Peña Trevinca, Ourense i Zamora

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades4 hores 32 minutsDificultat medi natural1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 631 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu631 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 16 km 080 metresEsforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutLinealVisualitzar document99
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.127 metresEl punt més baix es troba a 1.729 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 229-III

He trobat a internet un web molt interessant que té a veure amb aquest assumpte dels cims autonòmics. És curiós però ara que em trobo a punt de culminar aquest projecte i després de molt de temps buscant informació i un club o grup de gent que fes el mateix que jo amb qui podria contactar per tal de no anar sol, trobo aquest web.
Es diu 16cimas.es i tenen molta informació referent al repte que tenen plantejat. També del cim que ara esteu consultant. He trobat que expliquen molt i molt bé els punts interessants que poden fer que el lector s’animi a pujar aquesta muntanya així que, amb el seu permís, espero, traduiré el seu text i l’enganxaré a continuació:

«Sabies que el pic més alt de Galícia es troba en el massís de Trevinca? I que aquest és el segon massís amb més llacunes glacials de la península Ibèrica, després dels Pirineus? Si només amb aquestes dades ja et ve de gust visitar-lo, continua llegint i prepara’t per descobrir un paratge muntanyenc que a penes mostra la petjada de l’home i que sens dubte és un dels referents de les muntanyes gallegues.
On conflueixen les serres d’O Eixe, Calba i Segundeira, fent frontera amb Castella i Lleó, les muntanyes de Pena Trevinca (també conegudes com a Trevincas) modelen l’únic massís muntanyenc de Galícia format per cims que superen els 2.000 metres d’altitud. Pena Trevinca, amb una altura màxima de 2.127 metres és el punt més alt d’aquest massís que també compta amb altres muntanyes importants com Pena Negra amb 2.121 metres o Pena Surbia amb 2.095 metres. Aquesta àrea està inclosa en la Xarxa Natura 2.000 i és Lloc d’Importància Comunitària (LIC), a més de zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA). El territori protegit inclou un ampli espai de gairebé 25.000 hectàrees situat en els límits provincials d’Ourense amb Lleó i Zamora, la major part del qual es troba al municipi de Veiga i al de Carballeda de Valdeorras.
Si us agrada la naturalesa, al massís de Pena Trevinca podreu visitar dues llacunes naturals i d’origen glacial que et sorprendran per les seves aigües pures i cristal·lines, parlem de la llacuna de Serpe, custodiada per l’escarpat Alt do Turriero i la muntanya O Fial, i de la llacuna d’Ocelo, on la bellesa de la pròpia llacuna i les magnífiques vistes que ofereix tot el recorregut que hi porta t’embolcallarà en una atmosfera sobrenatural i un paisatge que et farà sentir diminut. És important destacar també la variada flora que abunda en aquest massís ja que és possible observar la coneguda flor de San Xosé, una planta típica dels boscos humits del nord d’Espanya, però l’emblema del massís de Trevinca és el Teixadal de Casaio, una arbreda formada per un reduït grup de tres-cents teixos centenaris que el fan un bosc únic a Europa. Et recomanem la visita al Teixadal de Casaio a la tardor, és l’estació ideal per apreciar la bellesa d’aquest singular bosc, ja que és l’època en la qual els fruits dels grèvols i els colors dels teixos ens regalen un bell paisatge natural.
Les rutes que permeten recórrer el massís de Trevinca són múltiples i n’hi ha per a tots els gustos, des dels aventurers que aspiren a coronar els “dosmils” que hi ha aquí, fins als que busquin conèixer l’encant de les llacunes de les quals hem parlat anteriorment. Les primeres de major dificultat i amb les quals arribaràs al cim d’aquestes muntanyes i les segones d’una dificultat més baixa, assequibles per a gairebé tothom i pensades per als que busquin descobrir un paisatge únic.
Un altre detall interessant i que t’agradarà conèixer és que l’Alto de Pena Trevinca s’ha convertit en l’únic punt de Galícia i un dels 14 de tot el món que compta amb un certificat de destinació turística Starlight, que distingeix els millors punts del planeta per contemplar les estrelles. Entre les seves característiques per observar el cel nocturn destaquen la baixa contaminació lumínica i l’altitud, que fa que l’atmosfera mostri les seves millors condicions, cosa que fa que alguns astrònoms afirmin que des d’aquí “es pot veure la Via Làctia de banda a banda”.
Les possibilitats paisatgístiques de Pena Trevinca són múltiples, des de gaudir de l’extraordinari paisatge, assegut/uda sobre les pedres de la muntanya, a meravellar-se amb un paratge en perfecte estat de conservació natural o respirar l’aire més pur des del punt més alt que ofereix la geografia de Galícia i que es conserva gairebé intacte des de temps immemorials. A SienteGalicia ho tenim clar, Pena Trevinca és un lloc per conèixer-lo, estimar-lo, caminar-lo i conservar-lo»

