La Mola de Sant Llorenç del Munt

Començarem a caminar i anirem a buscar el coll d’Estenalles. En arribar-hi trobem a l’altra banda de la carretera una pista formigonada que puja en direcció al Montcau, el coll d’Eres i la Mola. A uns 460 metres trobarem un sender, senyalitzat, que surt per l’esquerra i que es dirigeix cap al Montcau. Seguirem els senyals metàl·lics que marquen el camí i arribarem, sense problemes importants, al cim del Montcau després d’un últim esforç per superar, pujant pel dret, el repetjó rocós que dona accés a la taula d’orientació del cim.
Baixarem al coll d’Eres seguint els senyals que anem veient. En arribar al coll d’Eres tan sols hem d’anar seguint els senyals en direcció, si no volem desviar-nos del camí, a la Mola de Sant Llorenç del Munt. El camí es troba en perfecte estat, molt senyalitzat i fressat, així que arribarem a la Mola sense problemes.
Una vegada hem gaudit del lloc i de les vistes, haurem de desfer el camí fins al Pi Tort. Aquí haurem de deixar el GR i començar un vertiginós descens, seguint la canal del Pi Tort, fins a arribar a Can Pèlags.
El camí continua recte pel costat del mas. Anirem baixant tenint la tanca del terreny a l’esquerra i sortirem a una pista més ampla. Continuarem per la pista fins que vegem que el GR es dirigeix cap a la dreta. Podem seguir-lo però uns metres més endavant es fa una mica perdedor, així que trobem millor opció anar recte per la pista. Anem per on anem, els camins tornen a ajuntar-se a la riera (eixuta) de les Arenes. Creuarem aquesta riera i acabarem sortint a la carretera BV-1221.
Anirem per asfalt, pujant per la dreta per la carretera, fins que al cap de 200 metres trobem, a l’esquerra, un sender, senyalitzat, que es dirigeix cap al camí ral. L’agafem, deixem l’asfalt i pugem per acabar sortint a una altra pista, més ampla, que ve de la Barata. Hi anem per la dreta seguint els senyals. Al cap de 1.200 metres, aproximadament, d’haver deixat l’asfalt, arribarem a un terreny pedregós on sembla que s’acabi el camí. Aquí el sender gira bruscament i sembla que ens faci recular. L’anirem seguint i arribarem a la carena del collet Estret. Aquí trobarem un totxo de formigó amb indicacions del Castellsapera i el coll de Tres Creus.
Seguirem les seves indicacions i arribarem als peus del Castellsapera. Per pujar al cim haurem de fer servir un sender que puja pel dret, marcat per una petita fita de pedres que trobarem a la dreta, abans de tornar a entrar en la vegetació. Aquest sender puja de valent a buscar la canal que dona accés al cim del Castellsapera.
Per baixar farem servir la canal que trobem a la part contrària de la que hem fet servir per pujar.
Haurem d’estar a l’aguait, ja que a mitja baixada trobarem un sender que se’n va per l’esquerra, seguint la base de la cinglera. Seguint-lo tornarem a sortir al GR i al coll de Tres Creus.
Continuarem pujant en sentit nord-est i arribarem a un dipòsit d’aigua. Hem de buscar la boca de captació d’aigua, ja que és allí a on comença el camí de pujada al turó de la Pola, o de Tres Creus. No hi ha un camí gaire definit, però no hauríem de tenir problemes per assolir el cim, ja que el tenim molt a la mà.
Anirem pel sender que surt del mateix punt geodèsic, en sentit nord-est, i acabarem sortint de nou al GR. El seguirem fins al coll del Boix. Aquí el GR ens proposa dues alternatives. Podem anar recte fent el camí una mica més costerut pel desnivell (no gaire), o continuar pel trencall de la dreta, més planer. Per l’un o l’altre acabarem a la carena de la Castanyera.
Continuant pel GR arribarem a Sant Jaume, petita ermita que veiem uns metres per sobre de la pista per la qual anem. Ens hi podem desviar i baixar per la Mata o anar pel GR. Qualsevol de les opcions acabarà per portar-nos a l’aparcament i al final del recorregut.