Matagalls

Matagalls
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades3 hora 43 minutsSeveritat del medi natural 2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 717 metresOrientació en l'itinerari3
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu 715 metresDificultat en el desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 10 km 760 metresQuantitat d'esforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document75
Alçàries segons cartografia topogràfica de l'ICGC
El punt més alt es troba a 1.697 metresEl punt més baix es troba a 1.085 metres
CartografiaMapa Montseny, de l'editorial Alpina

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

41.826714ºN 2.409012ºE

En aquesta nova incursió pels vessants del Matagalls vam triar el coll de Bordoriol com a punt d’inici i ho vam fer així per tal de recórrer la fageda que vesteix la carena que cau al nord del cim en direcció a Viladrau. Som a la tardor i se suposa que les fulles ja han agafat les tonalitats típiques d’aquesta època.
Des d’aquest coll surt el sender local SL-C 82 que, senyalitzat amb les estaques corporatives dels parcs naturals catalans, puja al coll de Joan, als colls Sabènia de Baix i de Dalt i al coll Pregon, a on acaba a l’enllaçar amb el GR 5. Aquest sender local flanqueja per pista tota la carena de la Beguda fins a gairebé el mateix coll Pregon i després és sender fressat fins al cim acompanyat pels senyals de pintura del GR.
El cim, i tota la muntanya, és ben visible des de l’autovia C-25 i des de molts cims que té pel nord (jo, particularment, el veig des de casa meva a Girona, i no visc a muntanya, que soc de barri). El fet que sigui tan visible, que es trobi al mateix massís del Montseny i que sigui el sostre comarcal d’Osona converteixen aquest cim en un cobejat trofeu per als amants del muntanyisme i es demostra en el fet que és difícil ser al cim en solitari, és indiferent el dia o època en què es faci l’ascens. Alguna cosa deu tenir ja que és estrany que els propers cims del massís, les Agudes o el turó de l’Home, no li facin ombra ni li treguin protagonisme. Per cert, una altra circumstància curiosa és que els tres cims esmentats del massís són cims comarcals: aquest que ens ocupa, d’Osona; les Agudes ho és de la Selva i el turó de l’Home del Vallès Oriental.
Com no podia ser d’una altra manera al Montseny, no ens haurem de preocupar per les fonts ja que n’hi ha a cabassos. En aquest recorregut passem a tocar de tres i d’altres les deixem molt a prop. Tampoc tindrem problemes per seguir el recorregut proposat ja que tot ell es troba ben senyalitzat i és molt evident. Poder ens costarà una mica més seguir el traçat que ens ha de portar a la Goitadora, un excel·lent mirador, a la Bauma i a la carena ja pròxims al cim. La resta, bufar i fer ampolles.
Aquest recorregut es pot fer tot l’any, però al transitar per una gran fageda potser és preferible fer-lo a la tardor.

