Castell de Montgrí

Per fer l’acostament a l’inici de la canal es fa servir el camí senyalitzat, que és el GR, que porta al cim.
Ja des de l’aparcament trobem senyals que ens menen en direcció al castell de Montgrí. Al començament anem per asfalt, remuntant pocs metres d’alçada. Al cap de poc, trobem la ronda de Pau Casals. La creuem i el ferm esdevé terra. El seguim i anem pel camí de Santa Caterina, segons nomenclatura de l’ICC. De manera còmoda i guanyant poca alçada, anem deixant diversos trencalls ja que seguim els senyals, vells, de GR. Quan la pista fa un fort gir, de 90º, a la dreta, i el pendent s’atansa, podem triar per serrar les dents i fer el desnivell seguint el GR, o deixar la pista i agafar un sender que segueix recte. Totes dues opcions són vàlides ja que més endavant, just quan arribem al punt crític del recorregut, es troben. Si anem pel sender hem de tenir en compte que hem de deixar qualsevol trencall que trobem que se’n vagi a dretes o esquerres, fins que connectem de nou amb el GR. Per una banda o per l’altra, arribem a un banc de pedra. És en aquest punt que hem de parar atenció. A partir d’ara fins al tram d’aproximació al cau del Duc no tindrem camí, ni senyals, ni fites, ni res. Tan sol canal i ascens.
Al punt al qual conflueixen els camins, a la dreta del camí, a sota de la paret calcària, i ha unes antigues feixes. Com millor es vegi, s’han d’anar superant, mirant d’anar a buscar una escletxa a la paret, a l’esquerra segons el nostre sentit de pujada. És la canal que hem de pujar. Són dos trams diferenciats, de fàcil superació. Per tots dos es grimpa de manera fàcil, tan sols cal fer servir les mans en punts molt determinats, i més que res per ajudar a la progressió. Una vegada s’ha superat el primer tram, quan trobem al davant una paret força vertical, el terreny s’obre i desapareixen les pedres, cal desviar-se a la dreta, SE, per tal d’anar a trobar la segona part de la pujada. De nou se supera amb facilitat, malgrat la vegetació que ja comença a fer acte de presència. Superat aquest segon tram, enllacem amb un antic camí que porta al cau del Duc. Cap a la dreta hi ha una fita. El camí es segueix bé i es gairebé planer. En un parell de punts sembla que es perd, però el cert és que continua força evident. Si volem podem arribar al cau pel mateix camí, fins a enllaçar amb la pujada de les Pedrusques o fer una altra vegada, molt fàcil, grimpant. I ja som al cau del Duc. És un bon lloc per fer un descans i contemplar el paisatge. Aquí hi ha la possibilitat d’acabar el recorregut, sense fer cim, ja que una vella tartera ens permet baixar a trobar de nou el GR pel qual tornar a l’aparcament. Per seguir amb la proposta cal que anem a localitzar un vell corriol que segueix arrapat a la paret, en sentit SE. Ara torno a repetir allò dit als comentaris: si no es té força experiència a reconèixer punts febles d’una paret o experiència en grimpades compromeses i no es porta GPS o no es coneix el terreny, és millor no intentar seguir la proposta i baixar del cau del Duc al GR. També, del cau del Duc es pot pujar al camí seguint els senyals verds de pintura fins a enllaçar amb el GR de pujada al cim.
Si seguiu endavant, una vegada localitzada l’escletxa de la paret, superar-la no és gaire complicat. El problema és que si el lloc triat per pujar no és l’adequat, la cosa es complica en excés i superar la paret requerirà coneixements d’escalada. Heu de pensar que pujar és una cosa però si la progressió es complica, desgrimpar pot ser gairebé impossible.
L’escletxa que ens permet superar la paret és força evident i ens la trobem en sentit dreta a esquerra. A la dreta la part baixa i a l’esquerra el sentit de pujada. Tot i que sembla evident que hem de fer cap a l’esquerra res més lluny de la realitat. La part feble de l’ascensió està per la dreta. Està prou protegida, però en un parell de trams podem tenir sensació de perill, tot i que trobarem molts punts d’ajuda, sobretot branques i arrels, amb la precaució que aquest tipus de material demana. No explico amb detall com es fa la grimpada ja que deixo que sigui el lector el que decideixi si la seva experiència o coneixements el permeten superar aquesta grimpada Com a ajuda, val a dir que hi he pujat tres vegades: la primera ho vaig passar malament. La segona va ser més tranquil·la i la tercera va ser una festa.
Bé. Ja hem sortit de nou a terreny obert i més tranquil, ja a les envistes del castell. Per on vulgueu, us hi adreceu. Per tornar podeu triar diverses opcions.
Podeu fer el descens pel GR en direcció al coll de Santa Caterina. També podeu fer el mateix però en sentit al coll d’en Garrigars. Aquesta opció és la que vaig triar en la segona ocasió que vaig fer la pujada per la grimpada. Al coll es deixa el GR per seguir el sender en descens, en sentit SE, que baixa a trobar el camí del Xiprer d’en Navarro. Seguint-lo acabem per trobar asfalt a l’alçada del dipòsit d’aigua de Torroella i a les escales que ens baixen al punt d’aparcament.
Una altra opció per baixar del cim, feta per mi en la tercera ocasió, consisteix a fer servir el GR en sentit al coll de Santa Caterina. Al cap de poc cal parar atenció per tal de trobar els senyals de pintura verda, les fletxes, que baixen al cau del Duc i del cau, seguir el sender que baixa per la tartera al Pedrigolet i al GR. Seguint-lo arribem a una corba a l’esquerra. Podem seguir pel GR i connectar amb camí conegut o anar per un vell corriol que ens portarà, travessant antics camps de cultiu, a enllaçar amb el camí del Xiprer d’en Navarro.