Pedró de Tubau

Penso que aquest és un dels cims que sempre haurien d’haver figurat al repte. Aquí el comitè ho ha clavat. Podríem dir que és tot un catàleg visual d’una gran quantitat de cims de la llista dels 100 cims. No recordo ja quants en vaig arribar a reconèixer i això que la calitja dificultava la visió. Des d’ací la meva enhorabona. De l’oratori del cim i del vèrtex geodèsic surt un corriol que baixa al tall del cingle i ens permet acostar-nos a una balconada perfecta per gaudir de grans vistes i contemplar als nostres peus el territori que hem trepitjat i el que ens resta.
Potser el vessant nord no sigui el més atractiu per a aquells que vulguin pujar venint del sud, però els seus pendents ofereixen al·licients molt llaminers. També aquesta banda ofereix l’oportunitat de fer turisme, ja que la resta de la jornada la podem passar visitant la Mare de Déu de Montgrony o la població de Gombrèn i el seu museu del Compte Arnau. També molt a prop hi ha pobles pintorescs com la Pobla de Lillet o Castellar de n’Hug, amb les fonts del Llobregat com al·licient, o què dir dels seus embotits. La passejada, matinal, si així es planteja, ens deixarà temps lliure per a gaudir d’alguna d’aquestes opcions.
El recorregut proposat està senyalitzat gairebé en la seva totalitat, amb diferents marques, senyals i fites. Majoritàriament es troben senyals de pintura: blava al començament, després se n’hi afegeixen de vermelles i també de grogues d’Itinnerània. No trobarem cap indicació, ni marca, ni senyal, des de la fita que marca l’inici del sender que ens puja al grau de la Llet i la bassa de Corrubí, ni d’ací fins al cim, ni d’aquest fins a la fita que vaig fer per marcar l’inici del sender que ens porta al grau del Boixador, però això no ha de suposar cap problema. El sender cap al grau és molt evident. El grau en sí no ofereix cap més alternativa i ja a la bassa el sender és molt clar i carener. Del cim es baixa al morro d’Ullà i cal seguir per sobre del cingle. Informació més detallada a l’apartat de “Descripció del recorregut”.
Si a algú li passa pel cap, com va passar-me a mi, la idea de buscar camins diferents del grau del Boixador per baixar, o pujar, pel rec dels Ganxos, li aconsello que no s’ho plantegi. De baixada no vaig trobar com fer-ho. De pujada sí que ho vaig aconseguir, es puja, però s’han de fer un parell de grimpades i un flanqueig que poden comportar seriosos problemes en segons quines condicions. Jo aconseguí pujar-hi, però només perquè era més complicat recular.
Com sempre he dit, aquest recorregut no és ni millor ni pitjor que d’altres. Són múltiples els camins per pujar-hi. A internet se n’hi troben de tots els colors. Aquesta proposta també es pot allargar o escurçar tant com es vulgui, ja que amb cotxe normal, amb determinades precaucions i a velocitat adequada, es pot continuar per la pista fins més amunt, fins a la collada de Palomera però en aquest cas no es passaria per l’Aronyonet. Aquest nucli no és que tingui res d’interès però és curiós observar la degradació del món rural. L’ermita de Sant Ramon es troba en un avançat estat de degradació així com el Portell, un mas monumental amb una façana espectacular.
