Se surt de la població de Toses, concretament des de l’estació de Renfe. Travessem les vies i anem en sentit sud per caminar per sender amb senyals d’Itinerànnia. No triguem a trobar pals indicadors d’aquesta empresa. El segon que trobem ens indica el camí a seguir en direcció a Montgrony. Més amunt enllacem amb el camí de l’Oreneta, passem pel serrat del Sentinella i arribem al cortal de l’Hoste, lloc a on trobem el camí que puja del pas del Vell, l’altre lloc alternatiu per començar i finalitzar aquest recorregut.
Continuem en sentit sud-est i al cap de poc abandonem el camí que es dirigeix a Montgrony en continuar en sentit sud-est per flanquejar el bac del Pelòs. Abans d’arribar a la Roqueta deixem el camí senyalitzat que ens pujaria a la collada de les Fontetes i pugem de forma més directa, gairebé en sentit sud, encarats totalment al serrat del Paravent, o amorriador del Bac.
Atenyem aquest primer cim del dia i girem en sentit nord-oest per iniciar el descens per la carena, que ens porta a un coll previ al pla del Ginebrar. Superat aquest pla ens rep el serrat de la Barraca, que culmina al cim del serrat de la Moixera, que també ascendim.
De nou un lleuger descens per la carena de la coma de Migjorn ens fa perdre una quarantena de metres d’alçària, que recuperem de nou per pujar al cim de la pleta Roja. Aquí ja superem la cota de 2.000 metres d’alçària en trobar-nos a 2.033 metres.
Continuem per la carena i tenim pel davant l’últim puja i baixa del dia, que ens porta al cim de la Creueta, màxima altura de tot el cordal d’aquesta serra de Montgrony, si és que aquest cim de la Creueta hi pertany.
Per baixar del cim i continuar amb la proposta, deixem el camí que baixa al coll de la Creueta i baixem per la carena de mestral de la muntanya, més o menys encarats al pla d’Anyella. Després d’un petit coll agafem la carena que baixa en sentit nord-oest per sobre del bac de la Creueta. Més avall passem a gual el torrent de la Creueta i el del Pedró. Després d’això iniciem l’ascens a la recerca de la barraca de Toses i més amunt encara a la pista que, en cas de seguir-la, en sentit nord-est, ens portaria també a la collada de Toses. En tot aquest descens hem anat deixant traces de senders, dibuixades al mapa, però en caminar per terreny obert anem el més directe possible.
Ens incorporem a la pista i la seguim uns pocs metres en sentit oest. Deixem aquesta pista per agafar orientació nord-oest i pujar al cap del Ginebrar, cim del tot opcional. El descens d’aquest turó és una mica caòtic a l’inici, ja que no hi ha un camí clar. El terreny és obert així que per on millor ens sembla anem perdent altura. Finalment trobem un filat que ens ajuda a enllaçar amb una clara traça per la qual baixem a la collada de Toses.
Aquí enllacem amb el camí senyalitzat, que és el camí de Toses a Puigcerdà, que recorre, en aquest cas en descens, tota la vall d’Alp. Seguint els senyals baixem fins al pas del Vell. Aquí el camí passa per sota de la carretera GIV-4016, travessa el Rigalt i ens fa guanyar uns metres de desnivell per passar per sobre del túnel del ferrocarril abans d’acabar definitivament a l’estació.