Hiru Erregeen Mahaia, Navarra

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades6 hores 16 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 1.472 metresDificultat orientació3
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu1.472 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 18 km 490 metresEsforç necessari4
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutSemicircularVisualitzar document159
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.446 metresEl punt més baix es troba a 1.349 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícules nombres 118-I i 118-III
El cim avui ressenyat és un d’aquells que s’ha de fer sí o sí. Depenent de qui ho faci, dirà que ha anat al cim d’Hiru erregeen Mahaia (Iror errege maia en el dialecte propi de la vall del Roncal), Meseta d’os Tres Reis (aragonès), Tabla d’eths Tros Rouyes (occità bearnès), en la llengua pròpia de cada territori, a més de les llengües que penetraren en el Pirineu amb posterioritat: Mesa de los Tres Reyes (espanyol), Table des Trois Rois (francès). Sigui com sigui, parlem del sostre provincial de Navarra i, per a molts, el cim més alt d’Euskal Herria, amb permís dels navarresos. Diu Javier Urrutia, a la seva web, de la qual em permeto copiar i enganxar un fragment… en castellà:

Desde el punto de vista técnico, tampoco es cierto que en la cima exista, al menos en la actualidad, algún tipo de triple límite. Únicamente es divisoria de los valles de Erronkari/Roncal (Nafarroa) y Ansó-Zuriza (Huesca). Esta separación se prolonga hacia el E. por la cresta de Budogia (2.368 m), Ukerdi (2.254 m), dejando luego para el valle de Ansó el pico de A Paquiza Linzola (2.104 m) para reunirse nuevamente los límites en la punta Txamantxoia o Maz (1.941 m). De hecho este límite entre los dos valles (y entre dos reinos) ha sido cuestionado en el pasado y dió lugar a confrontaciones y pleitos. Sin embargo, es un error bastante común adjudicar a esta cumbre esa relación con la confluencia de tres reinos. Es realmente en la antecima oriental, donde convergen los términos de Nafarroa, Aragón y Francia, en la cota que los montañeros llaman, simplemente, Table, y que los mapas describen con el nombre completo Mesa de los tres Reyes, Table des trois Rois (2.421 m). Esa cota es, por tanto, la verdadera “mesa”, lo que viene a encajar, además, con la fisonomía amesetada de su propia cima. De ahí subrrayar que la palabra mesa debe tomarse como diminutivo de meseta, siendo este último el verdadero significado que entraña, nada que ver con el mueble. De hecho es muy utilizada (y apropiada) la designación Meseta de los Tres Reyes o Meseta d’os tres Reis, en la lengua aragonesa.”

És un bon apunt que recomano llegir. Es dóna la paradoxa que per fer aquest cim, emblemàtic per als navarresos, la ruta triada, en la majoria dels casos, és quasi enterament per territori aragonès, tot i que hi ha accessos des de la vall de Belagua i des de Lescun. Nosaltres també, per fer el cim, vam triar, com la majoria, la comoditat i facilitat d’accés de Llanos de la Casa per començar el recorregut, però com sempre, vam fer un pas més enllà i vam allargar fent la carena de l’Alto de Budoguia i vam tornar per la ruta clàssica. Aquesta és una proposta que considero dura i difícil. Potser per a muntanyencs experimentats i coneixedors del Pirineu aquesta classificació pot semblar exagerada, però són diversos els motius per valorar-la així: La distància i desnivell acumulat, les condicions meteorològiques canviants, el fet d’haver de grimpar, el relleu càrstic, tan sols hi ha una font, cap a la meitat del recorregut… Un altre atractiu d’aquesta proposta és que es transita per la reserva natural de Larra, espectacular mar de pedra profundament erosionada, plena de simes i dolines, que contrasta enormement amb els immensos prats que antecedeixin aquest caos rocós. I no explico res més, que d’aquest cim hi ha mota literatura a internet.

Ressenya del recorregut

Des del refugi de Linza fins al Colláu de Linza, i des d’aquest fins a la Foya A Solana no calen gaires explicacions ja que el recorregut és molt fressat i clar perquè es tracta del camí més comú per pujar al cim de la Mesa. A la Foya A Solana trobem un pal indicador. D’entre totes les opcions que s’ofereixen, nosaltres agafem el camí que ens porta en direcció al Portillo de Larra i Belagua. No vam arribar a cap del dos destins ja que abans vam optar per fer un flanqueig, per terreny rocós, per tal d’estalviar camí. Així connectem amb el camí que puja per un llom herbat, fort i amb alguna fita, fins a un coll sense nom, al sud-oest (garbí) del Portillo Larrea i l’Ukerdi. Aquí tenim diverses opcions, de fet, el nostre grup es va partir en tres per fer cadascun d’ells allò que els va semblar millor o més còmode. Per una banda es pot fer un flanqueig per estalviar un puja-baixa. Per una altra, es pot pujar fort al turó que tenim a la dreta del coll i baixar fàcilment a un altre coll seguint la carena nord del turó i així anar a trobar l’opció del flanqueig anterior (aquesta opció és la que segueix el track), o podem seguir la carena nord-est i baixar al coll que tenim unes quantes cotes més avall, des del qual s’obren dues alternatives més. Una consisteix a flanquejar l’esperó rocós que tenim al davant i anar a trobar altres colls que ens permeten retornar a la carena, i finalment l’opció que jo vaig triar, que consisteix a grimpar, molt més fàcil del que sembla, sense cap moment aeri ni de risc, i guanyar deu minuts d’esforç a la resta d’opcions. Després ja la carena és molt fàcil de seguir, amb suau pendent pel nord i una bona timba pel sud. I així s’arriba a l’Alto de Budoguia, ja amb el cim del Pico de los Tres Reyes (I.G.N.) a tocar. Però encara ens resta una sorpresa, que és el descens de l’Alto de Budoguia. Sembla que no es pugui baixar, però unes fites ens indiquen el contrari. S’ha de desgrimpar. També és fàcil. Res que no es pugui superar. Amb seny, com sempre. Ja a baix, una suau caminada fins al coll, ample, on trobem el camí clàssic de pujada i que nosaltres farem servir per a la baixada. Ara toca fer el cim. Com que vam trobar una gran pala de neu que ens barrava el pas i no anàvem preparats per superar terreny en aquestes condicions, vam haver de sortejar la dificultat agafant una traça, fitada, que de forma molt vertical ens va portar fins al cim. Fotos i més fotos. Paisatge espectacular, sort del dia que vam engaltar. Com que la neu ens barrava el pas cap a la Mesa de los Tres Reyes, optàrem per desfer camí fins al coll anterior i iniciar la tornada al refugi, que ja fèiem tard. Bonic camí de descens, sota les parets del Budoguia, trepitjant neu ja més tova, fins a arribar a un punt en el qual el camí queda encaixat entre les parets d’aquest alto i les roques càrstiques de Larra. Hi ha una mena de caseta o construcció, molt petita. Aquí deixem el camí que segueix recte en direcció a la Foya o Portillo de Larra i seguim un altre camí, fitat, que comença a endinsar-se roques amunt, dintre un immens mar de pedres. Anem seguint les fites per no tenir problemes i anem en sentit sud-oest fins a trobar un pas que, en sentit sud, ens fa sortir del carst i, per terreny ja herbat, arribar a connectar amb el camí ja fet de pujada. Ja tan sols ens resta desfer camí fins a arribar al refugi.
Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

42.898174N 0.799196W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.