Mulhacén, Granada

Mulhacén, Granada
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades9 hores 32 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu1.777 metresDificultat orientació4
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu1.777 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 23 km 100 metresEsforç necessari4
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document218
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 3.448 metresEl punt més baix es troba a 2.464 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 1027-IV

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

37.066057ºN, 3.370003ºW

Què puc explicar jo del Parc Nacional i Reserva de la Biosfera de Sierra Nevada que no s’hagi dit o escrit ja a hores d’ara. Gent amb molt més coneixement i estil literari que jo ha descrit d’allò més bé la bellesa d’aquest massís que forma part de les serralades Bètiques, i més concretament de la serra Penibètica així que en aquesta ressenya passaré de relatar l’aspecte físic de la muntanya per limitar-me a explicar el com i el perquè del recorregut realitzat.
Condicionats per la distància a recórrer fins a la serra granadina decidim, en primer lloc, fer una travessia que ens permetés ascendir als dos cims més representatius, o millor dit més alts (per allò de la subjectivitat), de la serralada, el Veleta i el Mulhacén. També decidim fer el recorregut en dos dies, ja que procurem gaudir dels llocs que visitem, i més quan cal desplaçar-se tan lluny. Finalment volíem fer un recorregut circular.
Amb aquests primers condicionants comencem a consultar ressenyes ja explicades per altres persones que van ascendir en travessia aquests cims, i rebutgem directament les que completaven el recorregut en un sol dia. La informació recopilada va ser enorme però ens van quedar clars altres condicionants. Els recorreguts realitzats eren lineals, excepte petites variants, i els refugis disponibles per la zona alta de la serra eren lliures, així que la logística se’ns complicava. La distància entre anada i tornada superava sempre els 20 km i el pes i els estris a carregar augmentava. Si afegim a això que ja no som uns xavals, les ressenyes comunament relatades no ens servien.
Hi ha dos refugis guardats a la zona. Un en el sector d’Hoya de la Mora, a Pradollano, en el vessant nord de la muntanya. Allí es pot prendre com a punt d’inici l’Alberg Universitari, des d’on surt també l’autobús (o furgoneta, depenent de l’època de l’any) que permet pujar fins als peus del Veleta. L’altre refugi es troba a mig vessant del sector sud, és el refugi del Poqueira, al qual s’ascendeix a peu des de diversos pobles de l’Alpujarra, o en llançadora des de Capileira. Ja teníem itinerari: Posiciones del Veleta, refugi del Poqueira, Mulhacén i altre cop a Posiciones del Veleta.
No hi ha gaire informació d’aquest recorregut i la que hi ha escrita relata sempre un únic itinerari, baixant pel Río Seco i pujant pel Río Mulhacén, o viceversa. Sent com soc, si tothom va per allí, a mi no m’agrada. Posats en contacte amb el guarda del refugi per obtenir informació de primera mà no aconsegueixo res nou, sí o sí, pel camí marcat abans descrit. No em conformo. Torno a indagar en internet i per fi trobo una possibilitat que m’agrada, però és només una entre un milió. Deu ser bona? És igual, si un hi ha passat és que s’hi passa.
L’itinerari (topònims de l’editorial Alpina): Posiciones del Veleta, Veleta, llacuna d’Aguas Verdes, Lagunillos del Púlpito, llacuna de Las Cabras, Río Seco, Río Mulhacén i refugi del Poqueira. L’endemà, PR A-26, pujada directa muntanya a través (fites) a Loma del Tanto, Mulhacén II, Mulhacén, punta de Loma Pelá, refugi la Carihuela, Posiciones del Veleta. Nova consulta al refugi i que no, per aquí no. Doncs serà que sí, per aquí sí.
No m’estendré més. Es fa, i molt bé per cert, el 98% del recorregut senyalitzat amb fites i camí fàcilment recognoscible. Per descomptat que en condicions meteorològiques correctes. En cas de neu, qui domini les tècniques corresponents, fins i tot ho tindrà més fàcil. Amb boira, jo ni ho intentaria, excepte si es disposa d’un GPS amb bon senyal de satèl·lits i se sap utilitzar.
Però anem a l’explicació del recorregut.

