El massís de les Corberes, al límit septentrional de la Catalunya del Nord, entre Fonolledes i el Rosselló, és un conjunt de muntanyes aspres i de mala petja per rocoses, però que regalen excel·lents vistes gràcies a la seva situació. No són de gaire alçària, però des dels seus cims es domina tota la plana del Rosselló, gran part del Mediterrani (amb el cap de Creus com a gran dominador) i la zona lacustre de Leucate, així com el Canigó i altres muntanyes del Pirineu i de ponent.
Les planúries de les quals emergeix aquesta serra, i més concretament la part de llevant, són plenes de plantacions de vinya, encabides a la zona vinícola del Llenguadoc-Rosselló, segons la Viquipèdia la denominació d’origen que més quantitat de vi, de qualitat, aporta a la producció de vins francesos. Per accedir a les seves propietats, els viticultors han creat una extensa xarxa de pistes i camins per on és fàcil preparar recorreguts per pujar a la carena de la serra, però sembla que aquest sector no és tingut en compte pel col·lectiu excursionista.
Després de consultar diferents mitjans, tant de la banda d’aquí com de la francesa, vaig veure que una gran majoria, si no tothom, prefereix caminar pel sender senyalitzat que fa el bucle pel planal de l’Eixartell, el còrrec dels Collets i torna per la Serra i el pas de l’Escala, i evita tot l’entramat de pseudocarreteres i pistes de grava que solquen els camps als peus del vessant est de la muntanya, així que jo, fidel al meu tarannà, em vaig centrar en aquesta banda, òrfena de propostes, encara que finalment sí que en vaig trobar una.
Es faci per on es faci el recorregut, la duresa està assegurada. La proposta que jo faig encara demana un trànsit més llarg pel rocam de les cotes altes perquè agafo el camí senyalitzat, que sembla una variant del GRP Tour des Fenouillèdes, al Trauc del Cavall, un evident coll a on cauen les punxes més agrestes de la serra. Ho vaig fer així amb l’esperança de poder fer el recorregut a pura cresta, però sobre el terreny em vaig desdir, no per impossible, ja que es veu factible, però el fet d’anar, com sempre, en solitari i les cames fluixes i el cap van guanyar el cor, i em vaig deixar portar pel camí pintat, que evita sempre la cresta, encara que no la tensió d’anar calculant bé el proper pas, no fos cas que es mogués la pedra que trepitgem o fiquem el peu entre rocs.
Molt a prop d’aquest cim de la Serra n’hi ha un altre, més al nord-est encara, que és el Montolier de Perellós, i una mica més al sud-est, a Talteüll, la Torre del Far. Aquests dos cims són ben visibles des de la Serra i poder hi deu haver qui es plantegi fer-los tots tres el mateix dia, perquè l’aproximació és fàcil fins a molt a prop del cim i es poden plantejar curts recorreguts per pujar-hi, encara que no sigui aquesta la filosofia del repte.
Aquest territori és farcit de coves i forats, gràcies a la natura càrstica de la muntanya, i el màxim representant d’aquestes cavitats és la Caune de l’Aragó, lloc a on es va trobar el crani i altres fòssils del conegut com a home de Talteüll.
Jo començo a caminar al caseriu del Pas de l’Escala (hameau du Pas de l’Echalle), de Vingrau. Ho faig des de la confluència del carrer del Garric (rue du Chêne Kermes) amb el carrer de l’Alzina (rue de Chêne Vert), però també es pot pujar una mica més amunt, a l’encreuament del carrer de la Farigola (rue du Thym) i el camí de la vall Oriol (chemin de la vall Oriol), perquè tal com es planteja el recorregut, la tornada es fa per aquest últim. També es pot aparcar tan a prop com es pugui de la parada de l’autobús, davant del carrer del Romaní (rue du Romarin) perquè si es fa el recorregut, de pujada o baixada tant se val, pel sender senyalitzat, aquest pot ser un bon lloc d’inici.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps parcial | Temps acumulat | Alçària metres | Distància parcial | Distància total |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Gite Villa Kéona | 2.8009201 | 42.8501050 | 00:00:00 | 00:00:00 | 278 | 0 | 0 |
Inici sender | 2.8038039 | 42.8511431 | 00:05:30 | 00:05:30 | 285 | 372 | 372 |
Canvi pista Mas Gènègals | 2.8065039 | 42.8535389 | 00:07:48 | 00:13:18 | 274 | 516 | 888 |
Creuar pista | 2.8053801 | 42.8588450 | 00:11:47 | 00:25:05 | 268 | 786 | 1.674 |
Enllaç pista | 2.8161870 | 42.8677940 | 00:26:50 | 00:51:55 | 204 | 1.636 | 3.310 |
Cortal del Remolí | 2.8149970 | 42.8818320 | 00:29:49 | 01:21:44 | 250 | 1.989 | 5.299 |
Trauc del Cavall | 2.8026090 | 42.8847469 | 00:40:28 | 02:02:12 | 422 | 1.818 | 7.117 |
Cim de la Serra | 2.7939250 | 42.8738250 | 01:11:45 | 03:13:57 | 550 | 1.765 | 8.882 |
Separació camins | 2.7937170 | 42.8654520 | 00:51:08 | 04:05:05 | 573 | 1.188 | 10.070 |
Deixar camí | 2.7945580 | 42.8562091 | 00:21:59 | 04:27:04 | 435 | 1.160 | 11.230 |
Deixar camí | 2.7947010 | 42.8549880 | 00:03:02 | 04:30:06 | 400 | 180 | 11.410 |
Pista | 2.8010230 | 42.8550680 | 00:11:25 | 04:41:31 | 315 | 640 | 12.050 |
Carrer Farigola | 2.8014671 | 42.8514290 | 00:05:36 | 04:47:07 | 286 | 430 | 12.480 |
Gite Villa Kéona | 2.8009201 | 42.8501050 | 00:05:54 | 04:53:01 | 278 | 200 | 12.680 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.