Ressenya del recorregut

Aparco a l’esplanada de la pedrera, la més alta a la qual puc arribar amb el turisme de què disposo en aquesta ocasió. Si el vehicle hagués tingut més altura respecte al terra (una C-15, Kangoo o similar), hauria pogut pujar un bon tros més amunt. En canvi, amb un tot terreny es pot arribar fins a molt més a amunt, al lloc que al mapa topogràfic de l’IGN figura amb el topònim de Las Camperas, una mica més amunt de l’Alto del Colladín.
En el meu cas, faig a peu el trajecte comprès entre el lloc on aparco i el punt indicat anteriorment. Es camina per pista perfectament condicionada, així que es progressa sense problemes. El traçat és clar i disposa, de tant en tant, d’estaques de fusta que marquen el camí. Quan desapareixen, o no les veig, hi ha fites de pedra que fan la mateixa funció.
El camí, repeteixo, és clar i evident i no hi hauria d’haver problema a recórrer-lo, excepte l’esforç físic per progressar. Anirem alternant pujades, planells i baixades, passant per diferents punts que ens serviran de referència. Segons els fulls cartogràfics 0229-I i 0229-III, de l’Institut Geogràfic Nacional, passem sota l’Alto do Camp, la Cabrita, Alto del Colladín, i finalment arribem a Las Camperas.
Aquí acaba la pista evident. Uns metres més endavant, caminant cap al sud, neix una altra pista que es desvia per l’esquerra, precària i mig perduda, que baixa cap a les pedreres de pissarra. El nostre sender segueix gairebé planejant en sentit sud a la recerca d’un extens coll situat als peus d’una espectacular prominència rocosa, sense anomenar en el mapa utilitzat.
Superat el coll, el sender continua clar molts metres per sobre del Lagoa do Penedo (Lagoa da Serpe segons l’IGN) i l’espectacular vall d’origen glacial formada en el seu moment per les seves aigües. Contemplant l’avui sec, no sé si per rebliment o per falta d’aportació d’aigües (és setembre), Lagoa do Penedo, em trobo remuntant per moderat pendent a la recerca d’un altre evident coll, denominat Portillo Puertas.
En aquest punt hi ha la denominada cota 2020 en moltes ressenyes, i des d’aquí es pot pujar, o baixar, segons el sentit de la marxa, a la Pena Surbia i continuar cap a Pena Trevinca per les crestes de la Pena Negra. No és el meu cas. Decideixo anar directament al cim objectiu del dia i ja veuré com plantejo la tornada. Avanço per l’evident sender, de pla, en sentit sud-est, i baixo així fins a un nou coll, no sé si el denominat Portilla de Morena Cavada, o es tracta d’un altre lloc sense topònim detallat al mapa.
Ja es visualitza el cim, així com la grandesa i bellesa de la vall glacial de Tera. La senda comença a difuminar-se entre la vegetació. Porto un bon tros caminant en sentit nord-oest i passo per dues estaques amb cartells de direcció. El primer m’informa que em queda encara una hora i trenta minuts fins al cim. El segon assenyala un encreuament de camins amb diferents destinacions. A partir del segon cartell el camí desapareix entre aiguamolls.
Mirant bé on es posen els peus per evitar entollar-se, del que es tracta és de dirigir-se al fons de la vall, sempre amb tendència a l’oest. De nou les estaques, molt disperses, resulten de bona ajuda. Així s’arriba a la capçalera i naixement del riu Tera, encara que això és molt dir donada la gran quantitat de rierols que poblen la zona. En aquest punt, les estaques giren al sud i s’inicia un nou tram de pendent positiu. La senda, de nou clara, després d’un parell de llaçades, em puja a un altre petit coll. Continuo en sentit oest i acabo per trobar la carena de la serra, entre la Pena Negra i la Pena Trevinca.
Em dirigeixo al sud-oest per acostar-me a un altre panell informatiu que es veu en aquella direcció. Informa d’una confluència de camins. Per la dreta, en sentit nord-oest, se’n van els PR-G 198, de Maluro a Pena Trevinca, i el PR-G 201, ruta integral Serra Calba. També marca la direcció a seguir per guanyar el cim de la Peña Trevinca, informa que falten només 200 metres. Un últim esforç, doncs, per fer cim. Com era d’esperar, trobo la coneguda creu de formigó caiguda a terra. També, una bústia.
Al cim gaudeixo estones de molt bones vistes amb unes altres en les quals la boira, que ve i va, no em deixa veure res. El vent és fort i fred, així que faig unes poques fotografies per plasmar el repte aconseguit i emprenc el retorn, desfent camí fins a arribar de nou a la confluència de senderes de la base.
A pesar que el normal és variar el recorregut d’ascens passant per la corda dels cims de la Pena Negra i Pena Surbia, decideixo que ja en tinc prou, així que torno pel mateix camí pel qual he vingut.
Total, segons el GPS: 16,24 km de recorregut, amb 646 metres de desnivell positiu, en 5 hores, a un ritme de 3,2 km per hora.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

42.28641N 6.756771W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.