Cuchillejo, Valladolid

Igual que tu, lector o lectora, m’havia informat de la muntanya a què m’anava a enfrontar. Tota la literatura escrita ressalta el mateix fet. El vèrtex geodèsic del Cuchillejo es troba a una plana enorme, enmig d’un camp de cultiu.
I és així. És l’únic fet rellevant d’aquest cim. De fet, segons les dades obtingudes amb el GPS, des del punt en el qual vaig aparcar vaig arribar a perdre 5 metres d’altura abans de fer el cim. El que passa és que soc còmode i m’acompanyava personal no gaire acostumat a caminar per senders pedregosos i amb ferm inestable, així que tocava fer-ho facilet.
Si s’han llegit altres ressenyes s’haurà observat que el més comú és fer el cim sortint de la població val·lisoletana de Castrillo de Duero. Hi ha qui fa servir la pista que és el camí de la Covachuela i també que fa servir una altra pista que permet pujar també un altre cim, Robledaña, de 931 metres. D’aquesta manera s’ha de superar el desnivell que separa aquesta població, a 800 metres sobre el nivell del mar, del cim, a 933 metres. El desnivell no espanta, però sí les temperatures a què es pot arribar. Nosaltres ens vam trobar amb un dia radiant de mitjan maig i amb 32 graus centígrads. Al sol, lògicament, ja que a la plana no hi ha cap arbre.
Pel condicionant abans esmentat de la companyia vaig optar per agafar com a població de referència per l’aproximació al cim la vila segoviana de Cuevas de Provanco. Des d’aquesta població, una pista en prou bon estat permet que un vehicle normal, amb les degudes precaucions i a la velocitat adequada, accedeixi a la plana. En la confluència de pistes en la qual vaig aparcar hi poden, perfectament, dos vehicles, si els camps estan sembrats. Si ja s’ha fet la collita, ampla és Castella. Com és lògic, hi ha altres alternatives per deixar el vehicle ja que hi ha multitud de pistes.
Pel que fa al recorregut, sense complicacions. Pista plana íntegrament. Només l’accés al vèrtex geodèsic i la continuació del recorregut des d’aquest punt pot presentar alguna incomoditat ja que no hi ha camí i s’ha de creuar un camp de cultiu. En el nostre cas, el camp a on s’ubica el vèrtex estava ja segat (maig), així que no va haver-hi problema. Pel que he llegit sembla ser que aquest camp és de lavanda i l’olor fa fins i tot plaent la travessia, però jo no puc corroborar-ho.