Monte Infierno
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades4 hores 43 minutsDificultat medi natural4
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu1.158 metresDificultat orientació4
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu1.158 metresDificultat desplaçament4
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 13 km 610 metresEsforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutcircularVisualitzar document136
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.537 metresEl punt més baix es troba a 1.554 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula número 0081-3

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

43.050394, -4.761187

Si hi ha alguna província on hi hagi dubtes de quin és el sostre, aquesta és Palència. Fins no fa gaire, més o menys tothom tenia al Curavacas com a punt culminant de la província, però ara s’està començant a parlar del Monte Infierno, també conegut com Peña Prieta Sur o Peña Prieta palentina, amb la qual cosa ja tenim camp per a la discussió.
En detriment d’aquest darrer cim, cal dir que segons el criteri de la seva prominència, aquesta punxa no s’hauria de considerar cim i sí una cota secundària del Peña Prieta, cim pertanyent a Cantàbria, però sembla que la cosa no és tan senzilla. En moltes publicacions i ressenyes de muntanya s’està popularitzant el nom de Pico del Infierno, i Alejandro Diez Riol, del club de muntanya Espigüete Palencia, diu que Ángel de Sopeña i Ortueta, del club de Bilbao, va ser el primer a anomenar aquest cim amb aquest nom. També s’anomena així al cim al número 26 de la revista Torrecerredo, de juliol de 1954.
Amb aquestes dades jo també vaig decidir anar a pujar el cim que al mapa topogràfic de l’Institut Geogràfic Nacional surt anomenat com a Monte Infierno i ho vaig fer per la banda lleonesa, fugint de la molt ressenyada caminada que comença al port de San Glorio. Havia previst la possibilitat de pujar per la banda càntabra, des de Riofrío, però no vaig poder informar-me de la possibilitat de pujar amb el cotxe fins al refugi lliure de Cubil del Can, així que finalment vaig fer l’ascens des de la vall del Naranco, encara que la pista d’accés a aquesta zona també és de pas prohibit, però per sort em vaig aconseguir un permís especial. En cas de no tenir-ne, s’haurien d’afegir 6 quilòmetres més a la caminada.

