Ja vaig explicar en l’altra ressenya els dubtes que em plantejava aquella proposta així que vaig voler buscar un altre camí que evités la circulació pels camps de cirerers de la serra d’en Sala. Per a una altra ocasió queda buscar un enllaç entre la pista de Cap de Bou, Can Figuerola i Can Llober, evitant així haver d’anar fins a l’altra banda de l’autopista C-32 i haver de transitar per asfalt durant una bona estona, fins a enllaçar amb el torrent de la Teixonera i Can Pouet, lloc pel qual el pas és franc i sense tancats fins a la serra dels Termes.
Aquesta banda de la muntanya, el vessant que dóna a Canet, està farcit de camps de conreu i propietats privades amb el pas restringit per tanques que fan difícil transitar fora de les pistes “oficials” a aquells que no coneixem el territori, i dic això perquè sobre el terreny trobem múltiples corriols i senders que ofereixen alternatives, però com que no estan reflectits en els mapes no tenim gaire clar si seguir-les o no.
Serà qüestió, la pròxima vegada que m’hi acosti, d’anar a fer aquests corriols i passar del cim.
Ens trobem davant d’un cim eminentment urbà que es deixa guanyar per qualsevol dels seus vessants i per tot tipus de gent, independentment de sexes o edats. Potser la banda de llevant sigui la que més esforç físic demani, ja que sortim de la població de Canet de Mar, en l’àmbit d’aquest, però també potser és la banda més interessant perquè es poden visitar indrets i edificis emblemàtics de la zona, com la Misericòrdia i el castell de Santa Florentina, així com edificis singulars a la mateixa població.
Molt més rural sembla la pujada des de mestral, i molt més suau perquè partim de la cota 190 més o menys, a l’altura de Can Xicoi, a la carretera que enllaça Arenys de Munt amb Sant Iscle de Vallalta. Per tots quatre vessants trobarem pistes amples i en perfecte estat que permeten una fàcil i còmoda caminada fins al cim, o els cims, ja que aquí tenim un altre exemple de discrepàncies entre cartografies.
Si prenem com bona la que figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, reflectida també, com és lògic, als mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el Pedracastell és un cim de 308 m.s.n.m., a escala 1:25000 i 1:10000, i es troba uns centenars de metres més a gregal (nord-est) que el que figura al mapa d’Alpina, en el qual el Pedracastell o Creu de Canet figura amb una alçada de 287 m.s.n.m. Dono per bo aquest últim, ja que és el punt en el qual hi ha ubicada la creu que serveix de far i mirador de la població de Canet i del mar, i és el que coincideix en altura amb el cim inclòs en el repte de la FEEC, però el primer és el que té ubicat al seu punt més alt el vèrtex geodèsic. Com sempre que es donen aquests casos, millor anar a tots dos punts, ja que la distància entre ells és escassa.
Un últim apunt. Vaig triar aquest recorregut per aprofitar de visitar la vil·la romana que el mapa d’Alpina diu que hi ha a prop de Can Xicoi, entre els turons del Fangar i el de Bellsoleill però a l’hora de la veritat no vaig ser capaç de trobar-la. Si hi és, deu ser enterrada als camps de cirerers.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Latitut N | Longitut E | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Inici | 41.61945197 | 2.54757604 | 00:00:00 | 168 | 0 |
els Termes Llargs | 41.61337903 | 2.55803598 | 00:25:53 | 274 | 1.559 |
Enllaç GR | 41.61609502 | 2.56474201 | 00:40:47 | 267 | 2.306 |
Turó d'en Vila | 41.61093696 | 2.57573999 | 01:15:07 | 307 | 4.234 |
Pedracastell | 41.60866404 | 2.57372104 | 01:27:36 | 285 | 4.688 |
Deixar GR | 41.59774904 | 2.57547604 | 01:52:54 | 115 | 6.349 |
Camí a Can Pouet | 41.603552 | 2.56461603 | 02:18:58 | 119 | 7.969 |
Camí dels Enterradors | 41.60769903 | 2.55956702 | 03:29:56 | 164 | 8.677 |
Serra dels Termes | 41.61187699 | 2.55239404 | 04:04:10 | 264 | 9.982 |
Vil·la Romana | 41.61590902 | 2.54873701 | 04:24:29 | 236 | 11.177 |
Final | 41.61946203 | 2.54751401 | 04:39:03 | 174 | 12.061 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600
- Toponímia: la del mapa d’Alpina
- Punt d’inici: ctra. BV-5111 Km 19,625
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: baixa
- Altura màxima: 307 metres
- Pendent mitjà de pujada: 9,00%
- Cartografia: Editorial Alpina
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: pistes i asfalt
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 1 hora 34 minuts
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 59 metres
- Pendent mitjà de descens: 10,29%
- Mapa: P.N. Montnegre i Corredor
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 3 hores 5 minuts
- Dificultat de progressió: baixa
- Ascens positiu: 553 metres
- ibpindex: 58 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 16 d’abril de 2014, data de realització del recorregut.
Comencem a caminar en sentit sud-est per una clara pista de terra que surt en aquella direcció, ben visible des del lloc en el qual hem aparcat. Quan portem pocs metres caminats veiem una altra pista que té el pas barrat per una porta metàl·lica. Seguim doncs per la que caminem i travessem una cadena. Caminem ara en sentit nord-est.
