Hiru Erregeen Mahaia, Navarra

Des del refugi de Linza fins al Colláu de Linza, i des d’aquest fins a la Foya A Solana no calen gaires explicacions ja que el recorregut és molt fressat i clar perquè es tracta del camí més comú per pujar al cim de la Mesa. A la Foya A Solana trobem un pal indicador. D’entre totes les opcions que s’ofereixen, nosaltres agafem el camí que ens porta en direcció al Portillo de Larra i Belagua. No vam arribar a cap del dos destins ja que abans vam optar per fer un flanqueig, per terreny rocós, per tal d’estalviar camí. Així connectem amb el camí que puja per un llom herbat, fort i amb alguna fita, fins a un coll sense nom, al sud-oest (garbí) del Portillo Larrea i l’Ukerdi. Aquí tenim diverses opcions, de fet, el nostre grup es va partir en tres per fer cadascun d’ells allò que els va semblar millor o més còmode. Per una banda es pot fer un flanqueig per estalviar un puja-baixa. Per una altra, es pot pujar fort al turó que tenim a la dreta del coll i baixar fàcilment a un altre coll seguint la carena nord del turó i així anar a trobar l’opció del flanqueig anterior (aquesta opció és la que segueix el track), o podem seguir la carena nord-est i baixar al coll que tenim unes quantes cotes més avall, des del qual s’obren dues alternatives més. Una consisteix a flanquejar l’esperó rocós que tenim al davant i anar a trobar altres colls que ens permeten retornar a la carena, i finalment l’opció que jo vaig triar, que consisteix a grimpar, molt més fàcil del que sembla, sense cap moment aeri ni de risc, i guanyar deu minuts d’esforç a la resta d’opcions. Després ja la carena és molt fàcil de seguir, amb suau pendent pel nord i una bona timba pel sud. I així s’arriba a l’Alto de Budoguia, ja amb el cim del Pico de los Tres Reyes (I.G.N.) a tocar. Però encara ens resta una sorpresa, que és el descens de l’Alto de Budoguia. Sembla que no es pugui baixar, però unes fites ens indiquen el contrari. S’ha de desgrimpar. També és fàcil. Res que no es pugui superar. Amb seny, com sempre. Ja a baix, una suau caminada fins al coll, ample, on trobem el camí clàssic de pujada i que nosaltres farem servir per a la baixada. Ara toca fer el cim. Com que vam trobar una gran pala de neu que ens barrava el pas i no anàvem preparats per superar terreny en aquestes condicions, vam haver de sortejar la dificultat agafant una traça, fitada, que de forma molt vertical ens va portar fins al cim. Fotos i més fotos. Paisatge espectacular, sort del dia que vam engaltar. Com que la neu ens barrava el pas cap a la Mesa de los Tres Reyes, optàrem per desfer camí fins al coll anterior i iniciar la tornada al refugi, que ja fèiem tard. Bonic camí de descens, sota les parets del Budoguia, trepitjant neu ja més tova, fins a arribar a un punt en el qual el camí queda encaixat entre les parets d’aquest alto i les roques càrstiques de Larra. Hi ha una mena de caseta o construcció, molt petita. Aquí deixem el camí que segueix recte en direcció a la Foya o Portillo de Larra i seguim un altre camí, fitat, que comença a endinsar-se roques amunt, dintre un immens mar de pedres. Anem seguint les fites per no tenir problemes i anem en sentit sud-oest fins a trobar un pas que, en sentit sud, ens fa sortir del carst i, per terreny ja herbat, arribar a connectar amb el camí ja fet de pujada. Ja tan sols ens resta desfer camí fins a arribar al refugi.