- Toponímia: la de l’IGN France
- Punt d’inici: Gite Villa Kéona
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: moderada
- Altura màxima: 574 metres
- Pendent mitjà de pujada: 7,96%
- Cartografia: TOP 25 et Série Bleue France
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: pedregós
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 1 hora 06 minuts
- Dificultat d’orientació: moderada
- Altura mínima: 204 metres
- Pendent mitjà de descens: 7,80%
- Mapa: 2547OT Durban-Corbières
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: antihorari
- Temps caminant: 3 hores 46 minuts
- Obstacles: camí de roca i pedra solta
- Ascens positiu: 585 metres
- ibpindex: 51 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 20 de febrer de 2023, data de realització del recorregut.
Començo a caminar en sentit nord pel carrer del Garric, passo de llarg el carrer del Romaní i arribo al carrer de la Farigola. Prenc aquest carrer i camino ara en sentit est, fins al final. Una línia de matolls i una tanca em barren el pas. Segueixo la tanca en sentit nord fins que trobo l’acabament i el naixement d’un sender que em permet baixar al camp que hi ha davant meu, uns metres més avall. Aquest sender va seguint la tanca, que m’acompanya per la meva dreta, i acaba a una antiga pista d’accés a un parell de camps. El vell rastre continua entre aquests camps i em porta a una altra pista, també vella, per la qual arribo a una altra pista, ara de grava, que em fa passar entre la Mas Génégals i el Museu de Marcel Gili. Uns metres més endavant arribo a un desviament.
Deixo la pista de grava, que enllaça amb una altra pista, ja pavimentada, i continuo per l’esquerra, en sentit nord-oest, per pista encara de terra. La traça em porta a caminar entre vells camps de cultiu, ara abandonats, passo pel cortal de les Cabres i arribo a trobar una pista, de nou de grava. Per l’altra banda, en el mateix sentit de la marxa, surt un sender que prenc, per continuar entre un camp de vinya i el marge de la muntanya, i sortir així a una nova pista, per la qual continuo en sentit nord-est. Al cap de pocs passos veig a la meva esquerra, al marge del camí, una petita caseta i una altra pista que continua, en ascens, en sentit nord-oest. Serviria a la causa, però continuo per la pista per la qual vaig, fa un revolt a la dreta, passo el llit eixut del Róbol i començo a veure, a la llunyania, el perfil del castell de Salvaterra, o d’Òpol, i després la bola del radar meteorològic de la serra de Perellós, instal·lat al cim de Montolier de Perellós.
Un llarg trajecte en sentit majorment nord-est, em porta, després de deixar de banda desviaments cap a camps de vinya, a una nova pista. L’agafo en sentit nord-est. Ja fa estona que veig el meu pròxim destí, el Trauc del Cavall, un evident coll que destaca a la meva esquerra. La pista va remuntant la llera eixuta d’un vell rierol, a la meva esquerra, finalment arribo a un punt a on la pista sembla continuar recte, en sentit nord-est, però no és aquesta la traça que necessito, així que continuo per l’esquerra, en principi per traça difusa.
A mesura que vaig avançant, la pista es fa més evident. Em fa caminar entre camps de vinya, a on començo a saludar els propietaris, que es troben ja en plena feina de preparació de les vinyes. Fent llargues ziga-zagues arribo al cortal del Remolí, més endavant, al cap de poc, deixo per la dreta un sender que continua en sentit nord-est, a la recerca dels cortals d’en Drilles i continuo per la pista, en sentit sud-oest, a la recerca del còrrec del Trauc del Cavall. La pista s’esvaeix barrejada amb el camp, però una fita, crucial, marca el naixement del sender que, estret i flanquejat per garrics, em porta a una nova pista, que és la que no he agafat allà quan he creuat el Róbol.
