Malera
el cim del Malera vist des del camí de pujada

Quan vaig buscar informació per plantejar la pujada a aquest cim de la Malera em vaig assabentar que una part de la muntanya estava tancada per respectar la zona on unes aus rapinyaires, sembla que en perill d’extinció, havien decidit instal·lar-se per alimentar-se i potser també per niar, o totes dues coses alhora.
Em vaig posar en contacte amb l’ajuntament de les Avellanes i em van confirmar la informació, inclús em van assegurar que els camins que jo pretenia fer servir estaven prohibits actualment per tal de no molestar les aus. El cas és que no m’ho podia creure, perquè per allà passa una ruta oficial de BTT, publicitada en multitud de guies oficials, fins i tot pel club de BTT de les Avellanes. I la cosa em va estranyar encara més quan vaig comentar aquesta prohibició amb el punt d’informació del club i la resposta va ser que no tenien coneixement de cap tancament.
Bé, sigui com sigui, cal respectar aquests animals, així que vaig adreçar-me a Internet per aconseguir més informació. Va ser llavors quan vaig trobar una feina de recerca portada a terme per l’usuari de Wikiloc osukarusan, el qual va anar a cercar camins per tal d’evitar trepitjar els senders prohibits.
Com que em va semblar que actualment la seva és la millor opció, de caràcter circular, per fer cim, i que atenent a les explicacions que dona, la zona de pujada no presenta gaires camins fressats, vaig decidir agafar la mateixa ruta per col·laborar a obrir pas entre la vegetació.
No va caldre fer cap esforç, tanmateix. A data d’avui, amb la seva feina de col·locació de fites i l’engrandiment i col·locació de noves per part d’altres caminants (jo també acostumo a fer-ho, i animo tothom que ho faci), totes les dificultats que potser ell es va trobar ja no hi són. Tot el traçat, tret de potser un curt tram, se segueix força bé, sense grans complicacions. Sembla que ha passat molta gent i que la traça s’ha fet prou evident.
Segons informa aquest mateix usuari, sembla que tots els camins o pistes que surten del poble de Tartereu cap al vessant nord de la muntanya estan prohibits. El cert és que de pujada no ho dubto, si ell ho diu, ja que va ser-hi, però jo no vaig veure cap cartell ni cadena ni barrera que tallés el pas per la pista que és el traçat del recorregut de BTT21, que baixa o puja de Tartareu. No ho vaig comprovar, però aquesta pista passa per un camp d’arbres de fruita seca i potser més avall d’aquest camp sí que està tallada..

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Inici0.728701041.944960100:00:0000:00:0060900
Tanca0.728214041.939958900:14:0400:14:04666675675
Inici fites0.727905941.938480000:03:0300:17:07691184859
Pista0.719557141.936641000:30:2500:47:327971.0971.956
Cim0.720286941.930072000:17:0201:04:348769782.934
Drecera0.711228041.944380000:33:1801:37:527892.4185.352
Encreuament0.720899041.945264000:10:1201:48:046919606.312
Pista0.723211141.948826000:09:0801:57:126315296.841
Final0.728701041.944960100:07:3802:04:506096797.520

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: Camí dels Masos
  • Itinerari senyalitzat: fites
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima:  876 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 10,73%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 21 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 609 metres
  • Pendent mitjà de descens:  8,51%
  • Mapa: full 64-25 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 1 hora 44 minuts
  • Obstacles: camí perdedor
  • Ascens positiu:  284 metres
  • ibpindex:  39 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 12 de febrer de 2024, data de realització del recorregut.

He aparcat a un costat de la carretera que va de Vilamajor al pantà de Canelles. És la pista dels Masos i he deixat el cotxe al lloc on el barranc de la Badina, o barranc Fosc, passa per sota de la carretera.
Començo a caminar per una pista bastant perduda en sentit sud-est, ja en suau pujada. El camí és evident i es puja bé fins a una torrentera, lloc on apareix una tanca d’aquestes feta amb malla d’encofrat, la que es posa entremig del formigó.
En aquest punt el camí es fa una mica perdedor. Del que es tracta és d’anar arrambats a la tanca, que tindrem a la nostra esquerra. Així, al cap de poc tornem a trobar una traça clara. Més endavant la pista gira cap al nord-oest i es passa a tocar de les restes d’una paret de pedra, que sembla un vell corral. A partir d’aquest punt la pista esdevé corriol i comencen a aparèixer fites.
El camí comença a guanyar altura. Cal anar a l’aguait de les fites i atents al GPS. La traça, si bé suficientment clara, també és fàcil de perdre perquè hi ha molts possibles senders o rastres. Finalment, el camí comença a planejar i acabem en una clariana. A la dreta ja hi ha la pista a la qual ens hem d’adreçar.
A partir d’aquest punt els problemes s’acaben. Bé per la pista, bé optant per fer dreceres, arribem al corriol pel qual definitivament assolim el roc cimer. Una petita, curta i fàcil grimpada ens permet atènyer el vèrtex geodèsic del cim, i la barana de ferro, que és ni més ni menys que un escut del Futbol Club Barcelona.
Bones vistes i, amb una mica de sort, el vol d’un bon nombre de rapinyaires damunt el nostre cap. No hi ha gaire lloc per asseure’ns, així que després d’una bona estona comencem el retorn.
Ho fem pel mateix camí, agafant, en aquesta ocasió, un parell de corriols diferents per recular fins al lloc on havíem sortit a la pista. Ara continuem per la pista, en direcció al corral de Canut, on no arribem perquè decidim retallar pel mig de la vegetació, oberta i de pas fàcil, fins que enllacem de nou amb el camí, sender més aviat.
Un llarg descens força pedregós, poc pendent, en sentit majorment est, ens porta a un punt on el camí, ja de terra, fa un fort descens en sentit nord-est, fins a enllaçar amb un nou sender. La traça de la dreta no té continuïtat perquè el camí acaba en un camp, així que continuem per l’esquerra, en sentit nord, per un camí molt agradable, fins que sortim al camp de conreu on acabava l’altre camí.
Pel marge podem anar a la recerca d’una caseta que tenim al davant, però ens deixem il·lusionar pel que ens sembla una perduda traça, on acabem trobant un corriol que ens condueix a una pista. Continuem en sentit sud-est i així apareixem a la carretera, que és la pista dels Masos. Per aquí, en sentit sud-est i després d’uns 500 metres, acabem de nou a l’aparcament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

 
Failed to get data. Error:
Quota exceeded for quota metric 'All requests' and limit 'All requests per day' of service 'photoslibrary.googleapis.com' for consumer 'project_number:347591405044'.

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.