Puig d’Aiguabona

Puig d’Aiguabona
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades3 hores 34 minutsSeveritat del medi natural 2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 437 metresOrientació en l'itinerari2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu 437 metresDificultat en el desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 13 km 750 metresQuantitat d'esforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document48
Alçàries segons cartografia topogràfica de l'ICGC
El punt més alt es troba a 522 metresEl punt més baix es troba a 180 metres
CartografiaMapa topogràfic ICGC fulls 77-26 i 78-26 escala 1:25.000

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

41.911971N 2.967090E

Com en moltes altres comarques, al Baix Empordà també s’ha pres com a cim comarcal un accident orogràfic que no és del tot correcte.
Si bé en aquest cas sembla que no hi ha polèmica perquè sempre s’ha acceptat el puig d’Arques com a sostre comarcal, la veritat és que amb els mesuraments actuals de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya aquesta distinció ha de recaure en el puig d’Aiguabona, segons topònim del Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya (ICGC). Una altra denominació per la qual la gent del territori coneix aquest cim és la de puig d’Aiguaró. S’assigni el nom que s’assigni a aquest cim, la veritat és que actualment se li reconeix una cota màxima de 533,1 metres, i sobrepassa en 90 centímetres el cim comunament acceptat (quin primmirat).
Un altre detall que s’observa quan es consulten ressenyes de persones que ascendeixen al cim és que molts es deixen portar per l’enorme radar meteorològic que força gent situa al cim, quan això no és real. El cim és prou allunyat d’aquesta estructura perquè no hi hagi equívocs.
En descàrrec d’aquestes persones podem dir que també pot portar a equívoc el fet que, depenent de la cartografia consultada, fins fa poc temps el punt en què hi ha el radar tenia assignat el nom de puig d’Arques i al vèrtex geodèsic, que realment era el punt més alt, se li assignava el nom de puig de la Gavarra. Actualment això ha canviat perquè en la cartografia de l’ICGC ja no apareix aquesta última denominació. En definitiva, el mirador que hi ha al costat del radar meteorològic no és el cim.
Al mapa editat per l’editorial Piolet, que és el mateix que fa temps vaig adquirir a la gent del Consorci de les Gavarres, se segueixen mantenint aquests topònims. Així, al punt en què es troba el radar se li assigna el nom de puig d’Arques, al vèrtex geodèsic se’l denomina encara puig de la Gavarra i se li adjudiquen 532 metres i al puig d’Aiguaró se li assignen 531 metres.
Uf, quin embolic.
Un altre fet que influeix, i molt, a l’hora de dirigir-se a un cim o un altre és el de les vistes. Ni el puig d’Arques, o de la Gavarra, ni el d’Aiguabona ens n’oferiran cap. Tots dos cims es troben totalment envoltats de vegetació, així que la visió a qualsevol dels quatre punts cardinals és nul·la, en tot cas petits detalls entre les branques dels arbres. En canvi, el mirador es troba en un lloc estratègic, obert en totes direccions. A més, diversos plafons fotogràfics, encara avui dia perfectament conservats (any 2016), ajudaran a reconèixer tot allò que veuen els nostres ulls.
L’ascens a aquests cims és molt fàcil. Múltiples pistes de muntanya faciliten l’ascens fins a gairebé el mateix cim, gairebé totes aptes per a tot tipus de vehicles. La presència de l’omnipresent radar és el que ha deixat a la muntanya pistes per a l’accés del personal que hi treballa, penso jo.
En aquesta ocasió he triat com a punt d’arrencada de la caminada Sant Cebrià de Lledó. S’hi pot arribar des de diferents llocs. Des de Sant Sadurní de l’Heura, per pista de muntanya en prou bon estat de conservació per fer-la amb cotxe normal (enllaç de descàrrega a Wikiloc). Una altra pista, que vaig recórrer de tornada a casa, és molt més adequada per a turismes, ja que es troba en perfectes condicions (febrer 2016). Puja des de Cassà de la Selva o Llagostera, depenent del desviament que s’agafi (enllaç de descàrrega, des de Cassà de la Selva, a Wikiloc).
Aquesta zona és plena de vestigis prehistòrics, així que, a més de fer muntanyisme, es pot aprofitar la jornada per fer turisme pels voltants.
Com sempre passa en aquests casos en què hi pot haver dubtes de quin cim fer, el que és millor és escometre’ls tots, i dissenyar un recorregut adequat a les condicions de cadascú.
Al principi jo no tenia intenció de fer tots els cims perquè al puig de la Gavarra, o puig d’Arques, tant se val, ja hi havia estat, però què carai, estan tan a prop els uns dels altres …
Penso que si es fa aquest recorregut, tal com el plantejo, cal saber fer servir un GPS perquè la gran quantitat de pistes i senders existents poden complicar el recorregut. No hi ha, durant l’ascens, cap senyal que ens ajudi. No és el cas del retorn, ja que el fet de transitar sempre per pista forestal senyalitzada facilita un monòton i tranquil retorn al punt d’origen.

