El Garrofí
el cim del Garrofí vist des del GR 4

Avui ha tocat el Garrofí, a Avinyó. Aquest és un altre cim d’aquests que van molt bé per fer quan trobes un forat, en el meu cas de tornada cap a casa. També és perfecte com a complement d’altres ascensions, perquè pels voltants, amb poca distància entre ells, hi ha més cims del repte. Un és el puig de la Caritat, essencial, i els altres, el turó de la Torre i el Puig-alter, o fins i tot el Collbaix, també essencial, però aquest ja es troba una mica més lluny. A mesura que anem ampliant el cercle, les opcions creixen.
Com ja he dit, aquesta va ser una caminada sense temps per preparar-la pel meu compte, per tant vaig recolzar-me en Wikiloc per agafar un recorregut que s’adaptés a les meves circumstàncies. Pel que vaig observar, el vessant de llevant sembla el més popular, així que me’n vaig anar, en un principi, al vessant contrari, però els recorreguts que d’entrada podia programar eren molt llargs, finalment, doncs, vaig centrar-me en el vessant de solell. Ara agafant una proposta d’aquí, ara una d’allà, vaig barrejar recorreguts d’altres usuaris d’aquesta plataforma de compartició de tracks i així em va sortir un traçat que entrava dins les meves possibilitats.
Tot el trajecte plantejat es fa per pistes, camins i també per carretera, encara que de grava. És tal la infraestructura de vies que fins als peus del cim s’hi pot arribar amb cotxe normal. Encara que el desnivell guanyat sembli poc, 297 metres segons el GPS, el cert és que la major part es fa en dos curts trams: un que comença als Ometlles i puja al pla d’Esquerdabocs, una mena de torrentera o trialera amb pendent que va augmentat de forma decidida, i l’altre molt més curt al final del serrat de la Pineda a pocs metres ja del cim del Garrofí.
La tornada és una mica més senderista ja que hi ha un parell de dreceres que trenquen amb la monotonia de les pistes i, ja gairebé al final, quan som a la barraca de Jaume Ponç, sembla que s’ha desbrossat un camí per alguna cursa de recent realització, pel qual s’arriba directament al final del recorregut sense haver de caminar per pista.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància total
Can Vilalta1.963551041.863922000:00:0000:00:0036000
Deixar pista1.964033041.863247100:02:0000:02:00368137137
Corriol no pistes1.953119141.861557000:20:4000:22:404471.1011.238
Inici sender carena1.948707041.861485000:06:1400:28:544494181.656
Final sender carena1.943903041.863412000:15:1800:44:125585612.217
GR 4/PR-C 1331.940409141.857589000:20:1701:04:295711.0653.282
El Garrofí1.938741141.861264900:09:2701:13:566164573.739
Drecera1.938509141.866166000:16:2801:30:245756194.358
Font de la Rovirassa1.943482041.867593900:25:1101:55:354521.1385.496
Drecera1.952804141.868576000:30:1902:25:544629916.487
Camí o pista1.956026141.871167000:12:3702:38:313958997.386
Can Vilalta1.963551041.863922000:16:4102:55:123601.1508.536

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: Avinyó
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat:  senderisme
  • Fonts d’aigua: sense garanties
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima: 616 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  8,58%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut:   circular
  • Temps aturat:  45 minuts
  • Dificultat d’orientació:  cap
  • Altura mínima:  360 metres
  • Pendent mitjà de descens:   8,26%
  • Mapa: full 71-25 e:1/25000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera de grava
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 2 hores 10 minuts
  • Obstacles: cap
  • Ascens positiu:  297 metres
  • ibpindex:  39 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 28 de gener de 2023, data de realització del recorregut.

