Noufonts

Sortim de l’estació del cremallera i ens dirigim en sentit nord-est a la cerca del sender TRF que és el que farem servir per pujar a la carena que encercla la vall de Núria. Deixarem a la nostra esquerra la zona del parc lúdic i al cap de poc arribarem a una zona amb una barrera i deixarem a la nostra dreta un pont, ja que seguirem les indicacions d’un pal de direccions que manen al coll d’Eina. Per això travessem el riu de la coma d’Eina per un pont de pedra i enllacem amb el GR-11 que puja al coll de Noucreus. Al cap de no res deixem aquest GR i seguim en sentit nord-oest pel TRF, remuntant les aigües del riu de la coma d’Eina, que tindrem sempre a la nostra esquerra.
Així guanyarem altura caminant entre el roc de la Malè, a l’esquerra, i el cap de Porc, a la dreta. El camí, sempre en pujada, és fàcil de seguir, ja que és molt fressat i està pintat amb senyals vells de GR. Seguint sempre aquesta traça, amb el riu sempre a la nostra esquerra, com hem comentat, arribarem a un punt on el pendent es redueix i ja veiem al davant nostre com la vall es tanca. Estem a punt d’arribar a la jaça de la coma d’Eina. Aquí hem de mirar de trobar un pal indicador, ja que hem de seguir les seves indicacions per dirigir-nos al coll d’Eina.
Per això s’ha de creuar de nou el riu i mirar de seguir el camí, una mica difús al començament. El problema se soluciona quan trobem els senyals de pintura vermells i blancs del sender TRF. El camí, força pendent i una mica descompost, ens porta, en sentit sud-oest, a la font de la Trinitat i més amunt sortim a un petit coll, sense nom. Aquí podem recuperar forces i líquids i es pot aprofitar per desviar-se a un petit mirador que ens ofereix unes espectaculars vistes del sector del monestir de Núria, així com del llac i la resta d’instal·lacions.
Seguim la caminada iniciant una pujada en sentit nord-oest i arribem a les ruïnes de la barraca dels Soldats i més endavant al pla de les Barraques, punt en el qual el pendent desapareix. Caminant de manera còmoda tenim al davant el pendent que, en cas de pujar-lo, ens permetria fer els cims del puig de Núria i el pic del Puig del coll d’Eina, però el sender es desvia cap al nord-est i ens permet fer un flanqueig que ens porta directament al coll d’Eina.
Aquest punt és un important nus de camins, ja que trobem el que ve de l’oest i ens permetria girar cap al Puigmal. Tenim també el que pel nord baixa a territori de la Catalunya del nNord i per últim tenim la traça que ens interessa a nosaltres. Totes aquestes possibilitats es troben senyalitzades amb un pal de direccions que hi ha al coll.
Nosaltres ens dirigim al nord-est per fer el pic d’Eina així que toca tornar a fer pujada, curta i fàcil. Quan ja hi som toca girar al nord per anar a fer la Torre d’Eina, un altre cim de la llista del repte. Anar i tornar ens suposarà una hora. Val la pena el temps i l’esforç. El pic de la Torre d’Eina és un magnífic mirador. Hi haurà qui encara estiri més el dia i faci fins al Cambra d’Ase. No es veu gaire lluny, però les nostres capacitats no ens ho permeten, ni l’horari. Tornem al pic d’Eina, girant la vista de tant en tant i observant les superbes vistes que se’ns ofereixen arreu.
De nou en camí conegut baixem del pic en sentit sud-est per anar a trobar el camí que recorre tota la carena fronterera, ara en sentit est. No triguem gaire a col·locar-nos als peus de la pujada al pic de Noufonts. Tenim al davant allò que, a hores d’ara, ja sembla una paret. Un últim esforç i ens plantem al cim. De nou una extraordinària talaia. Ara sí que tenim horitzó al nostre abast. Aquí, si el dia deixa, l’estada pot ser molt llarga. Contemplant el paisatge…, i el continu passar de corredors. És impressionant com s’ha enganxat la gent a aquesta modalitat esportiva. Bé, el temps passa sense adonar-nos-en, així que toca continuar.
Seguim el camí a la cerca del següent objectiu, que no és altre que el Noucreus. Prenem el sender que inicia la baixada en sentit sud-est i en un tres i no res ens plantem al coll de Noucreus. Aqui hi ha la possibilitat de fer més curt i baixar pel GR-11 a Núria però nosaltres no en tenim prou i seguim per la carena, encarant una altra pujada que ens deixa al cim de Noucreus. Allò que veiem ja ho hem vist abans, així que no ens hi quedem i seguim el camí, ara a la cerca del proper pic, el de la Fossa del Gegant i el seu característic piolet.
Girem cua uns quants metres per deixar definitivament la carena i iniciar el descens. Perdem uns pocs metres d’altura i passem a tocar d’una paret de rocs blancs. Aquí hi ha una bifurcació de camins. Si tirem pel que segueix la carena del serrat del Mig farem un recorregut més llarg però alhora molt més interessant, que ens portarà a l’alberg del pic de l’Àliga. Nosaltres aquesta opció ja la vam fer en una altra ocasió, així que avui no toca.
Deixem doncs la serra del Mig i seguim el trencall del camí que baixa decididament a la cerca de la coma de Noucreus. De tant en tant, el pendent és molt fort i el camí relliscós, així que s’haurà de vigilar. Un llarg descens, aigües avall del riu de Noucreus, ens porta a enllaçar amb el GR-11 que baixa del coll de Noufonts. Un pal indicador ens diu com hem de continuar. Unes desenes de metres més avall, una palanca de fusta ens permet travessar el riu de Noucreus, molt a prop ja de l’aiguabarreig amb el Noufonts. El camí, ara ja pintat de GR, baixa suaument acompanyat del soroll de les aigües del riu i arribem a un altre pal indicador.
Normalment seguiríem el descens a la cerca del merescut descans al bar de Núria, així que el lector o lectora es pot estalviar tot allò que expliqui d’ara endavant, si no és que vol fer també el mateix que nosaltres.
En aquesta ocasió deixem la pista i ens desviem pel camí de pujada a l’alberg, ja que allà també podem fer una parada de descans, contemplant altres paisatges. El més interessant, el que trobem més enllà del telecadira que puja a la capçalera de la pista de Pic de l’Àliga. Hi ha un mirador que ens permet contemplar una espectacular vista del sector de Núria. El camí ens porta a l’alberg. D’allà, bé pel camí del Via Crucis, bé per la pista encimentada que passa sota el telefèric, es torna a l’estació de Núria i punt final d’aquest recorregut.