Ressenya del recorregut

Dia 1

Arribem a Hoya de la Mora a l’hora convinguda per agafar la llançadora que ens puja a Posiciones del Veleta. Vint minuts de trajecte i ens deixen, com qui diu, al Veleta. Comencem a remuntar pel que encara és una carretera asfaltada. Hi ha qui no puja al Veleta i es dirigeix directament al Mulhacén baixant pel Veredón, remuntant fins al Cerro de los Machos i baixant de nou a la pista pels Vasares del Veleta. És una possibilitat per a aquells que ja hagin pujat al Veleta, era el meu cas, però el meu company desitjava pujar a aquest cim, així que directes cap allà.
Per l’asfalt s’arriba a un punt en el qual surt un primer corriol, que és el que agafem. Es puja per la pista, però preferim l’opció més directa i muntanyenca. Un bon esforç per camí clar i pendent i arribem al cim.
Immensa balconada que ens permet valorar tot el que hem de recórrer, fins i tot es veu el refugi del Poqueira. També altres horitzons i paisatges, molt més llunyans. Malgrat l’hora, a mig matí, ens trobem sols en el cim, així que podem gaudir del moment. Comencem a parlar de les possibilitats. El primer de tot: anirem pel camí previst. El dia és excel·lent i segons sembla des del cim no s’observen dificultats remarcables. El segon: baixem pel pas dels guies o el deixem per a la tornada? Ho deixem per a la tornada. Baixem cap al refugi de la Carihuela.
No hi arribem ja que uns metres abans agafem un desviament que escurça recorregut per la pista. De nou a la pista, remuntem uns pocs metres en direcció als Tajos del Tesoro, fins a trobar una nova senda que baixa a la llacuna d’Aguas Verdes. En arribar-hi, la senda desapareix, però l’orientació està clara. Seguim en sentit més o menys est a la recerca dels Lagunillos del Púlpito. Quan el terreny sembla complicar-se, apareixen de nou fites que ens guien. N’hi ha infinitat, però totes ajuden. Remuntem de nou altura per arribar a un coll a tocar del Púlpito, cim secundari que ens crida, però no hi ascendim. El desconeixement del que ens espera ens fa ser prudents. Després, en la tranquil·litat del refugi, ens en penedirem.
Perdem altura en baixar a la llacuna de Las Cabras, lloc en el qual recuperem forces i esmorzem, a resguard del vent que ens ha acompanyat. Seguim camí acompanyats per les fites que ens van guiant per la senda correcta. Passem pel lloc més tècnic, si és que es pot dir així, quan flanquegem per terreny amb una mica d’inclinació lateral, que en cas de neu o gel pot originar problemes, però que amb terreny sec no presenta cap dificultat, i arribem a un coll que travessa els Raspones de Río Seco. El Puntal de Terreras Azules ens crida, però tampoc ens hi desviem. El camí seguit acaba quan entronquem amb el camí “oficial” del Río Seco. El seguim en direcció sud-est fins a creuar el Río Mulhacén i acabem al refugi.

