Cerdanya

Com que en aquesta proposta pujarem visitant d’inici el llac, desfem uns 40 metres el camí ja fet i arribem al desviament senyalitzat que mena a l’estany de Malniu. No arriba a 1.500 metres i ja som a les seves aigües. Passem una llarga estona contemplant aquesta meravella i llavors continuem la caminada.
Caminem uns 150 metres ratllant la riba dreta de l’estany i localitzem un fita que ensenya la direcció que hem de prendre per tal d’avançar en la direcció que ens interessa. Acabarem per trobar un camí que hem d’anar seguint fins a sortir a una clariana en què hauríem de veure una gran pedra amb una petita fita a sobre i que sembla que ens dirigeixi cap a la dreta. Si anéssim recte acabaríem de nou al refugi així que girarem a la dreta començant a pujar per un bosc de pi. Hauríem d’anar decantant-nos, de mica en mica, pujant cap a l’esquerra per anar a trobar la carena i seguir-la en sentit nord-oest, encara dins el bosc de pi.
Ens hauríem d’anar acostant a la dreta per pujar seguint la carena pel caire del clot de Malniu, amb bones vistes de la serra del Cadí a l’esquerra, la serra de Campcardós al davant, el castell de Lladres a la dreta i els estanys de Malniu i Mal a l’esquena. En sortir del bosc també ens serà més fàcil trobar fites de pedres. Així arribarem al pla de les Molleres del Puigpedrós i tindrem el nostre objectiu a la vista tot i que encara ens resten 2.000 metres per arribar-hi. Ens anem apropant al cim mentre observem que està protegit per un munt de rocs.
Per tal d’evitar grimpar-los voltem el cim per la nostra dreta i el pugem pel darrere. Ja som al sostre de Girona. Molt bones vistes arreu. Tota una lliçó de geografia. Ens podem estar una llarga estona endevinant i posant al mapa totes les muntanyes que albirem.
Quan ja en tenim prou iniciem la tornada. Moltes propostes ho fan pel mateix camí però aquesta vegada seguim la carena en sentit nord a la recerca de la portella de Meranges. Hi ha fites que ens menen. El vessant és una mica caòtic a causa del pedregam que el cobreix. A mitja baixada arribem a un punt des del qual tenim unes vistes immillorables del roc Colom. Sembla inexpugnable però hi ha un camí que ens hi porta tot i que no el seguirem en aquesta ocasió. Deixem de baixar i planegem fins a la portella.
Deixem el camí que segueix en sentit nord-oest cap al Pic d’Engorgs i baixem sense camí evident però per terreny obert i amable. Passem a tocar uns quants estanys i llacs i poc després de passar l’últim trobem camí, el qual seguim en descens. Porta al refugi J. Folch i Girona però no hi arribem tot i saber que per allà passa el GR11. Seguim baixant en sentit sud-oest per mirar de connectar amb ell més avall. Ho fem després de travessar un torrent.
Ja a sobre del GR només ens cal seguir-lo per acabar de nou en el refugi de Malniu, el punt final d’aquesta proposta.