Ressenya del recorregut

Surto del punt d’aparcament i em dirigeixo cap a la pista que per l’esquerra, en sentit sud-est, s’allunya de la pista principal i de la branca que baixa en sentit sud-oest cap a Cassà de la Selva i el coll de Llumeneres. La pista, que és el PR-C 100, serà la que farem servir de tornada.
Poc després de començar a caminar i ja vam començar amb les bifurcacions. D’allò que es tracta és d’anar baixant en sentit est i nord-est seguint un torrent que tindrem a la nostra esquerra. Més endavant el camí gira en sentit sud-oest i es manté generalment pla fins que comença de nou a guanyar alçada. Anirem trobant diferents ramals però en general haurem de triar aquells que ens allunyin del PR-C 100.
Així veurem que la pista finalment gira en sentit est i després d’una lleugera pujada enllacem amb una altra pista més àmplia. Toca seguir-la per la nostra esquerra en sentit descendent cap al nord-est per, al cap de poc, girar cap al sud. Deixem recte un nou ramal, ja que seguim cap al sud-est per passar pel desguàs sec d’una torrentera o riera. Som en una pista àmplia i fàcil de seguir, planera. Més endavant continuem recte en pujada i deixem per l’esquerra un ramal que baixa en sentit est. De nou comencem a planejar i deixem per la dreta un altre camí. Encara ens queda deixar un altre desviament a la nostra esquerra i, finalment, uns centenars de metres més endavant, desemboquem a una pista que seguirem en sentit nord-est per passar pel costat de Can Caçà.
Superada l’edificació, una perfecta pista ens condueix a un amagat sender senyalitzat amb una petita fita de pedres. Aquí hem de deixar la pista i iniciar un suau descens per camí una mica descompost. Segons el mapa, en aquest sector de la muntanya hi ha multitud de camins i senders. Sobre el terreny també.
En les dues properes bifurcacions que trobem s’ha d’agafar el ramal de la dreta. La pèrdua d’altura és important i el sender, estret. Anirem baixant i girant de mica en mica de nord-oest a nord-est fins que trobem un altre corriol, pedregós, que deixa la precària pista per la qual caminem, que va recte en sentit nord-est. Nosaltres agafem aquest camí per seguir en baixada, ara en sentit sud. La senda fa un parell de llaçades i en un moment determinat no trobo el camí que he de seguir, ja que em deixo portar per una altra traça més evident i clara. El cas és que aquesta traça també em porta a Can Genoer; però fent una mica de volta.
El trajecte continua seguint la pista que puja en sentit sud a la recerca d’un gran descampat. Un cop superat, se segueix recte en sentit sud-est per pujar a trobar l’arboç de Can Genoer, arbre monumental catalogat. En aquest punt enllacem amb el PR-C 103.
Deixem la pista per la qual transitem, encara que hi podríem continuar transitant, i agafem la primera pista de la dreta, que sembla que té més pendent i fa de drecera, ja que més endavant tornarem a connectar amb el PR-C 103. Quan l’enllacem el seguim en sentit nord-est per anar a pujar a una nova corba de la pista. Ara ja no deixem els senyals de PR, ja que el seguirem un bon tros. Primer passem per la castanyeda d’en Genoer i més endavant ens trobem a la nostra dreta una pista barrada al pas de vehicles amb una barrera de fusta.
Aquí deixem el PR C-103 i passem a l’altre costat de la barrera per anar ara en sentit sud-oest. Al cap de poc temps deixem la pista i pugem pel mig del bosc seguint un desdibuixat corriol que ens porta a la vista del puig d’Arques i a un cartell informatiu. Ja som a sota de l’estructura de fusta que fa de mirador. Ens hi acostem i pugem. Ull a la verticalitat dels esglaons de fusta, molls o glaçats poden ser molt perillosos quan baixem.
