Força Real

Comencem a caminar i seguim la pista per la qual hem arribat, en sentit sud-est, en lleugera pujada. Als 380 metres deixem a la dreta la pista que segueix planera i ens desviem lleugerament a l’esquerra per seguir per la pista que sembla més malmesa. Quan portem 525 metres caminats hem de deixar-la i girar a la dreta per agafar-ne una altra, herbada, que segueix en sentit nord-oest i que de mica en mica va girant en sentit sud-oest, primer planejant i després en suau pujada.
Al cap de poc deixem la pista per agafar un corriol, senyalitzat, que per l’esquerra i en pujada ens porta a trobar una altra pista. La creuem i seguim els senyals de pintura blava fins a assolir la carena i veure el nostre destí. Deixem a l’esquerra un sender senyalitzat i seguim per la dreta fins a arribar a la pista que tenim al davant de la nostra posició.
Passem al costat d’un primer orri (cabana de pedra seca) i seguim la pista en clara direcció al cim objectiu del dia. Deixem més endavant uns trencalls a dreta i esquerra i trobem un nou orri, en aquest cas el de les Teixoneres. Continuem per la pista i arribem a la zona de pícnic de l’orri del Camí, on, de nou, trobem un orri. Una mica més endavant trobem un encreuament.
El pal que trobem ens indica que la pista ens porta a la Força-real. Jo vaig deixar la pista per anar pel sender que surt a la dreta i que també porta al cim, tot i que no està senyalitzat. Aquest sender puja més dret i obliga a superar una zona de roques en la qual no és necessari posar les mans a terra, si fos cas, només per assegurar el pas.
Així s’arriba al cim. Temps per gaudir de l’espectacle…, si el dia ho permet.
Per tornar cal dirigir-se a l’ermita. Al seu darrere surt un sender que baixa en direcció al pàrquing. No cal arribar-hi, o sí, com es vulgui. El cas és que sense arribar-hi segueix un sender, botànic que, amb cartells explicatius de la vegetació, baixa a travessar la carretera que puja/baixa del pàrquing.
La creuem i seguim per la pista de la dreta, en baixada. Més endavant deixem aquesta pista per agafar ne una altra que se’n va per la dreta, en sentit nord-est. Quan aquesta gira en sentit sud-est hem de triar entre diferents opcions. Podem seguir per la mateixa pista i fer un revolt llarg en puja i baixa, podem seguir per l’esquerra per un corriol que, segons el mapa trobarem més endavant, o podem fer el que proposo, deixar la pista per un corriol que, per l’esquerra, fa drecera i estalvia el revolt de la pista. Aquest corriol troba, de forma gairebé planera, la pista més endavant, quasi al final de la pujada.
Anirem ja sempre per pista, i deixarem tots els trencalls que trobem a l’esquerra fins que la pista es fa sender i arriba a un camp de vinyes abandonat. Aquí el sender es bifurca en dos. Deixem el de la dreta i continuem, en baixada i sentit oest, pel mig del camp de vinyes fins que enllacem amb una altra pista. Aquesta ja no l’abandonarem fins a sortir al punt en el qual hem aparcat.