Ressenya del recorregut

Comencem a caminar en sentit sud-oest per la pista de terra, que és l’SL-C 82, i deixem el tram d’escales per a la tornada. Al cap de poc trobem una estaca de les del parc natural que ens informa que hem arribat al trencall que permet abastar la font de Pastors. No hi anem. Continuem en pujada, passem a tocar del corral de la Vila i assolim el coll de Joan, nus de camins amb un petit oratori a un costat de la pista.
Ara agafem el trencall gairebé planer de la dreta, en direcció a la font de Mosquits i al Matagalls. L’altra branca, l’SL-C 82, serà per on pensem fer la tornada. Caminem, doncs, de planer per una ampla pista i al cap de poc ens fiquem ja al regne dels fajos i els castanyers, preciosos ara a la tardor. Trepitjant les fulles d’aquests arbres que encatifen la pista arribem a la font dels Llops. Fotografiem la font, en bevem l’aigua, superem un tanca amb un filferro i arribem a una bifurcació.
Per l’esquerra, en pujada, la pista és senyalitzada amb un cartell que diu que si l’agafem anirem en direcció al Matagalls. Aquest trencall hi puja per la font de Mosquits i no ens val en aquesta ocasió, així que continuem per la dreta. Còmodament per pista en perfecte estat avancem fins a trobar un altre desviament i aquesta vegada sí que triem l’opció de l’esquerra, marcada amb un petit cartell de fusta que diu que per allà anem a la recerca de la font Rupitosa, i és la nostra intenció anar-hi.
Continuem entre una esplèndida fageda amb els exemplars cada vegada més grossos i ens trobem amb el barranc el nom del qual torna a ser confús, depenent de la cartografia consultada. Si fem cas de la de l’ICGC, el torrent es diu de coll Pregon (segons aquest organisme té dos naixents diferents que s’acaben ajuntant), si la cartografia emprada és la de l’editorial Alpina, el torrent es diu sot Mal, en canvi si agafem la vista de l’OpenStreetMap hi figura el torrent de la Gémena i finalment si fem cas de la cartografia de l’IGN espanyol, el topònim és riera Major. Hi ha també una petita font, amb un minse raig, que sembla dir-se font de l’Avet Blau o d’en Xiri.
Es digui com es digui el torrent, el cas és que a l’esquerra, ribera amunt, hi ha fites i senyals de pintura vermella que indiquen que es pot pujar al cim. Hi ha ressenyes que en parlen. Nosaltres no en fem cas i seguim per la pista a la recerca de la font Rupitosa. Sempre amb la mateixa tònica, pista endavant, hi arribem, la fotografiem, bevem i continuem fins que la pista s’acaba de cop. Una fita i un arbre amb un senyal de pintura vermella en forma de T ens demanen atenció. Allà neix un corriol que hem de seguir, però només uns pocs metres.
Hem de parar atenció i guaitar el terra. Hem d’agafar un aperduat sender que puja cap a l’esquerra en fort pendent. Uns metres per sobre del naixement, a un arbre al pendís de l’esquerra, s’ha de localitzar un senyal en forma de C blava. De moment, aquests senyals juntament amb altres en forma de T vermella, ens guiaran pel bon camí. El pendent és constant, així que això també ajuda. Si el mapa de l’editorial Alpina és correcte, cinc corbes de nivell més amunt hi ha un desviament. Recte, els senyals vermells en forma de T, per l’esquerra la C blava. Nosaltres triem continuar amb els senyals blaus en forma de C. Les vermelles també ens servirien però faríem més llarg i més costerut.
El nostre viarany tampoc és que ens ho posi fàcil. Pugem, pugem i pugem per terreny agre fins a arribar a les penyes de la Goitadora, un excel·lent balcó que ens permet recuperar l’alè contemplant per primera vegada un bast horitzó. De nou en marxa, el pendent continua fent-nos «gaudir del passeig» i arribem a la Bauma i a la capçalera del Sot de Font Rupitosa. Ara sí que sí, un darrer esforç i sortim a terreny obert i gairebé planer. Un plaer a aquestes alçades.
Superem els Ginebrars i el prat Llis, pugem un turó sense nom i guanyem els últims metres de desnivell que ens separen del cim del Matagalls. Ja hem arribat a la creu que tant de temps hem anant veient.
Esmorzem a recer del vent contemplant un munt de poblacions als nostres peus, descarreguem les piles de les màquines de fotos de tantes que en fem i plantegem la tornada. Baixem cap al coll Pregon. Sender GR 5.2 molt evident i fressat fins al collet de l’Home Mort. Trenquem a l’esquerra pel viarany més evident i deixem el tirany que es dirigeix al turó de la Bandera i Sant Bernat i baixem al coll Pregon.
Monòlit dedicat a Pau Casals i una esplèndida esplanada a on deixem el GR i girem a l’esquerra per incorporar-nos a l’SL-C 82, que seguirem gairebé tot en deixar en primer lloc el trencall que baixa a la font de Mosquits i la font de Llops, més avall passem per la Trona, el coll Sabènia de Dalt i el coll Sabènia de Baix. En aquest punt decidim deixar la pista i sender senyalitzat quan veiem una fita que marca l’inici d’un corriol, ara fressat ara perdut, que ens baixa directament al coll de Joan, a on tornem al sender local i terreny ja conegut.
Seguim per la pista fins que retrobem el corral de la Vila i de nou deixem el sender i pista i anem per un corriol que fa drecera pel qual tornem a l’aparcament i punt final d’aquest recorregut.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Editorial Alpina
mapa Montseny
CONCEPTE DADA
Distància 10 km 760 metres
Desnivell 717 metres
Alçària Màxima 1.697 metres
Mínima 1.085 metres
Temps (1) 3 hores 43 minuts
Senyalització
Punt d'inici Coll de Bordoriol

(1) sense aturades

Valoració MIDE
1 3 3 3

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.