A dalt del mirador, sentint la fressa del radar, podrem recuperar les forces gaudint de les excel·lents vistes que la plataforma ens regala, sempre que el dia sigui net o el vent ens deixi. Uns plafons fotogràfics ens ajuden a reconèixer determinats punts d’interès.
Com que ara sabem que aquest punt no és el cim buscat, baixem de les altures i seguim una traça que ens porta, entre alzines, a baixar en sentit sud-oest, a un coll. Deixem el tirany que va en descens per la nostra esquerra i tirem dret amunt per corriol estret que camina entre boixos i alzines i que ens puja al veritable cim del puig d’Arques, o puig de la Gavarra, com podem llegir escrit al pilar de formigó del vèrtex geodèsic. Aquí no tenim vistes, en tot cas detalls entre les branques dels arbres. També a una placeta que hi ha a la dreta del camí, uns metres allunyada del cim, però són les mateixes que les que hem vist abans, així que no paga la pena perdre temps.
Seguim la caminada pel sender que deixa el cim per la carena sud-oest i finalment enllacem amb el GR 92-1. El trepitjarem sols per a creuar-lo. Tot just a l’altra banda neix una desdibuixada tresquera que cal seguir per pujar al cim del puig d’Aiguabona, o puig d’Aiguaró. Sembla que el cim l’assenyalen quatre pedrots. Com que aquest també manca de vistes, el temps que hi passem no és gaire. El sender que ens ha portat fins a dalt ens convida a seguir-lo per baixar. Cal, però, rastrejar-lo. Heu de saber ensumar-lo. El rastre de petjades és clar i ajuda. També el tipus de sotabosc, prou net i obert.
I ja som de nou al GR. A partir d’ara toca fer el retorn per pistes amples i monòtones, seguint sempre les indicacions que porten a Sant Cebrià de Lledó. La primera bifurcació important la trobem a Can Sitges i la seva llegenda del naixement del Daró. Jo vaig trobar obert l’accés a la propietat i vaig intentar trobar els propietaris, per tal de parlar del tema. No hi havia ningú, així que vaig voltar i voltar i res vaig trobar que n’indiqués el naixement. Sí que vaig veure tubs de PVC d’aquells que recullen aigua de les fonts, però no vaig gosar a aventurar-m’hi.
Ho deixo per a una altra incursió per la zona.
A Can Sitges trobem un pal de direccions. Seguirem en sentit nord-est, abandonant el GR, per dirigir-nos a Sant Cebrià de Lledó. A partir d’aquest moment no ens queda res més que anar seguint la pista més important, que es conserva en perfecte estat. Aquesta pista ens farà passar als peus del puig del Molí i ens conduirà al Cementiri dels Jueus. Aquí un nou pal de direcció ens mostra la pista que porta a Sant Cebrià de Lledó.
Continuem en aquesta direcció i arribem a la Creu de Dalt. Un nou pal de direcció i de nou la mateixa destinació. Un descens còmode i ens presentem un altre cop a Sant Cebrià de Lledó. Si el restaurant està obert, tampoc va ser el cas, unes taules a l’exterior ens serviran per prendre un refresc recordant la jornada.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

En aquest enllaç pots descarregar el track d’aproximació 1 a Sant Cebrià de Lledó des de Sant Sadurní de l’Heura.
En aquest enllaç pots descarregar el track d’aproximació 2 a Sant Cebrià de Lledó des de Cassà de la Selva.

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa ICGC
fulls 77-26 i 78-26 e/1:25.000
CONCEPTE DADA
Distància 13 km 750 metres
Desnivell 437 metres
Altitut Màxima 522 metres
Mínima 180 metres
Temps (1) 3 hores 34 minuts
Senyalització Parcial
Punt d'inici S. Cebrià de Lledó

(1) sense aturades

Valoració MIDE
2 2 3 3

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.