Sortim de l’inici del camí que s’enfila al ref. d’Ulldeter (GR11) i realitzem el recorregut en sentit horari per passar, en aquest ordre, pel refugi, el coll de la Marrana i el Gra de Fajol, al qual s’accedeix després de superar un bon pendent.
El descens del Gra de Fajol al coll de l’Isard (2.487 m) es fa també per un camí on s’han de prendre totes les precaucions a causa del fort pendent.
En cas de no seguir més enllà amb la proposta, a la recerca del Gra de Fajol Petit, hi ha dues opcions: baixar pel pas de l’Isard (camí amb fites que baixa per la base ponentina del Gra de Fajol) o per la canal de l’Isard (més complicat i que requereix certa tècnica). Ambdues opcions acaben en una tartera per la qual tornar al ref. d’Ulldeter.
Nosaltres ens dirigim al Gra de Fajol Petit, on s’arriba per un entretingut camí que ens fa superar els 50 metres de desnivell que separen el coll de l’Isard del cim petit. La nostra idea era tornar de nou al coll de l’Isard per baixar pel pas de l’Isard, però heus aquí que ens assabentem que es pot baixar directament seguint la carena nord-est. Veiem des del cim muntanyencs que estan pujant, i davant nostre, a certa distància, ens precedeixen altres persones baixant amb un gos.
Al cim ens informen de l’existència, en un punt del descens, d’un pas complicat que s’ha de desfer, amb el risc que això comporta, però ens animem pensant en el gos (si el baixa nosaltres també, ens diem) .
L’inici del descens des del cim del Gra de Fajol Petit és una mica caòtic, sense camí, perdedor, sense senyals i ple de roques d’una mida interessant, que s’ha de superar de manera acurada, sempre a la recerca d’un “gendarme” molt evident que crida l’atenció, amb una canal molt clara a l’esquerra de la roca. La veritat és que extremant l’agudesa visual, s’aconsegueix veure una cosa semblant a un rastre miserable.
Una altra parella que trobem que estan pujant també alimenten els nostres temors dient-nos que la desgrimpada és complicada, però també ens informen que de tant en tant s’aconsegueix trobar fites. Arribem al grup que baixa amb el gos i la noia que el guiava ens anima dient que no hi ha tal dificultat, s’ha de baixar amb molta cura, però sense més risc. També en aquest punt ja tenim un clar rastre de sender, amb molt pendent i fites. Aquests senyals ja són molt clars, igual que el sender.
Seguint les fites (molt important seguir-les en tot moment) ens baixen, sense grans ensurts, a la zona baixa, plena de grans blocs de roca, sobre els quals continuen les fites, que ens baixen a una cota, ja per sota del refugi, on trobem una esplèndid planell on recuperar-nos de les emocions viscudes.
Aquest prat connecta amb la pista d’esquí que baixa al sector de Pastiura, però quan aquesta s’arriba a aplanar, una fita, a la nostra esquerra, marca el pas que permet creuar el riu Ter i connectar novament amb el GR11, pel qual hem accedit al refugi. En aquesta ocasió connectem amb el però ara el seguim en sentit nord-est per sortir a la carretera i per ella tornar al lloc d’aparcament.