L’Argimon

Començarem a caminar seguint el carrer de la Ginesta fins trobar el primer trencant a la dreta, al NO, no asfalt, i sortirem a una esplanada. Veiem una pista, en desús, que comença una suau baixada en sentit NO. Seguim per aquesta pista de la qual tan sols resta practicable un sender que aguanta precari entre la vegetació fins que finalment es perd. Continuarem en descens, sense camí, procurant portar sempre orientació N fins que, baixant un petit marge, sortim a una pista, ja en bones condicions.
Ens incorporem i la seguim per l’esquerra, en sentit SO fins creuar el Sot Negre, moment en el qual girarem 180 º per prendre orientació N primer i de mica en mica anar girant en sentit NO, havent deixat a l’esquerra un desviament que no porta enlloc.
Més endavant girarem a la dreta seguint per la pista principal i començarem un descens pronunciat. Just quan la pista es fa més planera fa un fort gir a l’esquerra i continua amb un suau descens, paral·lela al Sot Negre, que tindrem a la dreta, enfonsat en la vall. Finalment la pista torna a superar un torrent i pren orientació E.
Aquí hem de prendre decisions.
El camí senyalitzat al mapa de l’ICC es difícil de trobar, al seu començament. Nosaltres vam optar per seguir per la pista i buscar la millor manera d’enllaçar camins.
Opció ICC.
Just superar el torrent i al poc de caminar per la pista hem de localitzar un corriol, força estret i costerut, que entre vegetació ( algun esbarzer també ) supera el marge de l’esquerra. Ja a dalt, seguir en sentit N fins trobar el corriol que gira a la dreta en sentit NE i que ja es força clar i s’intueix bé.
Opció seguida al trac i aconsellada.
Seguir recte per la pista. Amb el mapa a la ma anar contant les aigües tributàries del Sot Negre. Haurem de passar tres. Abans de creuar la quarta haurem de girar a l’esquerra per deixar de forma perpendicular la pista i endinsar-nos, sense camí definit, en la vegetació, prenent orientació NO.
La zona és plantada d’eucaliptols així que no és complicada de transitar. Així trobarem una traça transitable que ens portarà a una pista que seguirem per l’esquerra, en sentit S primer i O després. Aquesta pista es nota més transitada i de forma planera ens porta a una altra pista molt més ampla i transitada.
Ens incorporem a aquesta nova pista i la seguim per la dreta, en descens, i en sentit N. Deixem tot just incorporar-nos una altra pista a la dreta per seguir per la pista principal, en descens, per girar més endavant i per la mateixa pista, en sentit NE, a les envistes ja de la riera de l’Esparra. La seguirem fins creuar-la i sortir a un pla amb un dipòsit d’aigua de formigó i un camp amb una antiga plantació d’avets. Si seguim uns metres la riera arribarem a un lloc molt maco i interessant.
El camí volta el dipòsit i continua vorejant el camp per pista en bon estat. Deixen recte una pista que es dirigeix a un camp i la pista per la qual seguim comença una pujada. Al poc de pujar deixarem la pista i seguirem per la dreta per una altra que continua en sentit NE primer, N després i NO finalment i que, tras creuar una altra pista precària, ens deixa en una nova pista.
La seguim per la dreta en sentit NE en direcció a l’Argimon. En poc temps deixem la pista i prenem un sender senyalitzat amb pintura blanca que ens porta a un coll i a un encreuament de camins. Ens trobem ja en un sector de la ruta de les 10 ermites. Seguirem indicacions de l’Argimon i arribarem al cim i al santuari de la Mare de Déu d’Argimon, el terrat del qual és un magnific mirador. El cim es diu també de Sant Simó.
Havent gaudit de les vistes i fetes les fotografies de rigor, desfarem camí fins tornar al pal indicador que abans hem deixat a l’esquerra. Ara baixarem per la dreta, en sentit NE, per sortir a la zona habilitada com a aparcament. No seguirem el descens per la pista que neix ja que seguirem un sender que els amants dels forts descensos en BTT han condicionat. Anirem fent drecera, evitant la pista, fins sortir a un dipòsit d’aigua dels bombers.
Tornarem a creuar la pista i seguirem fent drecera pel sender però haurem d’anar amb compta. Aquest sender es va allunyant de mica en mica del nostre camí així que arribarà un moment que l’haurem d’abandonar. Això serà quan veiem una pista a la nostre dreta, en sentit S.
Anirem a buscar aquesta pista transitant, fàcil, per terreny obert però sense camí i, just creuar el Sot del Mort, ens incorporem a la pista. Seguim per la dreta en sentit S. Quan aquesta gira a l’O deixem un desviament a l’esquerra ja que seguirem per la pista principal. Creuem un altre torrent i la pista gira en sentit S. Ara hem de deixar la pista i girar a l’E per una altra pista amb el pas barrat amb una cadena. Aquesta pista ens va baixant, en sentit S, en direcció al Molí de Dalt. Abans trobarem un desviament al qual cal una explicació.
El trac deixa la pista principal i segueix per l’esquerra, en sentit E. Aquesta opció és factible, però avui per avui, i suposo que per mai més, és complicada ja que, just a les envistes del molí, una riuada ha fet una esllavissada que s’ha emportat la pista . Per superar aquest escull cal superar un terreny complicat d’esbarzers. No és res, es tracta de 3 o 4 metres i ja hi ha una petita traça feta, però resulta una mica farragós. També cal baixar un marge d’uns tres metres d’alçada força vertical i incomodo. Dit això, el trac es pot seguir i arribar al molí, però crec que no val la pena. Millor és seguir recte per la pista principal ja que igualment s’arriba al molí i és menys complicat, tot i que una mica més llarg. Queda a decisió de l’usuari.
El cas és que som al molí de Dalt. Seguirem la pista que va en sentit S a creuar la riera de l’Esparra. Això serà complicat si baixa molta aigua. Al poc trobem un desviament. Seguim recte per la pista que sembla més precària i que segueix la riera de l’Esparra. Creuarem de nou el Sot Negre i anirem en direcció a can Fornell. No arribarem ja que abans girarem en sentit NE per anar pujant per pista en molt bon estat, en direcció a l’esquena de l’Ase. Seguirem sempre per la pista principal no fent cas de cap desviament que ens trobem fins arribar a la cota 260 aproximadament. Aquí la pista fa un revolt a l’esquerra en un punt al qual veiem una pista precària just al davant. Aquí aconsellem seguir per la pista i passar per sota la línia elèctrica. És més llarg el camí de tornada, però es suposa molt més pràctic i còmode.
Nosaltres vam seguir recte per la pista precària i finalment vam haver de superar un tros de bosc molt brut. Ens trobem al mateix terreny que hem fet servir al començament de la caminada. El que passa però és que aquesta vegada el bosc és molt més brut, i acumulem cansament. Per superar aquest tros van haver de fer acopi de paciència i esforçar-nos de valent.
Com sempre, es fa, però si no us agrada caminar obrint traça millor seguir per la pista. Per un costat o per l’altre s’arriba a l’urbanització i al lloc al qual s’ha aparcat.