Lleida

Sortim de l’aparcament del refugi Bages, a la part alta de l’estació d’esquí de Port del Compte i comencem a guanyar altura de forma decidida caminant per una ampla pista  i amb la superfície esquiable a la nostra dreta i una zona arbrada a la nostra esquerra. Al cap de poc deixem un trencall de pista que baixa a la zona esquiable. Aquesta pista serà la que farem servir per tornar.
Així arribem a un altre trencall. Deixem la pista, més estreta, que segueix en sentit sud-est i seguim per la dreta, amb orientació sud-oest. Aquesta nova pista ens fa voltar les basses de captació d’aigües de l’estació d’esquí, que deixarem a la nostra esquerra. Anem sempre pujant, alternant entre la pista Sant Grau i la Dreta, i també trossos de bosc, i en una clariana trobem un pal amb un senyal número 9.
Seguim l’ascens en sentit sud-est i no triguem gaire a arribar a l’alçada d’un pal amb una estelada. En aquest punt cal variar l’orientació de la marxa per prendre sentit sud, ja amb el pendent una mica més suau. Uns 400 metres més enllà, per un ample llom de la muntanya, arribem al cim del cap d’Urdiets (editorial Alpina).
No ens encantem, ja que encara queda camí. Un fàcil trànsit pel caire de la serra de Querol ens fa passar pels Orriets i quan som a la zona de les Trenques encarem un altre tram de pujada per conquerir el puig de les Morreres, bastit amb una gran pantalla reflectora. També ens hi estem poca estona. Just quatre fotos i donar una ullada ràpida a l’horitzó proper.
Seguim amb el recorregut fent ara un descens per terreny fàcil, a la cerca del portell de l’Ós, al qual s’arriba sense problemes. En aquest punt deixem recte la pista principal per la qual hem arribat al portell i prenem el sender de l’esquerra, per baixar al sender de la Bòfia. Aquest, en descens i orientació nord-oest, ens porta a un abeurador i al cap de poc al pouet de Bacies i iniciem un tram planer abans de pujar de nou a trobar la pista que vam deixar al portell i que ens ha de portar a un monòlit commemoratiu. Més enllà arribem a un nus de camins, on girem a la dreta per anar a passar pel costat del refugi.
La pista per la qual caminem ara, en sentit nord-est, ens porta a un desviament de camins, senyalitzat amb un pal, just quan trobem el torrent d’Urdoll, que no arribarem a creuar, ja que seguirem pel trencall que tira cap al nord-est. Aquest camí comença a pujar allunyant-se del torrent i després d’una llarga pujada hem de deixar a l’esquerra un viarany que baixa cap a la coma de la Comtessa, ja que seguim amb la mateixa orientació de pujada, a la cerca del Vulturó. Segons el mapa de l’ICGC, no passem ben bé pel cim, ja que el flanquegem per ponent, tot i que nosaltres teníem clar que l’havíem fet. Sigui com sigui, l’objectiu del dia el tenim ja a tocar i sols ens resta superar un desnivell de 40 metres.
I arribem al cim. Una ampla superfície planera ens permet assolir el punt més alt, marcat amb una gran bandera del Barça i un pessebre molt avantguardista. Ens sorprèn la traça de rodades de vehicle, possiblement de treballadors de les pistes. Les vistes, superbes. Ara sí que ens estem al cim una bona estona, tot i el vent i el fred regnat. Les màquines fotogràfiques treuen fum. El company que fa de guia es llueix presumint de coneixement i ens explica una enorme llista de cims, molts d’ells components de la llista del repte de la FEEC.
Ens caldria fer un mos, ja fa 4 hores que caminem, però el fred és intens i decidim seguir amb el recorregut, a la cerca d’un lloc arrecerat. Marxem en sentit nord-est, resseguint la carena de la serra del Port del Compte fins que ens desviem a la cerca de la tossa Pelada. Aquí ja no aguantem més i fem una ràpida aturada per tal de posar aliment al budell i líquids a la gola i ens estem una bona estona gaudint del paisatge.
Reiniciem la marxa seguint, en descens i sentit nord-oest, la imaginària línia de carena a la cerca del coll en el qual trobem els telecadires del Clot Rodó i els Carbassers, que creuem per sota per iniciar l’ascens al tossal d’Estivella, totalment opcional i evitable. Fet el cim tornem sobre les nostres passes i abans de connectar amb la pista vermella la Rasa Pauet girem en sentit nord-est per baixar a trobar la rasa de la Costa del Tabac. En un punt comencem a fer dreceres per estalviar una sèrie de llaçades de la pista fins que la seguim en la seva totalitat, en sentit sud-oest per acabar al Clot de la Vall, punt al qual ens trobem amb l’asfalt. Seguim dins els dominis de l’estació d’esquí i anem alternant asfalt i dreceres fins que, després de superar un dipòsit, deixem la pista de forma definitiva en una corba, que gira cap a l’esquerra. Nosaltres ens escapem i girem a la dreta, en sentit sud-oest, per anar a trobar una altra pista, que seguim per l’esquerra, en sentit nord-est per anar a passar sobre de l’aparcament i el telecadira del Sucre i el dels Galls i travessar la pista blava la Rasa Coma i així, travessant la zona d’instal·lacions per a principiants, arribar al punt d’inici i aparcament.