Pugem còmodament i suau i la pista gira 90 graus en sentit sud-est. Anem caminant sempre pel camí principal, no fent cas dels diversos desviaments que se’ns ofereixen per l’esquerra i arribem a un altre gir, ara a l’esquerre, i veiem una altra tanca que barra el pas a la zona del turó del Fangar, amb torre de guaita a dalt de tot. Seguim per la pista, ara en pujada i entre camps de cirerers i n’acabem trobant una altra de travessera. Girem fort a l’esquerra en sentit nord-est i el pendent es fa més suau, anant cap al turó de Noè, que el deixarem una mica a l’esquerra.
Més endavant veurem senders que, en comptes d’anar per la pista, ens permeten caminar entre els arbres. El sender està marcat amb senyals de pintura groga, un cercle, que hem de seguir. aquest sender ens porta a la pista que ve del turó Roig i enllaça amb el coll Safiguera. Aquesta pista és el GR5 i, seguint-la, ens portaria directament a la Creu de Canet o Pedracastell però en aquest cas anem en sentit contrari per prendre un altre sender que deixa el GR en baixada i sentit sud, que ens baixa al sector anomenat el Rocar i més endavant a creuar el rial del Rocar.
Aquest sender, clar i fressat però sense senyalització, ens porta a la serra de la Bandera i gira cap a xaloc (sud-est) per deixar-nos en una pista entre el Pedracastell punt geodèsic i el Pedracastell-Creu de Canet. Girem en direcció al primer, iniciant una forta pujada per pista relliscosa que en pocs minuts ens permet arribar al vèrtex geodèsic del Pedracastell, segons l’ICC.
Desfem camí fins a tornar a la pista i ara la seguim en sentit garbí (sud-oest) fins a enllaçar de nou amb el GR5 abans abandonat. Ja tenim la creu a la vista així que ens hi dirigim. Vistes, relaxació, descans, un mos… i la tornada. Un sender clar s’aboca en baixada en sentit sud-oest per fer drecera en cerca del GR5. Sortim a aquesta pista però ràpidament l’abandonem per prendre un sender que ens ofereix l’ombra dels arbres.
El seguirem fins que torna a sortir a la pista, en teoria en un punt en el qual hauríem de deixar el GR5 i baixar en direcció a Can Figuerola, però nonva ser així. Tanques en tot el perímetre que impossibiliten el pas. Així que no hi ha cap més opció que seguir la pista en direcció a Canet de Mar. Just quan hem passat per sobre de l’autopista C-32 ens desviem a la dreta per iniciar un fort descens, seguint la canalització de gas, fins a acabar a l’entrada d’un túnel que ens permet tornar a travessar l’autopista, ara per sota, i caminar per una vorera urbanitzada i passar davant d’un club esportiu privat.
Més endavant hem de variar l’itinerari previst, ja que trobem que el camí a seguir està barrat per una altra tanca així que girem a l’esquerra, a l’alçada d’una gran nau industrial, per dirigir-nos a una rotonda. Quan hi som, girem a la dreta, en sentit nord-oest, caminant encara per voreres urbanitzades. Així arribem a una altra rotonda, punt al qual hauríem d’haver arribat si els camins haguessin estat oberts. Ens trobem doncs on havíem de ser. Ara tombem a l’esquerra per pista de terra, o asfalt desfet. Més endavant trobem un nus de múltiples pistes. Triem la de més a l’esquerra per seguir el torrent de les Teixoneres.
Deixem de banda dos desviaments, el primer a l’alçada del rial de Can Jover i el segon del torrent del Gel i anem recte en direcció a Can Pouet. Més endavant trobem un cartell de propietat privada i gos perillós així que seguim per l’esquerra, també en direcció a Can Pouet. Passen aquest mas i el següent trencall està senyalitzat amb un cartell de fusta que indica “antic camí dels enterradors” i aquest serà el camí que seguirem per començar a pujar seguint el torrent del Pouet. A mitja pujada observem un desviament a la dreta que haurem de seguir per, després de diverses llaçades del camí, acabar a la pista que, per la dreta, ens portaria de nou al turó del Fangar.
Seguim doncs en aquesta direcció però al cap de poc girem a l’esquerra per iniciar el descens per la serra dels Termes. Trobem primer una cadena que barra el pas i seguim el descens per la pista. El següent desviament a la dreta, tot i la cadena que barra el pas, serà el que haurem de seguir així que deixem la pista i ens dirigim a creuar un camp de cirerers, passant per la feixa inferior a la caseta d’estris per dirigir-nos a una altra pista que es veu a l’altra banda dels camps i que està tancada amb uns troncs formant una barrera que es pot lliurar per sota. Aquesta pista és precària al començament però es va clarejant segons anem avançant. Així, voltant el turó del Fangar, sortim de nou a altres camps de cirerers. Seguim en descens entre camps i tanca metàl·lica i hem d’anar mirant per arribar a trobar un corriol, poc visible, precari i sense senyalar, que per la nostra dreta ens ha de permetre escapar de la pista per, després de diverses llaçades, permetre’ns baixar a Can Xicoi i sortir de nou al lloc en el qual hem aparcat.
És possible que la porta de sortida/entrada a Can Xicoi la trobem tancada. Si és aquest el cas, seguint el ballat en sentit a llevant i quan el camp gira a la dreta, trobarem un punt feble a la tanca que ens permet sortir de nou a la carretera i així tornar al cotxe.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.