Matagalls

Comencem a caminar en sentit sud-oest per la pista de terra, que és l’SL-C 82, i deixem el tram d’escales per a la tornada. Al cap de poc trobem una estaca de les del parc natural que ens informa que hem arribat al trencall que permet abastar la font de Pastors. No hi anem. Continuem en pujada, passem a tocar del corral de la Vila i assolim el coll de Joan, nus de camins amb un petit oratori a un costat de la pista.
Ara agafem el trencall gairebé planer de la dreta, en direcció a la font de Mosquits i al Matagalls. L’altra branca, l’SL-C 82, serà per on pensem fer la tornada. Caminem, doncs, de planer per una ampla pista i al cap de poc ens fiquem ja al regne dels fajos i els castanyers, preciosos ara a la tardor. Trepitjant les fulles d’aquests arbres que encatifen la pista arribem a la font dels Llops. Fotografiem la font, en bevem l’aigua, superem un tanca amb un filferro i arribem a una bifurcació.
Per l’esquerra, en pujada, la pista és senyalitzada amb un cartell que diu que si l’agafem anirem en direcció al Matagalls. Aquest trencall hi puja per la font de Mosquits i no ens val en aquesta ocasió, així que continuem per la dreta. Còmodament per pista en perfecte estat avancem fins a trobar un altre desviament i aquesta vegada sí que triem l’opció de l’esquerra, marcada amb un petit cartell de fusta que diu que per allà anem a la recerca de la font Rupitosa, i és la nostra intenció anar-hi.
Continuem entre una esplèndida fageda amb els exemplars cada vegada més grossos i ens trobem amb el barranc el nom del qual torna a ser confús, depenent de la cartografia consultada. Si fem cas de la de l’ICGC, el torrent es diu de coll Pregon (segons aquest organisme té dos naixents diferents que s’acaben ajuntant), si la cartografia emprada és la de l’editorial Alpina, el torrent es diu sot Mal, en canvi si agafem la vista de l’OpenStreetMap hi figura el torrent de la Gémena i finalment si fem cas de la cartografia de l’IGN espanyol, el topònim és riera Major. Hi ha també una petita font, amb un minse raig, que sembla dir-se font de l’Avet Blau o d’en Xiri.
Es digui com es digui el torrent, el cas és que a l’esquerra, ribera amunt, hi ha fites i senyals de pintura vermella que indiquen que es pot pujar al cim. Hi ha ressenyes que en parlen. Nosaltres no en fem cas i seguim per la pista a la recerca de la font Rupitosa. Sempre amb la mateixa tònica, pista endavant, hi arribem, la fotografiem, bevem i continuem fins que la pista s’acaba de cop. Una fita i un arbre amb un senyal de pintura vermella en forma de T ens demanen atenció. Allà neix un corriol que hem de seguir, però només uns pocs metres.
Hem de parar atenció i guaitar el terra. Hem d’agafar un aperduat sender que puja cap a l’esquerra en fort pendent. Uns metres per sobre del naixement, a un arbre al pendís de l’esquerra, s’ha de localitzar un senyal en forma de C blava. De moment, aquests senyals juntament amb altres en forma de T vermella, ens guiaran pel bon camí. El pendent és constant, així que això també ajuda. Si el mapa de l’editorial Alpina és correcte, cinc corbes de nivell més amunt hi ha un desviament. Recte, els senyals vermells en forma de T, per l’esquerra la C blava. Nosaltres triem continuar amb els senyals blaus en forma de C. Les vermelles també ens servirien però faríem més llarg i més costerut.
El nostre viarany tampoc és que ens ho posi fàcil. Pugem, pugem i pugem per terreny agre fins a arribar a les penyes de la Goitadora, un excel·lent balcó que ens permet recuperar l’alè contemplant per primera vegada un bast horitzó. De nou en marxa, el pendent continua fent-nos «gaudir del passeig» i arribem a la Bauma i a la capçalera del Sot de Font Rupitosa. Ara sí que sí, un darrer esforç i sortim a terreny obert i gairebé planer. Un plaer a aquestes alçades.
Superem els Ginebrars i el prat Llis, pugem un turó sense nom i guanyem els últims metres de desnivell que ens separen del cim del Matagalls. Ja hem arribat a la creu que tant de temps hem anant veient.
Esmorzem a recer del vent contemplant un munt de poblacions als nostres peus, descarreguem les piles de les màquines de fotos de tantes que en fem i plantegem la tornada. Baixem cap al coll Pregon. Sender GR 5.2 molt evident i fressat fins al collet de l’Home Mort. Trenquem a l’esquerra pel viarany més evident i deixem el tirany que es dirigeix al turó de la Bandera i Sant Bernat i baixem al coll Pregon.
Monòlit dedicat a Pau Casals i una esplèndida esplanada a on deixem el GR i girem a l’esquerra per incorporar-nos a l’SL-C 82, que seguirem gairebé tot en deixar en primer lloc el trencall que baixa a la font de Mosquits i la font de Llops, més avall passem per la Trona, el coll Sabènia de Dalt i el coll Sabènia de Baix. En aquest punt decidim deixar la pista i sender senyalitzat quan veiem una fita que marca l’inici d’un corriol, ara fressat ara perdut, que ens baixa directament al coll de Joan, a on tornem al sender local i terreny ja conegut.
Seguim per la pista fins que retrobem el corral de la Vila i de nou deixem el sender i pista i anem per un corriol que fa drecera pel qual tornem a l’aparcament i punt final d’aquest recorregut.