Un últim apunt: jo aconsellaria fer servir el mapa de Catllaràs, de l’editorial Alpina. Potser dic una bestiesa, però ja vaig portar el mapa de Camprodon-Ribes i vaig tenir certs problemes per seguir camins que al mapa sortien i que a sobre el terreny no hi eren. Una vegada a casa vaig observar que el mapa de Catllaràs reflectia amb més encert la realitat del terreny.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Coll de l'Arç42.237356572.048329600:00:001.1290
Plana de Palomera42.232618442.0517923300:13:321.161820
Collada de Palomera42.227488972.0492878200:25:091.1701.552
Collet de Xicoies42.224258842.0531240500:35:341.2292.188
Bassa de Corrubí42.218770872.0546928901:17:101.4663.420
Pedró de Tubau42.220228572.0494855501:33:211.5353.992
Grau Boixader42.216095372.0310055502:49:201.2416.658
Rec del Malpàs42.22821562.030313205:04:431.0108.815
Aranyonet42.234791032.0336051905:33:291.08410.028
Coll de l'Arç42.237520182.0484530606:12:011.13911.521

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:   la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: coll de l’Arç
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima:  1.435 metres
  • Pendent mitjà de pujada:   11,82%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat: 2 hores 43 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  972 metres
  • Pendent mitjà de descens:  12,79%
  • Mapa: Catllaràs
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal, amb precaucions, per pista de terra
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 3 hores 29 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu:  686 metres
  • ibpindex:  68  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 19 de març de 2014, data de realització del recorregut.

Sortim del coll de l’Arc en direcció a la pista de desembosc que surt entre la pista principal que porta a Aranyonet i la que segueix en direcció a la collada de Palomera. Aquesta última també ens serveix però ja farem suficient pista al llarg del recorregut així que ara proposem començar d’una manera més “muntanyenca”.
Just començar a enfilar-se, deixem la pista que continua recte en pujada i seguim per l’esquerra, també per pista precària però amb menys pendent. Poc temps després trobem la primera marca de pintura blava. Seguim sempre per aquesta antiga pista, que circula paral·lela per una cota superior a la de vehicles, en sentit sud-est. Sense deixar-la acabem enllaçant amb l’altra, uns centenars de metres abans d’arribar a la collada de Palomera. Seguim en direcció sud-oest per la pista principal i arribem a la plana dominada pel mas de la Palomera. Seguim per la pista i iniciem una suau davallada que ens baixa a la collada de la Palomera. Ací cal prendre el brancall que segueix en sentit sud-est. Seguim per la pista més evident en suau pujada.
Per l’esquerra ens acompanya una vella pista que circula paral·lela a la nostra marxa. Arribem a un punt en el qual girem a la dreta, al collet de les Xicoies, i comencem un suau descens. Al cap de poc veiem una fita que senyala l’inici d’un sender. Deixem la pista i ens endinsem pel bosc, iniciant l’ascens, per corriol aperduat però net de vegetació i fàcil de seguir, tret d’un parell d’indrets, curts, que ens poden fer dubtar. Es tracta d’anar flanquejant, en pujada suau, seguint el rastre d’un corriol que ens ha de pujar a trobar un rastre molt més clar (segons el mapa de Catllaràs, aquest sender puja des de la collada de la Palomera però al mapa de Camprodon-Ribes no hi figura).
Aquest sender ens porta ja fins a la fita que marca l’inici, segons el nostre sentit de marxa, del grau de la Llet. Cap problema per pujar-lo. És conglomerat i de no gaire pendent així que es puja molt bé. A més és molt poc tros. Al cap de poc temps veiem a l’esquerra una petita balma, molt estreta i baixa. Ací cal girar a l’esquerra i seguir un descompost corriol herbat que ens portarà a trobar una línia de filferro. També, des de la balma, podem tirar pel dret, muntanya a dalt, en fort pendent, i sortir a la carena, però això no ho puc assegurar al 100 x 100, sols puc dir que s’intueix aquesta possibilitat. El cas és que tothom puja pel filat fins a un punt en el qual, a la dreta, s’intueix la bassa de Corrubí, allà on el bosc s’obre. Es puja sense camí, pel dret, i se surt a la bassa. Ara el camí a seguir ja és clar: sender carener que agafa direcció oest primer i nord-oest després per deixar-nos al cim del cap de Mordolar o pedró de Tubau.
Al cim, si el dia acompanya, hi podem estar llarga estona gaudint de les vistes, amb el Pedraforca i la serra del Cadí sobresortint de la resta de muntanyes.