Ressenya del recorregut

En cotxe o a peu, depenent de tenir permís o no, s’arriba a la cabana Naranco o al refugi de Tajahierro, com en el meu cas. Caminant per l’ampla i oberta vall no es triga gaire a trobar el rastre d’unes fites de formigó pintades de blanc, entre les quals hi ha les roderes de cotxes. Aquestes fites em porten a l’inici de la pujada en cerca del sender PR-LE 22, per on pujo al Boquerón de Bobias, per on baixo a la vall de la Lechada i a una pista. M’hi incorporo i la segueixo en ascens, en sentit sud-est. Per aquesta pista arribo al final, als peus de les Agujas de Cardaño. Aquí es pot continuar als peus d’aquestes punxes o fer-ho pel vessant de l’esquerra, que és l’opció que trio.
Primer trobo una mena de rastre, per on pujo uns metres, fins que em fico en terreny d’escobes (piornos). Passo un primer tram on encara es veu la traça a terra, però no triga gaire a desaparèixer. Comença ara un llarg tram força caòtic, sense veure clar per on pujar, mirant de trobar els espais que les escobes no han aconseguit colonitzar. Es tracta d’una pujada de gran duresa, mental i física, vessant amunt, en cerca de la carena de la serra. Superat el tram de vegetació, me’n rep un altre no menys esgotador. Un veritable mar de pedres que no s’acaba mai fins a guanyar el llom de la muntanya.
Tal com he pujat, acabo als peus del primer objectiu del dia, el Mojón de las Tres Provincias, topònim que no cal explicar, per evident. El cim permet contemplar un territori inacabable, esquitxat per infinitat de cims, tots ells a l’imaginari de tot muntanyenc que es preï, en destaquen el Torrecerredo i una llarga carena de cims dels Picos de Europa, el Curavacas i l’Espigüete al sector de Palència i els grans pics del Parque Regional Montaña de Riaño y Mampodre, coneguts localment com els Alps lleonesos.
Ha sigut tan llarga l’estada que torno a tenir les forces intactes, així que continuo en cerca del següent objectiu. Un sender, força evident, em fa baixar vertiginosament al coll que em separa del meu destí. Em dirigeixo primer al cim de la Peña Prieta, que corono de forma fàcil per un sender que no presenta dificultats. Les vistes són similars a les ja contemplades, així que em dirigeixo a fer el cim que considero el més alt de la província de Palència, el Monte Infierno, Pico del Infierno, Peña Prieta Sur o Peña Prieta Palentina, com vulgueu dir-li. Cap problema en assolir la fita. No camino més de 200 metres ni baixo ni pujo més de 20 metres de desnivell. Un passeig. Hi ha una cota sense cap distintiu, que sembla el punt més alt, una bústia buida i una fita de pedres al punt més baix de la carena, tot això en no més de 20 metres de separació. Fotografies per tal d’immortalitzar el moment i, encara que el temps és radiant i l’horitzó força clar, toca iniciar el descens.
El dia és molt bo i el terreny és sec, escombrat per un vent agradable, així que decideixo provar de fer un recorregut circular que em porti al Collado del Ribadoiro. M’han parlat de la dificultat per desgrimpar un pas per arribar-hi, però em veig capaç de fer la baixada. El camí pel llom de la muntanya és molt agradable. Es poden fer petits desviaments, molt curts, per anar per les diferents cotes que deixem per la dreta del camí, i així, ja passat l’alt del Cubil de Can, arribo al punt tècnic del dia. Una desgrimpada que sembla més difícil del que realment és.
El camí acaba al caire de la muntanya. Una fita indica el lloc on hi ha la canal que s’ha de desgrimpar. No faig ni dues passes i ja trobo el primer lloc on, en cas de prendre la decisió equivocada, ho podem complicar de debò. Allò que es veu més evident és un estreta canal que cau a plom en sentit nord-oest. Si es treu el cap per la dreta es veu clarament una altra zona, menys pendent, que és el camí bo que cal seguir. Amb cura, i atent a les fites i rastres de camí, supero la baixada i soc a terreny ferm.
Ja a la esplanada, la meva intenció era caminar fins a la gran fita que hi ha a l’ample Collado del Ribadoiro i anar en cerca del camí que surt dibuixat al mapa topogràfic de la zona, però en veure que podia fer una fàcil drecera pendent avall vaig canviar d’idea i vaig anar retallant camí, muntanya avall per terreny obert, fins que vaig trobar el camí que baixa del coll. A partir d’aquí, com vaig baixar de la manera que ho vaig fer, vaig decidir continuar igual, mirant de no complicar-me gaire la vida amb la vegetació, cosa que vaig aconseguir i que em va permetre connectar amb el sender PR-LE 22.
A partir d’aquí s’acaben les aventures. Em trobo just al punt on s’acaba el sender que baixa del Boquerón de Bobias i comença la pista per la qual, en un recorregut sense cap més interès que anar fent, amb temps per rememorar tot el viscut durant la jornada, acabo de nou al lloc d’inici d’aquesta intensa caminada.

 Puedes elegir imprimir o capturar un documento PDF

Text dels comentaris

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Editorial Piolet
Moncayo
CONCEPTE DADA
Distància 13.610 metres
Desnivell 1.158 metres
Alçària Màxima 2.537 metres
Mínima 1.554 metres
Temps (1) 4 hores 43 minuts
Senyalització parcial
Punt d'inici Valle del Naranco

(1) sense aturades

Valoració MIDE
4 4 4 3

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

 
Failed to get data. Error:
Quota exceeded for quota metric 'All requests' and limit 'All requests per day' of service 'photoslibrary.googleapis.com' for consumer 'project_number:347591405044'.

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.