Montmagastre

El recorregut el vam fer seguint el sentit horari, així que vam començar a caminar desfent un bon grapat de terreny per la carretera per la qual s’ha anat a parar a Montmagastre. Durant el trajecte es pot anar a veure un dolmen que hi ha abans d’arribar a Can Donzell.
Just quan s’ha sobrepassat aquest mas, surt a la dreta una pista, senyalitzada, que puja al castell de Montmagastre. Es va pujant per pista en estat una mica precari. En aquesta pista, així ho crec, deu haver-hi un trull. Nosaltres no el vam veure, possiblement vam fer els ulls grossos per la boira. Sigui com sigui s’arriba a un punt en el qual hi ha uns cartells de fusta que senyalitzen un desviament.
Per un costat un camí es dirigeix a l’església i seguint la direcció que portem continuem en direcció al poble antic i al castell. Anem recte per la pista, ja que sembla el camí més còmode i fàcil. Així s’arriba a un camp. Seguim rectes pel costat esquerre d’aquest i al cap de poc trobem a l’esquerra un corriol, o sender, senyalitzat amb més cartells.
Seguim les indicacions en direcció al castell i així arribarem a l’església, primer, i al vèrtex i cim del castell de Montmagastre, després.
Vam baixar de pressa. Per això es desfà el camí fins a l’encreuament en el qual vam començar a fer la pujada directa al castell de Montmagastre. En aquest punt ara s’ha de continuar en direcció a Folquer. Després del mal camí que hem fet per pujar i baixar del cim s’agraeix aquest sender, que, tot i no ser gran cosa, permet prendre’ns un respir.
Més endavant aquest camí sí que es converteix en un sender que ens regalarà els ulls, ple de vegetació i frescor (i en teoria unes trinxeres, que queden una mica fora del camí però que es poden veure seguint un rastre de camí, no més de dos metres, senyalitzat amb quatre pedres). No trobarem més indicadors, però el sender no és complicat de seguir.
Arribarem a un punt en el qual nosaltres vam girar a la dreta per sortir a un camp, creuar-lo i anar a parar a una pista. Desconec si continuant recte aniríem a parar al mateix lloc voltant el camp en comptes de creuar-lo. El cas és que quan se surt a la pista tan sols resta seguir-la, en sentit sud-oest, primer, i sud-est, després, per arribar al punt de començament de la caminada.