Soc a la confluència de dues pistes. La de la dreta es dirigeix a la font de la Rovirassa i és per on tinc previst tornar. Agafo ara la pista de l’esquerra, en sentit sud-oest. Camino poc temps ja que al cap d’una mica deixo la pista de ciment i n’agafo una altra de terra, que fa més pendent i s’orienta més al sud-est que la pista principal, que va a morir a una empresa tèxtil.
La pista per la qual camino recorre pel nord i una mica per sota el serrat del Petxo i després els Omellets. En un moment donat deixo la pista i continuo per un corriol que avança paral·lel a la pista i acaba a un lloc proper, quan surto de nou a una pista. Aquí giro a la dreta i al cap de poc veig un altre sender a l’esquerra, abans d’arribar a la pista que he deixat més avall.
El corriol que prenc es fica de nou a la pineda i em porta a l’inici del camí carener que, en fort pendent i costerut, rost, acaba al pla d’Esquerdabocs, a on ja comença a planejar, passa per sobre del torrent d’Esquerdabocs i es fica de nou a la pineda, a on ja definitivament, planeja. En algun lloc, que jo no vaig saber veure, hi ha un sender, segons el mapa de l’ICGC, que puja a Can Garrofí i permet fer més curt al cim. Jo, o perquè aquest camí ja no existeix, o perquè em va passar desapercebut, continuo pel sender fins a l’acabament de l’antic camp de Can Garrofí.
Finalment deixo aquest sender, que es dirigeix a la Casa Nova del Morisco, i giro a la dreta, en sentit oest. En lleugera pujada, i ja amb una clara imatge del Garrofí, arribo a la carretera de grava a on trobo un pal de direccions que em diu que soc al GR 4 i el PR-C 133. Continuo ara a la dreta, amb la vegetació que cobreix el serrat de la Pineda a la meva esquerra i més endavant amb el cim, ja a tocar, al davant. Arribo al lloc a on només em falta deixar la carretera per agafar el sender que, en sentit sud-oest, puja al cim.
A dalt em reben un pilar de pedra amb un pessebre, un forat per al llibre de piulades i una placa del centre excursionista d’Avinyó, una taula d’orientació i un pal amb la bandera esgarrapada pel vent. També unes bones vistes, motiu de l’existència de la taula. El cim és un bon lloc a on passar una estona comprovant la correcta orientació de la taula, i per recuperar forces, si és que no bufa el vent o el dia se’ns posa en contra.
La caminada la continuo per un sender que neix a la dreta del pilar del cim. El descens és ràpid i, per moments, frenètic, per camí esglaonat i pendent. Surto de seguida una altra vegada a la carretera i continuo en sentit nord, però al cap de poc veig un parell de pedres al costat de la carretera. Hi ha un sender que, segons es veu al mapa, em permet fer drecera per baixar a una altra pista, de menys entitat que la carretera per on transito. Certament acabo a la pista cercada i em sorprèn no trobar continuïtat del sender.
M’hi incorporo i giro a l’esquerra, en sentit nord-oest i després d’uns quants centenars de metres trobo una altra fita. Deixo la pista i baixo pel corriol, que em porta a una altra pista o sender. Segons el track que porto al GPS, hauria de continuar per l’esquerra, però em deixo portar per l’opció, cridanera, d’anar a veure la font de la Rovirassa, lloc d’interès segons el web de l’Ajuntament d’Avinyó.
El camí és clar, així que sense problemes, i de forma còmoda, arribo a la zona de pícnic de la font. És un sector extens i em costa arribar al lloc a on és la font, que trobo eixuta. Quatre fotos i torno enrere a la recerca del camí que m’interessa, encara que la carretera per on vaig, en baixada, em portaria també a l’aparcament. Ara, en comptes d’això, continuo per la carretera, en ascens i en sentit nord-oest primer i nord-est després per anar a trobar la pista que m’interessa, més enllà de la barraca de la Rovirassa.
Ja a la pista, continuo sempre en baixada. Deixo primer un sender a l’esquerra, marcat amb dues grans pedres, i més avall sí que agafo una altra drecera que m’estalvia un bon revolt per Cal Tonico. De nou a la pista continuo en descens i arribo a un encreuament, o nus de camins, amb una cabana de pedra enrunada. Continuo recte i torno a trobar un enllaç de pistes. Giro aquí a la dreta i prenc orientació sud-est. Al cap de poc arribo a la barraca de Jaume Ponç.
Aquí la pista és molt cridanera però per la dreta es mostra un incipient rastre de sender, que sembla recentment netejat. És un sender d’herba que transita paral·lel a la pista, uns metres per sobre d’aquesta. El corriol segueix la riba dreta del torrent de la Casanova i es va allunyant, de mica en mica, de la pista, que finalment travessa el torrent i segueix per la riba esquerra. El sender que segueixo baixa al costat d’un camp, a on surt també un corriol que permet tornar a la pista. Per la dreta, el sender continua evident i amb l’orientació bona, així que res de pista. Amb dubtes, per allò de caminar sense saber ben bé el resultat final, però amb la tranquil·litat de veure que l’orientació és bona, continuo pel sender i així, definitivament, acabo a la carretera per on he començat a caminar, just al lloc a on hi ha el cotxe aparcat.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.