l’esquerra i arribem al nucli de Can Torres.
En aquest punt trobem a la dreta un trencall que es dirigeix, en sentit sud-oest, a Fontallada, que de moment deixem de banda, ja que per allà serà per on farem la tornada. Seguim així en sentit sud-est, en baixada, i arribem al torrent de Fontallada. Quan hem creuat, deixem a la dreta una pista i seguim per l’esquerra, per pujar suau al Molinet, punt al qual tornem a deixar la pista que en senti sud-oest es dirigeix a la Barquera i un corriol que sembla que puja al castell del mateix nom, a la serra del Castelló.
Nosaltres seguim per l’esquerra, en sentit sud-est, tenint en compte un pal amb una fletxa verda, a la cerca del fondo de la Penya.
Anem guanyant molt a poc a poc alçada, caminant sempre en sentit sud-est fins que la pista tomba, fort, al nord-est per dirigir-se a Cal Jesús.
No arribem ben bé al mas, ja que un cartell ens indica per on hem de fer per anar al cim per corriol. Es pot seguir per la pista, ja que aquesta arriba a Cal Marc i allà enllaça amb el GR 92-3, que porta al cim, però en aquest cas, nosaltres optem per fer per sender així que abans d’arribar a Cal Jesús agafem un sender que marxa en sentit sud i seguim així pujant per un sender carener, molt brut, típic dels paisatges post incendi, que ens porta a pujar a un curt grau, fàcil de superar i on no cal ni fer servir les mans, passat el qual el camí planeja força i ens porta a un punt al qual trobem un pi solitari, que ens ha servit de referència. D’aquí al cim, que tenim a tocar, el camí és còmode.
El dia que hem ensopegat no és gaire bo així que com que les vistes no són res de l’altre món, ens estem poc al cim. L’airet que bufa no és gens agradable i els núvols comencen a dir-nos que ens afanyem, no sigui que acabem la jornada mullats.
La baixada la fem seguint un sender que baixa en sentit sud-oest a la cerca del pi del Jaumet, i que és el GR 92-3. Aquest camí, lleig pel fet que baixa força proper a una pedrera, acaba per ficar-nos al bosc i ens baixa, en sentit sud-oest, a una clariana a on trobem les ruïnes de Cal Catantingues, punt al qual creuem la pista que hi porta i seguim pel GR en sentit sud-oest per dirigir-nos a la carretera C-15z.
El terreny sembla planer però fa un lleuger pendent descendent fins que arribem a un fort pendent amb un pas de roca. El desfem amb l’ajuda d’una corda enganxada a un arbre i creuem la riera de Canyelles per a continuació abandonar el GR i caminar a tocar de la carretera fins a arribar a una rotonda, a on localitzem un cartell que ens indica la direcció a seguir per anar al Sant Sepulcre, pel PR C-151.
Així girem a la dreta i ens hi dirigim. Sense problemes arribem a un grup de masos i a un encreuament de camins i pistes. Girem a l’esquerra i som al Sant Sepulcre.
Seguim pel PR, ara en sentit nord-oest, i acabem per connectar amb el camí de la Torre Blanca. Ens hi incorporem i el seguim fins que quan hem fet uns 500 metres trobem un altre encreuament. Aquí agafem el trencall que pren orientació nord i deixem el camí de la Torre Blanca. 300 metres més endavant arribem a una altra pista, que el mapa de l’ICGC anomena camí d’Olèrdola. El seguim fins a enllaçar amb el camí de Santa Maria dels Horts.
Aquí deixem el camí d’Olèrdola i girem a la dreta, en sentit sud-est, per anar a la cerca de Cal Pau, per on passem a tocar. Seguint per aquest camí arribem a Fontallada i de nou a Can Torres, punt on trobem camí conegut perquè l’hem fet d’anada al cim.
Ja tan sols ens restarà desfer el camí per tornar a Sant Pere Molenta, punt d’inici d’aquesta caminada.