Sortim de Santa Maria i anem a passar sota la carretera N-II pel pas de vianants per sortir a unes escales, que pugem, i trobem el carrer de Lluís Vives i l’escola Jaume I. Al cap de poc ens desviem pel carrer d’Eugeni d’Ors i ja comencem a caminar per terreny sorrenc i a veure senyals de pintura del sender local, també veiem la forma piramidal del cim que ens interessa el dia d’avui. Sembla que també anem per la Ruta Horitzó.
Aquest còmode traçat ens baixa a trobar, després de caminar uns 1.200 metres, l’asfalt del camí de Sant Pere, o de la carretera de Pineda de Mar a Hortsavinyà, segons l’ICGC. Pel voral anem en sentit nord-oest fins a la rotonda que hi ha en aquella direcció. Cal creuar la carretera per caminar fins a la porta de la Fundació Privada Marpi. Si la trobem oberta podem caminar per dins, en cas contrari caldrà caminar per la carretera, en sentit nord-oest, fins a l’Institut Horitzó.
Si es vol es pot continuar per l’asfalt i passar per sota la carretera C-32, però per l’esquerra tenim una pista de terra que farem servir per anar a l’ermita de Sant Jaume. Hi ha també altres llocs d’interès, com el molí de Castellar, la font de Sant Jaume i la torre de Sant Jaume. Dels dos primers en desconeixia l’existència i la torre sembla que no és de lliure accés, així que una vegada vist l’exterior de l’ermita, continuem en sentit sud-est, pel camí més precari, per voltar el turó de Sant Jaume a trobar el camí Jordi i el mur dels camps de Can Roget.
Amb la paret a l’esquerra anem ara en sentit nord-oest. Al cap de poc trobem el camí privat de Cal Reixac. Continuem per l’esquerra per un viarany flanquejats de canyissars i finalment veiem el pas sota la carretera C-32. A l’altra banda el sender ens porta, després de pujar pel bosc, a l’asfalt de la carretera que hem deixat allà a l’Institut Horitzó. Apareixem a una esplanada a on hi ha un bon espai per aparcar i també uns quants camins.
Ens adrecem a trobar el camí del coll dels Altars. Ens acostem a l’ermita de Sant Rafael, encerclada de baranes de la policia local per l’alt risc d’ensorrament que hi ha, ja amb el sostre caigut, i continuem el camí, ara per pista de sauló amb molt fort pendent. Al cap de poc hi ha un sender, a la dreta, que deixa la pista. És el camí que decidim seguir. La pista és bona, ja que puja al coll dels Altars i d’allà al cim, però aquest corriol fa molt bona fila, així que decidim canviar de plans i deixar de seguir el track del GPS.
El camí és molt bo. És gairebé planer i transita entre pins que ens fan ombra. De tant en tant el bosc s’obre i ens deixa veure el mar i els edificis de la costa. Es camina molt bé ja que el pendent és mínim i es va fent a poc a poc. Així arribem a tocar de la tanca que impedeix acostar-se al tall de la muntanya a on es troba la depuradora de Pineda de Mar. Al cap de poc trobem el trencall que ens interessa.
Per l’esquerra, en sentit sud-est, hi ha el camí que agafem per pujar, per terreny accidentat, costerut i pedregós, a un punt a on el camí es bifurca. És millor continuar per la traça de la dreta. La que prenem nosaltres, a l’esquerra, acaba una mica perduda i al final s’ha de pujar a la babalà. Tot i així, al final es puja a dalt del turó, poder primer, a les restes del castell.
Al cim les vistes no són gaire extenses, però la visió de la costa i el mar omple de sobres, cap a l’interior, altres cims i carenes més altes tallen l’horitzó. Del castell poc resta en peu, només talls dels murs i poca cosa més. Després de voltar entre les pedres i havent gaudit de les vistes, tornem a caminar.
Baixem pel camí que davalla a la recerca del coll dels Altars. Passem a tocar d’un forat al terra, que sembla un forn de llenya per la negror del terreny, i finalment acabem a un pla. Aquí deixem el camí que es dirigeix al coll i agafen el trencall de la dreta, que sembla una trialera anomenada Forever Young II, que agafa orientació nord-est, gairebé de pla. Més endavant, degut a l’estassada que s’ha fet (novembre 2022), la traça es fa més difusa i fins i tot s’ha fet desaparèixer el camí, però les bicicletes s’han encarregat de fer camí nou.
Així, després d’un parell de ziga-zagues, acabem a una pista. La prenem en sentit sud-est, primer, i nord-oest després i al cap de poc, quan trobem una altra pista a l’esquerra, a la dreta hi ha una drecera. L’agafen i així anem evitant la pista. Més avall trobem un pal amb indicacions de la ruta circular del Montpalau. Tornem a deixar la pista i la trobem novament més avall, ja fora del sender. Ara ja per pista arribem al forn de calç de Can Marquès i més endavant, ja per asfalt, al molí de Can Marquès.
En aquest punt seguim les indicacions del pal de direccions i ens adrecem, pel costat de la carretera, per camí de terra, a la font de Ferro i al pont de l’antic aqüeducte, encara les restes més grans es troben a Can Cua. Continuem camí, ara en sentit sud-est. Tornem a passar per sota la carretera C-32 i anem deixant per la dreta altres senders, entre ells el que ens deixaria baixar a Can Cua i visitar l’aqüeducte. En aquesta ocasió ho deixem córrer, ja ens hi acostarem al final de la caminada en un curt trajecte en cotxe.
Anem en pujada per camí sorrenc que ens porta al torrent de la Guitarra. Allà deixem el sender local, que segueix aigües avall aquest torrent, eixut, i continuem en sentit sud-est, pel mig de la pineda, a la recerca dels carrers de la urbanització Pinemar. Així sortim al carrer de Romero de Torres, que seguim en sentit descendent, fins que trobem el carrer de Juan de Juanes. Aquí deixem l’asfalt i continuem per camí a camp obert fins a sortir a la plaça de Pau Casals i pel carrer de Ramon Casas acabem a la carretera N-II i al final del recorregut.