Integral del Montgrí

El recorregut no presenta dificultats remarcables, excepte al començament, fins al puig Anell o puig Rodó, encara que el començament en sí des de l’aparcament fins a la part superior de la pedrera d’Ullà no ha de crear problemes, ja que la pista és clara i no trobarem desviaments que ens compliquin la caminada. A partir de la pedrera d’Ullà sí que es complica una mica l’assumpte. Arriba un moment que el camí es perd entre tanta pedra. Tot i això no ens hem de preocupar, ja que del que es tracta és d’anar guanyant altura dirigint-nos cap a una mena de cim que tenim just a sobre nostre. Per això haurem de seguir el rastre d’una sèrie de fites de pedra que entre tots hem anat posant i que segueix, més o menys, la línia de la carena de la muntanya i que ens permetrà anar trobant el camí. Arribarem també a perdre aquest rastre de senyals, però ara sí que no tindrem problemes, ja que l’objectiu a aconseguir el tenim a la vista.
Així arribarem al primer cim del dia, marcat amb un punt geodèsic. Seguirem com fins ara, recorrent la carena per anar a baixar al coll de Santa Caterina. També durant aquest trajecte haurem d’extremar l’atenció, tant per no perdre peu entre tanta pedra, com per trobar el camí correcte que ens porti al coll. No és que sigui complicat fer-ho, però es requereix atenció, ja que el camí pot ser bastant perdedor, encara que per alguna cosa ha de servir el sentit de l’orientació, tenint el punt de destinació a la vista.
Un cop hem arribat al coll de Santa Caterina s’acabaran els nostres problemes, si és que els hem tingut. Ja ens trobem sobre el GR92 i l’hem de seguir fins a començar el descens del Montplà. Així doncs, creuarem el sender que, provinent de Torroella de Montgrí, es dirigeix a Santa Caterina i anirem cap a la base de la muntanya de Montgrí.
El GR comença a ascendir cap al cim fent una sèrie de llaçades que faciliten el trànsit entre tanta pedra. Podem seguir el traçat del GR o podem fer ús de les dreceres existents. Si fem ús d’aquesta última tècnica, haurem de vigilar de no desviar-nos cap al Cau del Duc. Per això haurem d’agafar sempre les dreceres que van en sentit ascendent, mai les que planegen. Un cop hem arribat al cim podem aprofitar per fer una visita a les instal·lacions i pujar a dalt dels merlets i entretenir-nos llegint els diferents plafons informatius que expliquen la història del lloc.
Acabada la visita continuarem el nostre recorregut prenent el GR que segueix per la paret est del castell i que, sense pèrdua però amb algun descens potser complicat, ens portarà al coll d’en Garrigars. Des del coll seguirem les marques del sender de gran recorregut que comença l’ascens cap al Montplà, màxima cota del recorregut. Des del cim del Montplà podrem gaudir de les millors vistes aconseguides fins ara.
Seguirem caminant pel camí que és el GR i començarem a baixar del cim just quan arribem a veure una caseta de vigilància d’incendis. Al cap de poc temps arribarem a una bifurcació en la qual deixarem el GR, ja que seguirem baixant recte en direcció a un altre coll que veiem més endavant.
Aconseguit aquest punt seguirem recte i creuarem el sender que puja de Santa Caterina i es dirigeix, en sentit nord-est, cap a la zona d’esbarjo de les Dunes. Així, prenent direcció nord-oest i sense pèrdua possible, passarem successivament pels cims de puig Roig, puig de Carroig i puig de les Cogullades, encara que aquest últim ens passarà, possiblement, desapercebut.
Així arribarem a una zona molt extensa i plana, a sobre de l’anomenada vall Petita de Santa Caterina i el sender s’haurà convertit en una pista antiga i fora d’ús. Seguirem baixant, sempre seguint aquesta pista, i començarem a trobar al costat del camí uns cubs de formigó que semblen ser petits abeuradors per a animals o ocells.
Quan vegem el tercer cub (si no m’he descomptat), que queda a la nostra dreta, haurem de deixar la pista i prendre un sender, marcat amb una petita fita de pedres, que surt per l’esquerra i que es dirigeix, vessant avall, a trobar una zona arbrada i l’antic llit d’un riu, actualment sec.
Passarem al costat d’una petita zona humida tancada amb tanca i sortirem de la zona arbrada, i ens incorporarem a un antic camp de cultiu. El sender és prou evident, així que no hauríem de tenir problemes per arribar a una zona on trobarem una plantació d’oliveres.
Tant si seguim recte, com si girem a la dreta o l’esquerra, ens trobarem caminant entre oliveres fins a arribar a la pista que ve de Santa Caterina i que, girant a la dreta, ens tornarà al lloc on hem deixat aparcat el cotxe.