El Mont

Comencem a caminar per la pista de terra en sentit nord-oest en direcció a Falgars. Arribem en poc temps, ja que és molt a prop. Es tracta d’un grup de tres edificis si l’un gran, l’altre encara més. Els dos de la nostra dreta estan habitats. El de l’esquerra sembla abandonat, tot i que les parets resten en bon estat encara.
No arribarem al quart edifici, que correspon a l’Anunciació, ja que girarem a l’esquerra tot just passar una tanca per al bestiar. Allà neix un vell sender, sense cap tipus de senyalització, que ens fa pujar en sentit sud-oest per un camí precari.
Trobem un trencall a la dreta, que no seguirem, i més endavant un altre a l’esquerra, que, ara sí, agafarem. És possible que el camí que continua recte, un corriol més precari, faci drecera per tal d’estalviar camí, però el recorregut que proposem és curt, així que no vam fer provatures.
Així, vam seguir per una pista en perfecte estat seguint un fil de tancament de camp fins que vam trobar que aquest barra el pas i talla la pista. En aquest punt, una fita ensenya el camí més curt, seguint de nou el fil de tanca, fins a enllaçar de nou amb una altra pista que passa per una cota superior.
Continuem caminant sense cap rastre de senyalització, tret de la fita anterior. Seguirem aquesta pista, molt còmoda de moment, en sentit nord. Quan la pista comença a fer una pujada lleugera, deixem a la dreta un trencall i seguim per l’esquerra, per la pista. Continuem la pujada i deixem a l’esquerra una altra pista que gira en sentit sud. Continuem pujant i tornem a deixar una altra pista per la dreta que baixa, ja que seguim per l’esquerra, pujant, en sentit més al nord-oest que la pista que fa baixada.
De nou més endavant deixem per la dreta una mena de sender −o vella pista, és difícil saber-ho, ja que els porcs senglars tenen tot el terreny remogut−, i seguim pujant per la pista. Aquesta segueix pujant pausadament i de cop fa un fort gir a l’esquerra i deixem recte una altra pista més precària i amb el ferm herbat. Prenem, doncs, orientació sud-est primer i ràpid la pista gira en sentit gairebé sud sense arribar-hi.
De nou canviem d’orientació i girem fort a la dreta abandonant la pista per la qual transitem, que segueix en sentit sud-oest i prenem orientació nord-oest. Iniciem una forta pujada que ens portarà, sense descans i serrant les dents, al cim del puig del Far (978 metres) i a les restes del Castellot de Falgars. Visitat l’entorn i recuperats de l’esforç, seguirem per un fonedís corriol mirant de trobar les fites que ens mostren el camí per atènyer el coll de la Creu. Allà trobarem que el camí es bifurca. El de la dreta, pel turó de Rocapastora, ens faria el pes, però en el nostre cas interessa el camí de l’esquerra, que ens baixa a trobar un nou desviament.
Agafarem el trencall de la dreta, que ens porta a trobar el pla Beret. Veurem moltes fites, però haurem de seguir l’únic camí que no està senyalitzat, que és el que per l’esquerra inicia un descens en sentit nord-est. De seguida, però, gira a la dreta per prendre orientació sud-oest i anar seguint el vessant de la muntanya per passar per sobre del cingle de Rocapastora.
En un punt d’aquest camí veurem una espectacular vista del cim del Mont, sempre que el dia ho permeti.
Sense cap entrebanc, arribem a la carretera asfaltada que puja al cim, a l’altura de l’abadia benedictina de Sant Llorenç del Mont, actualment dita de Sous. Visita molt recomanable, de veritat.
De nou amb les forces renovades seguim el camí. Es pot fer seguint tot l’asfalt fins a dalt de tot, però també hi ha camí senyalitzat que puja pel bosc. Ara ja tindrem tot el recorregut clar, ja que sols ens cal seguir els senyals de pintura. Tenim la possibilitat de fer drecera per pujar més de pressa al cim, però no sé si val la pena.
Al cim, si el dia és clar, es pot fer una llarga estada contemplant gairebé tots els cims de la província de Girona i alguns de la de Barcelona. A l’hostatgeria es pot visitar la cambra en la qual mossèn Cinto Verdaguer va escriure el seu poema Canigó. També, al costat de l’estàtua d’aquest, es pot gaudir d’una taula d’orientació enorme.
De nou, amb les forces recuperades, haurem de desfer camí fins a l’últim cartell indicatiu que vam trobar a la pujada. Ens caldrà ara deixar el camí de pujada i seguir per l’esquerra en direcció nord-oest. El camí comença un descens continu fent diverses llaçades per prendre definitivament orientació est.
Ara anem ja sempre seguint els senyals de pintura vermella i verda, o taronja i verda, no ho sabria dir amb certesa. Trobem en primera instància el roure de la Sort, més endavant, sempre seguint les esmentades marques i descartant altres camins, passem pel costat de l’espectacular faig Gros. Seguim el descens per un bonic bosc i voltem els camps del Bac. Torno a insistir en el fet que cal seguir els senyals de pintura.
Ens incorporem finalment a una pista i la seguim, passant per la Rajoleria, antic forn de terrissa, una mica amagat al costat dret de la pista, en una corba ampla i amb unes espectaculars vistes al mar i la plana alt-empordanesa.
Seguint per aquesta pista passem també per l’aulina de les tres branques, per la font de Falgars, i per tres roures que sembla que no són catalogats, però que de ben segur que es mereixen aquest etiquetatge.
I sense adonar-nos-en ja som de nou a Falgars. Ara sí que visitem l’Anunciació, passem de nou entre els edificis de Falgars i acabem per arribar al punt d’inici de la caminada.