Creu de Gurb

Tota la toponímia que faré servir serà del Nomenclàtor Oficial de Topònims de Catalunya.
Sortim de la zona d’aparcament i caminem per asfalt, en sentit nord-oest, amb les instal·lacions del Club de Tennis Vic a la nostra dreta, superem per un pont la carretera C-17 i seguim en la mateixa orientació per passar per Sant Joan Xic, Can Pou i Can Cassany per trobar a continuació un túnel que ens permet superar la carretera C-25. A l’altra banda tombem una mica més al nord-oest per passar a tocar de Pladevall i arribem a Vilafreser i el Romeu. Ja som als peus del turó.
Iniciem l’ascens, a diferència de la primera vegada, que el vaig fer directe, molt directe, en aquesta ocasió vaig fer servir un altre corriol que puja fent una llaçada, per afluixar així el pendent, dels tres possibles camins que hi ha al mapa de l’ICGC de la zona, faig servir el de més a ponent de tots ells, i faig així una mica més llarg però més suau. I ja som al cim. Taula d’orientació, pal amb bandera, una creu amb un gran estel de Nadal i vistes, moltes vistes a tot arreu.
La baixada la iniciem pel sender contrari al sender per on hem arribat, així que davallem ben fort en sentit nord. Més avall, a un coll sense topònim, deixem el sender que continua en sentit nord i tombem a la dreta per travessar per sender descendent la costa del Castell fins a enllaçar amb una pista que ve del sud.
Ens hi incorporem i girem en sentit nord per superar per la capçalera el rec de Terrers i més endavant continuar en sentit nord-est per anar perdent altura en direcció al pla de les Rovires, que travessem per sender en tendència nord. El camí gira molt més endavant cap a l’oest i després al nord-est per travessar els Terressos del Puig. De seguit la pista gira a llevant per recórrer pel sud els Terressos del Tir i deixem per la dreta la pista que ens portaria directament al Puig, però no ens permetria visitar Sant Roc. Per això agafem el trencall de pista que continua en sentit est i de camí aprofitem per pujar al serrat de la Bassa.
Unes poques fotos i al camí fins a Sant Roc. De nou quatre fotos i continuem amb el recorregut. Per fer això agafem ara un rastre de sender que fa una suau baixada en sentit sud i que ens porta al Puig. Com que ens surt al pas la mestressa de la casa per dir-nos que per allà no es passa, reculem uns quants metres en sentit oest fins a trobar un baixant que ens deixa a la font del Puig, un indret molt encisador, de conte.
Anem seguint aigües avall el torrent del Puig fins a trobar el pont del Camí Ral. Fem ús del pont i a l’altra banda del torrent trobem el sender que es fica a dins del bosc encantat. Anem buscant i trobant les diferents escultures i els rètols indicadors que informen dels diferents arbres que anem venienti acabem el recorregut quan creuem de nou el torrent i pugem a trobar Cal Doctor i l’asfalt de la carretera. Fem l’asfalt en sentit de pujada, en orientació oest i pel camí encara tenim temps d’anar trobant altres escultures que no havíem vist abans. Arribem a un encreuament.
Deixem el trencall que es dirigeix al Sitjar i girem a l’esquerra per anar a Sant Andreu de Gurb. De nou sessió fotogràfica i una estona de xerrada abans de continuar. Ho fem per pista apta per a vehicles en sentit majorment sud per anar deixant enrere granges i masos, veiem de nou les lleres dels rec de Terrers, el torrent de la Caseta del Vinyets i el torrent de Falgueres i seguim ara en sentit sud-est, tal com ens aconsella l’orientació. Quan som a tocar del Soler trobem asfalt, que agafem per pujar al pont que ens permet salvar de nou la carretera C-15, que ens deixa al veïnat de l’Esperança, principal nucli d’habitatges de Gurb. Agafem el carrer de l’Ametller i el seguim fins a trobar el rec de l’Esperança i la zona esportiva.
Girem a l’esquerra en sentit sud-est, amb el camp de futbol a l’esquerra, fins a trobar-nos amb el carrer del Serrat. Aquí ja encarem l’ascens a l’últim turó de la jornada, el serrat de l’Ausoneta. Una vegada visitat l’altiplà i gaudit de les vistes, iniciem la baixada per un corriol que baixa al costat de la tanca del Club de Tennis Vic i arribem així al final d’aquesta excursió.