El descens es planteja començant des del morro d’Ullà i seguint sempre la carena el més a prop possible del cingle, en direcció a l’Estimbador. Ací em vaig deixar enganyar per una traça de camí que en va desviar pel clot de l’Estimbador i vaig haver de buscar-me la vida per fer un flanqueig per tornar al cingle. Vaig tenir sort, ja que trobí un vell corriol que m’hi va portar. De nou al cingle es continua perdent alçada fins que es troba una fita de pedres que, si continua igual, suporten un pal en posició vertical. Aquesta fita, aneu-la fent més grossa, si us plau, marca el desviament que s’ha de prendre per la dreta.
Tota la línia de carena va acompanyada d’una línia de filferro, de dalt a baix. En aquest punt hem de creuar aquest filferro i baixar a una cota inferior i així seguir un altre corriol que ens portarà a l’inici del grau del Boixador. Si ens hi fixem, ja veurem senyals de pintura vermella. Si pel que fos no veiéssim la fita i ens la passéssim de llarg, arribaríem a trobar el rec dels Ganxos. Ací ens caldria recular uns pocs metres i mirar de trobar un pas en la línia de filferro, seguint els senyals de pintura vermella, que ens portarien de nou al camí correcte. I ja, seguint els senyals vermells, anem ara per un sender que passa pels peus del cingle de les Baumes i retornem de nou en direcció a l’Estimbador, ara per la seva base.
El sender és clar i evident i està senyalitzat. Quan ja portem una estona en descens, i hem deixat ja les balmes, passem per un indret en el qual el camí ha desaparegut per una esllavissada. Són pocs metres i se supera bé. Més endavant el camí desemboca en una petita clariana. Just abans de sortir-ne, abans de deixar la protecció dels arbres, per l’esquerra s’intueix un corriol. Al començament es veu clar. Uns metres més endavant es confon entre la vegetació però encara és possible seguir-lo. De nou es torna evident als pocs metres, però l’alegria dura poc. Es torna a mimetitzar amb l’ambient. Finalment es torna a clarificar i ja es fa fàcil de seguir fins a desembocar en una pista ampla i neta. Aquest tros de recorregut pot comportar problemes a aquells que no estiguin acostumats a moure’s per camins aperduats així que es poden evitar preocupacions si en comptes d’agafar aquest viarany segueixen recte pel camí, una vegada s’ha passat de llarg la clariana abans esmentada, ja que apareixeran de nou a la collada de la Palomera.
En aquest cas, però, triem l’opció complicada i ens aboquem a l’aventura. Així doncs, al punt referit abans, deixem la comoditat del sender i la pintura i girem en sentit sud-oest mirant de seguir, el millor possible, la traça que ens sembla correcte. Així anem fent una mena de flanqueig en descens que ens porta a trobar un clar sender que ens fa girar 90° i prendre orientació nord-oest i seguir fins a trobar una pista. La seguim per la dreta i amb tranquil·litat i suavitat, arribem a un encreuament de pistes. Per la dreta ens surt la que ens tornaria a la collada de la Palomera així que seguim per l’esquerra, en descens, en direcció nord-oest. Sempre baixant deixarem de banda una pista que surt per la nostra dreta i arribem a un altre encreuament de pistes. La de la dreta també connecta amb la collada de la Palomera així que no ens interessa. El brancall que gira cap a l’oest tampoc ens interessa així que seguim recte.
Arribem a uns camps. Som a la plana de Ridaura. Seguim enganxats a la zona arbrada de la dreta. Hem de mirar de trobar un corriol amb senyals de pintura groga. Ja no deixarem aquests senyals fins a l’aparcament. Primer, travessant un pas de fusta, baixarem a creuar el rec de l’Òliba i començarem a pujar un repetjó que en aquest moment de la caminada pot resultar carregós. Així apareixerem a Aranyonet. Sempre seguint els senyals de pintura groga sortim de nou a una pista que hem de seguir en sentit nord-est fins a la creu del Portell. Ja trobem una altra pista en millor estat que, en el mateix sentit de la marxa, ens deixarà de nou al coll de l’Arc, punt d’inici i final del recorregut.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies