Peñalara

Peñalara
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades4 hores 31 minutsDificultat medi natural3
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu732 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu732 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 11 km 890 metresEsforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutcircularVisualitzar document96
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.428 metresEl punt més baix es troba a1.830 metres
CartografiaMapa Editorial Alpina Guadarrama 2018

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

40.823225ºN, 3.960099ºW

A tocar de Segòvia i fins i tot més a prop encara de la turística Granja de San Ildefonso, es troba el cim més alt d’aquesta província i també de la de Madrid: el Peñalara, situat dins del Parque Natural de la Sierra de Guadarrama. Aquest parc, igual que tots els altres, està sotmès a diverses restriccions i prohibicions, totes elles perfectament justificades en els diferents fullets que es poden descarregar del web oficial del parc.
A part que no es permeti caminar fora dels senders senyalitzats, altres restriccions, i potser les més importants per al nostre col·lectiu són, entre altres, el control d’accés. Aquesta mesura s’ha pres, en gran part, a causa de la gran afluència de públic que sofreix aquesta emblemàtica muntanya al llarg de l’any, xifrada en 200.000 persones. L’aforament s’ha limitat a 250 vehicles a l’aparcament i 950 persones caminant per l’interior del parc. Si bé aquestes quantitats poden semblar elevades, des del centre d’informació m’han comentat que els caps de setmana dels mesos d’estiu se superen fàcilment, així que si no hi ha altres dates disponibles, des del mateix centre d’informació aconsellen matinar per arribar dins del contingent. Una altra restricció que també afectarà aquells que desitgin ascendir al cim en grup de més de 15 persones és que necessitaran un permís específic per fer-lo, per la qual cosa hauran de sol·licitar-ne un al centre de visitants del parc.
Hi ha diversos passejos i rutes senyalitzades i abalisades pel parc, englobades en 5 grups: senders per conèixer el parc nacional; rutes amb nens; rutes geològiques; rutes botàniques i rutes ornitològiques. La que a nosaltres ens interessa és en el primer bloc, encara que només inclou un recorregut lineal d’ascens. També hi ha una informació molt completa del típic recorregut circular, que es pot descarregar aquí.
En aquest fullet s’observa que els senders del parc RV7, RV8 i RV2, juntament amb el PR-M/SG 3, permeten fer un recorregut circular, passant per diversos punts d’interès de la zona. Aquest recorregut és, a més, el més ressenyat en webs com Wikiloc o Strava i l’únic itinerari permès fora de l’època hivernal. A l’hivern, a més a més d’aquest recorregut, és habitual fer servir diverses canals i corredors que permeten assolir el cim de forma directa i més alpinista.
Tota aquesta informació l’he aconseguit en el web del parc, la consulta del qual aconsello encaridament, donada la importància de la informació que facilita.
En època hivernal, amb el terreny cobert de neu, hi ha moltes més possibilitats d’ascens al cim fent ús de canals i corredors, però sense el mantell nival no és possible caminar fora dels camins marcats, tots ells perfectament senyalitzats. El més comú i ressenyat és recórrer les sendes abans referides, passant, o evitant, la cresta de los Claveles. En el cas que jo descric, evito el vessant més visitat, i no passo per les emblemàtiques llacunes de Peñalara i faig l’ascens directament per la senda PV-2 fins al cim i baixo pel vessant oest per recórrer el camí de les trinxeres i mirador del Lucio de tornada a l’aparcament.
L’aproximació amb cotxe es fa per carretera asfaltada, bé per Lozoya i Rascafría, bé per la Granja i Puerto de Navacerrada. Per tots dos costats s’hi arriba amb un vehicle normal

Ressenya del recorregut

Surto de l’aparcament i em dirigeixo a l’altre costat de la calçada, cap a la passarel·la de fusta que està senyalitzada com a entrada principal, i deixo així la Venta Marcelino a la meva esquerra. La passarel·la em condueix a l’asfalt, al peu de les primeres edificacions de la zona. Em dirigeixo cap al centre de recepció de visitants, tancat a aquestes hores. L’asfalt s’acaba en arribar a la caseta de control d’accessos, també sense personal a aquestes hores.
Com que s’ha de ser respectuós amb les normes i restriccions del parc natural, poca literatura cal escriure. Només es permet, en aquesta època, caminar per unes certes sendes senyalitzades, en el meu cas l’RV-2, que condueix fins al mateix cim de Peñalara. Tota la pista està senyalitzada amb estaques de fusta i una placa metàl·lica de color blau. Aquesta pista, en perfecte estat al començament, em porta primer a la fuente Cubeiro i una mica més endavant al mirador de la Gitana, amb escasses vistes actualment a causa de la vegetació crescuda. Com a curiositat, hi ha una taula d’orientació i un rellotge de sol.
Poc més endavant trobo un desviament a on continuo per la pista principal i passo al costat d’un aiguamoll, amb informació sobre diferents amfibis. Continuo per la pista que és la senda RV-2 i faig una nova corba, que em porta còmodament fins a una porta. A l’altre costat m’espera ja una pista que més endavant s’estreny, guanya inclinació i el ferm passa a ser de pedra esmicolada.
Arribo a una nova bifurcació amb excel·lents vistes al circ de Peñalara i al refugi Zabala però continuo en direcció al Peñalara, caminant ja per les Zetas, que em deixen en la carena, una mica sobrepassat el cim de l’Hermana Menor. Un petit desviament de la ruta per fer cim i seguir de nou per la senda, caminant ja per la Cuerda de Dos Hermanas.
Un altre lleuger desviament de la ruta i aconsegueixo el cim de l’Hermana Mayor, més que res perquè està molt a mà i vull allargar el temps, atès que el cim està totalment embolicat pels núvols. Poc temps després reprenc el camí per, ara sí, arribar al cim del Peñalara, que continua totalment tapat pels núvols.
Quina sensació de solitud. El vent referma i no hi ha ningú més que jo al cim. Només m’he trobat, m’ha avançat, una persona que no he tornat a veure. M’arrecero entre les roques a resguard del vent encara que no aconsegueixo evitar-lo del tot. Estic a l’aguait dels escassos moments en els quals els núvols s’obren lleugerament per permetre efímeres vistes. Malgrat la meteorologia, romanc una bona estona al cim, fins que veig que la cosa no millorarà i decideixo iniciar el retorn.
Ho faig sense un camí clar, baixant en sentit sud-oest, o oest, pel llom de la muntanya, fàcil. En un moment arribo a veure una fita de pedra. A l’altura a la qual em trobo ja he deixat per sobre meu els núvols i arribo a veure clarament la línia de fites, cridaneres gràcies al color blanc del marbre, que m’ajuden a baixar tranquil·lament pel vessant de la muntanya. En alguns moments, pocs, el camí es fa difús, i fins i tot perdedor, però amb paciència s’acaba trobant de nou. Del que es tracta és de baixar fins a trobar el camí que ve, o va, al refugi Chozo Aranguez.
En trobar-lo s’ha de girar a l’esquerra, en sentit contrari a aquest refugi, però en el meu cas no soc capaç de trobar la traça adequada, o està perduda entre ginestes o no vaig tenir paciència per buscar-la. El cas és que ha d’existir ja que es tracta del camí que uneix les diferents trinxeres que hi ha al lloc, motiu pel qual faig aquest recorregut ja que m’interessa visitar-les.
Les ginestes dominen en aquest punt el vessant que haig de flanquejar, i com que aquest matoll em guanya sempre la batalla, decideixo no enfrontar-m’hi i busco unes noves fites que vaig arribar a veure uns metres més amunt i que coincideixen amb el camí que hi ha dibuixat en el mapa del parc natural que ha editat recentment l’editorial Alpina (2018). Ja amb les fites, el camí es fa molt més fàcil, en transitar la major part del temps lliure de les condemnades ginestes.
També el camí es complica en determinats punts, però la tranquil·litat de les fites ajuda a progressar. En un moment determinat, uns metres per sota de la meva posició, veig la traça que hauria d’haver trobat anteriorment i decideixo baixar a agafar-la, i recuperar així la idea original. Sobre el camí, que no és més que una rasa o solc al terra, em giro d’esquena i aconsegueixo imaginar d’on ve, però també confirmo que recórrer aquest corriol hauria estat una baralla constant.
No millora tampoc gaire la meva situació. A pesar que el camí es pot recórrer, de nou la vegetació guanya la batalla. Sembla ser que aquest camí no és gaire, o millor dit, gens freqüentat. Sí que confirmo que data de la mateixa època que les trinxeres i que es va fer per permetre desplaçar-se de les unes a les altres, però en l’actualitat el seu recorregut es fa bastant complicat, encara que no impossible. Mirant al sòl es veu clarament el camí, i quan la vegetació dificulta en excés el pas, hi ha fugides laterals que sempre continuen tornant a la traça. Aquestes fugides tampoc és que siguin gaire còmodes, però ajuden a avançar.
Es passa, o jo passo, per dues trinxeres clarament recognoscibles. Seguir endavant després de la segona es fa una mica laboriós. De nou s’ha de localitzar el traçat correcte del camí. De forma una mica penosa aconsegueixo superar el tram de ginestes quan arribo a un antic rierol, uns metres per sobre de la fuente del Batallón Alpino. Aquí ja trobo diferents rastres de camí, però el que interessa segueix pel marge dret l’antic llit. Aquesta senda em porta al camí que baixa de la Cuerda de Dos Hermanas, així que suposo que aquí s’acaben les dificultats.
Aquest camí em porta a una altra bifurcació, amb unes excel·lents vistes d’una construcció que sembla ser que va ser el campament del Batallón Alpino. Per l’esquerra aniria a la Peña Citores, cosa que en principi era la meva intenció, però finalment decideixo estalviar-me el desplaçament i continuar per l’esquerra, amb ganes ja de donar per acabada aquesta excursió.
El camí és bastant clar i evident, però no s’ha de baixar la guàrdia. El descens és llarg i sostingut, el camí estret i fins a perdedor, en algun punt molt concret. Sort que apareixen uns senyals, cercles, de pintura groga. Aquests senyals em porten de nou a la pineda i als edificis del parc al final del camí.
Una visita al centre de visitants, informar d’algun detall observat durant la caminada i a la Venta Marcelino, a prendre un refresc merescut, abans de tornar a l’aparcament.

 Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa Editorial Alpina
Guadarrama 2018
CONCEPTE DADA
Distància 11 km 880 metres
Desnivell 732 metres
Altitut Màxima 2.428 metres
Mínima 1.830 metres
Temps (1) 4 hores 31 minuts
Senyalització Pals, fites i pintura
Punt d'inici Puerto de Cotos

(1) sense aturades

Valoració MIDE
3 2 3 3

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.