Dia 2

Sortim del refugi i agafem el PR A-26 en sentit sud-est fins a trobar una fita de pedra que, a la nostra esquerra segons el sentit de la marxa, indica el naixement d’una antiga senda que remunta el vessant de la muntanya seguint el llit d’un vell rierol, que trobem totalment sec. Les fites de pedra ens fan guanyar altura de manera contínua i sostinguda, sempre en sentit nord-est. Després d’un bon esforç arribem a la pista que pretenia unir el sector de les Alpujarras amb la població de Pradollano i el sector sud de la província de Granada. Es pot seguir per la pista, en sentit nord-oest fins al sector de la llacuna de la Caldera, però en el nostre cas continuem flanquejant, sense camí evident però per terreny transitable, en sentit nord-est, buscant les escasses fites existents, per remuntar altura fins a trobar el sender que des de l’Alto del Chorrillo ascendeix, per la Loma del Tanto, al cim del Mulhacén.
Una vegada en el dit sender, ens porta còmodament primer al Mulhacén II i, en un tram curt i menys pendent, al cim principal del Mulhacén. El món, visible sota els nostres peus. Sols en el cim, ningú ens acompanya, així que en aquest moment no hi ha cap persona en la península a més altura que nosaltres. Un moment màgic. El temps es deté davant de l’espectacle visual. El dia és radiant i clar així que l’horitzó és amplíssim. Sense adonar-nos-en el temps se’ns tira a sobre. Hem de començar a baixar.
Ho fem pel sender que baixa, en fort pendent i zigzaguejant, a la llacuna de la Caldera i el seu refugi lliure. El ferm és pedregós, així que s’han de prendre totes les precaucions. Anem veient les dues opcions que se’ns oferiran per continuar amb el recorregut, una vegada siguem a la base de la piràmide cimera. El descens es fa llarg, però tot arriba a la seva fi. Ja hem decidit que no anirem per la pista. El cansament comença a fer-se evident i no es tracta d’allargar el recorregut sense un objectiu clar. Seguim pel sender que flanqueja, a mitjana altura, el Puntal de la Caldera i deixem la llacuna a la nostra esquerra. En la distància el camí semblava impossible o de certa dificultat i passos complicats, però una vegada hi som, s’hi camina perfectament. A l’hivern i amb neu o gel la cosa es deu posar més tibant, però amb terreny net i una mínima cura i atenció no ha d’haver-hi problema.
Així arribem al coll que hi ha entre una punta sense nom en el mapa d’Alpina i la Punta de Loma Pelá. Ho tenim a tocar, i és un altre pic de més de 3.000 metres, l’atracció és forta així que ens hi dirigim. No té gens d’interès per tant no ens hi “encantem”. Continuem el camí. Tornem al coll i baixem a la recerca de la pista que uneix els cims del Veleta i el Mulhacén. El cansament comença a fer-se notar. La pista és un llarg puja, baixa i torna a pujar transitant pels Crestones de Río Seco i el Collado del Lobo.
Quan arribem a l’inici de la senda que ens permetria ascendir al Cerro de los Machos i al Paso de los Guías decidim passar de llarg. Cal remuntar molt de desnivell i les cames gairebé no responen. Les cames o el cap, ja no ho sé. Amb la decepció de passar de llarg una de les atraccions més aventureres de la zona i de no ascendir a un altre cim de més de 3.000 metres, no m’adono que també abandonem el sender que transita pel sector dels Vasares del Veleta, així que ens toca anar per la pista per guanyar de forma més forta el desnivell que ens separa del refugi de la Carihuela.
Hi arribem i descansem menjant alguna cosa. Al final, en evitar el Paso de los Guías i caminar per la pista, hem estalviat temps, així que ho aprofitem per recuperar forces a l’abric del refugi. El cap vola mentre comentem que amb el que hem deixat pel camí, hem de buscar la manera de tornar per fer callar la consciència. Ja recuperats, encara que arrossegant els peus, tornem a la pista per baixar, a pas còmode, a les Posicions del Veleta, per agafar de nou la llançadora que ens ha de baixar a la Hoya de la Mora i donar per finalitzat el recorregut.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça del primer dia, per si te la vols descarregar.
En aquest enllaç hi ha la traça del segon dia, per si te la vols descarregar.

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa topogràfic IGN.
col·lecció MTN 25.
quadrícula nombre 1027-IV
CONCEPTE DADA
Distància 23 km 100 metres
Desnivell 1.777 metres
Altitut Màxima 3.448 metres
Mínima 2.464 metres
Temps (1) 9 hores 32 minuts
Senyalització Cap
Punt d'inici Hoya de la Mora

(1) sense aturades

Valoració MIDE
2 4 3 4

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.