Primer en sentit nord-oest i després nord-est, creuo una altra vegada l’imperceptible còrrec del Trauc del Cavall i la pista torna a desaparèixer quan cal girar a l’esquerra. Ara sí, el sender, amb el còrrec a l’esquerra, i flanquejat per estructures de fusta que semblen talaies per als caçadors, em puja, entre roques, pedres i garrigues, al coll del Trauc del Cavall. Veig que per aquí, a l’altra banda del coll, amb una grimpada que sembla de moderada dificultat, vista des de baix, em podria enfilar a la cresta, però el cansament (no sé què em passa avui que no tiro gaire) em fa pensar en cercar un altre lloc, amb menys dificultat.
Torno enrere uns pocs passos, fins a trobar el corriol, amb senyals de pintura groga, que em permet escapolir-me per sota de la cresta. El camí és dur, ple de rocs i pedres, que fa que caminar sigui costerut. En un constant puja i baixa vaig fent, però mai arribo a la cresta, encara que un parell de vegades ho intento, però el cert és que sense gaire convenciment, estic cansat i vull arribar al cim. El camí no té pèrdua ja que no hi ha altres alternatives que anar en sentit sud-oest, ara per aquesta banda de la cresta, ara per l’altra, ara en pujada, ara en baixada. També ajuda molt el fet que els senyals, de pintura i fites, són molt presents.
Després d’un llarg recorregut arribo a un lloc a on conflueixen els camins que segueixo, el que baixa a Vingrau pel refugi del còrrec dels Collets i el que gira a la recerca del cim de la Serra, que continua per la meva esquerra, en direcció a un gran i evident cairn. Ara el camí es fa encara més pedregós, de roca descarnada. Així arribo a albirar, per fi, el cim, o millor dit, els cims. Es veu una primera carena, segons el mapa o escala que es consulti, és el cim de la Serra, però afinant la vista, al darrere d’aquesta primera plana, es veu una altra punxa que despunta una mica més. Segons les coordenades de la FEEC, aquella d’allà al fons és la que interessa. A la primera s’hi arriba bé, encara que no m’hi enfilo, tot i tenir-la allà mateix. Tampoc costa gaire arribar al cim cercat, tot i un nou puja i baixa per anar-hi. Una vella estructura de ferro rovellat, caiguda a terra, és la que marca el cim, o això fa pensar la gran quantitat de fotos que retraten aquesta deixalla.
Aquest tram del recorregut, des del gran cairn fins al cim, m’ha tret el mal gust de no haver fet el recorregut per la cresta. Ja al cim no me’n penedeixo. Tampoc les vistes em deixen pensar en res més que en gaudir-les. L’horitzó disponible és molt ampli, i se’m fa difícil posar nom a tot el que veig, però només amb allò que conec ja tinc un bon passatemps. Aprofito l’estada per recuperar forces, abans de continuar. He caminat 10,3 km fins aquí, segons el GPS, així que se m’ha fet molt llarg, raó de més per no tenir pressa per baixar d’aquesta talaia.
Quan el cos es comença a refredar és moment de posar-se de nou en marxa. El camí continua clarament senyalitzat i també es veu perfectament el destí. Després d’un bon trajecte, ja quasi a mitja baixada, trobo un altre rastre de fites que deixen el camí amb pintura groga, que és el que en principi volia fer servir, i que baixa al punt de sortida del pas de l’Escala, per on passen molts dels recorreguts ressenyats a Internet.
Jo soc dels que procuro no deixar passar aquests moments, així que em desvio del recorregut previst i em deixo guiar per un munt de fites que mostren un estret corriol pel qual sembla que tornaré a connectar amb el sender principal, però ves per on, quan ja tinc clar que uns metres més endavant hi ha el camí amb la pintura groga, en veig un altre, molt més precari encara que el que segueixo, que gira de nou a l’esquerra, amb una orientació que em fa pensar que em portarà a bon port, així que, apa! De nou a veure què.
Si fins ara m’han guiat un munt de fites, ara encara són més pròximes les unes de les altres, i sort d’això, perquè el corriol és complicat de seguir. Són moltes les pedres amuntegades, però encara en caldrien més perquè en un parell de llocs m’he fet un petit embolic. Finalment, he sortit a una pista per la qual, en sentit sud-est, he arribat als edificis del disseminat. Ja per carrer pavimentat arribo a l’encreuament dels carrers de la Farigola i del Garric, així que, per aquest últim, arribo de nou al lloc on he aparcat.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.