Sortim des de la bassa d’Arres, punt d’inici al qual s’arriba sense cap dificultat per pista asfaltada. Nosaltres arribem des de Vilamòs. L’objectiu del dia és fer una circular passant pel cim de la muntanya d’Uishèra i tornant per la cabana del mateix nom. Una ruta que, tot i no ser gaire llarga, considero exigent pel fort desnivell i perquè, en molts trams, cal caminar sense traça.
Després d’una estona avançant per pista i camí ben evident, arribem a la plana de Piusseca (cabana de Laurit al mapa d’Alpina). Fins aquí, el recorregut és còmode i sense complicacions. Un cop superem el bosc, s’obre davant nostre la torrentera per on caldrà pujar. La idea és progressar pel mig del barranc des Melics (Alpina). Ara bé, si hi tornés, optaria per pujar pel bosc que queda a mà dreta (segons el sentit de pujada). Hi vaig entrar, però per alguna raó que encara no comprenc, vaig decidir recular. En qualsevol cas, cal continuar amunt, sempre amunt, fins que apareix un sender transversal. És en aquest punt on el camí es fa més amable i el patiment comença a quedar enrere.
Aquest corriol, ben marcat i amb un pendent més suau, puja fent diverses llaçades fins a un petit collet. Ja som pràcticament a la carena. Aquí es pot optar per flanquejar en direcció al tuc de Sacauva, però nosaltres preferim anar directes al cim d’Uishèra. Hi ha un petit rastre que es pot seguir, tot i que, si es perd, tampoc no hi ha cap problema. Amb un últim esforç arribem al cim. Si el dia és clar, la recompensa és magnífica: les vistes són senzillament excepcionals. Una meravella.
Per a la baixada, decidim no anar cap al coll previ al tuc de Sacauva (la passada dels Miquelets, segons el mapa d’Alpina), sinó que tirem per la carena contrària, en direcció al malh des Canaus. No arribem al cim: ens decantem abans cap a la cabana d’Uishèra, aprofitant la comoditat que ofereix aquest vessant de la muntanya. La baixada es fa molt bé seguint les traces de bestiar. De fet, travessem diverses vegades una antiga pista que zigzagueja per la falda. Sense gaires complicacions, arribem a la cabana, on connectem amb la pista que puja des de Vilamòs.
El tram final el fem caminant tranquil·lament per aquesta pista. A un cert punt (senyalitzat), deixem a l’esquerra la bifurcació que porta a Vilamòs i agafem la que gira a la dreta, en direcció a Arres. Aquesta ens porta de nou a l’asfalt, el qual puja de Vilamòs fins a la bassa, i tanquem així la circular per tornar al punt d’inici.