Catalunya nord

Valoro la proposta de difícil per la distància a recórrer i pel desnivell que cal superar. Si et fixes en el perfil veuràs que es tracta d’un puja-i-baixa constant. També pel sector de rocs que cal superar al flanqueig que s’ha de fer des de l’estany de Coma Mitjana fins a la carena prèvia al cim i a altres sectors del recorregut.

Començo a caminar des de l’aparcament superior de les pistes de Vallter 2000, on s’arriba amb un turisme normal.
Del lloc d’inici, pel sender que decideixis (n’hi ha uns quants) cal pujar al coll de la Geganta. Jo ho faig passant per la font de la Perdiu, seguint un rastre de senyals de pintura vermella i diverses fites.
Una vegada al coll cal agafar el sender que s’adreça al sector de Bacivers, sender que flanqueja per sota el vessant nord d’Esquena d’Ase, amb el Bastiments com a gran dominador del paisatge. Aquest sender arriba a l’estany de Bacivers, que cal voltar pel costat que es vulgui per anar a la seva captació d’aigües.
Allà l’orientació i el terreny manen. S’ha de pujar al coll de Bacivers. Una vegada a dalt s’inicia un descens, molt dret i per camí atarterat, fins als estanys de Coma Mitjana. Al fons de la vall comença el tram més feixuc del dia. Cal fer un llarg flanqueig pel mig d’un vessant ple de rocs. Per superar aquest trajecte jo no vaig veure cap mena de senyalització així que cadascú vagi per on millor ho vegi. Una vegada a la carena no cal res més que anar a la recerca del cim, ja de manera més fàcil.
La meteorologia em va ser favorable així que vaig estar una llarga estona al cim, gaudint del paisatge.
Continuo amb la caminada anant ara a la recerca de puig Dalt de Coma Mitjana, al qual es puja fàcil per un evident sender. D’aquí cal seguir per la carena fins a un grup de rocs, punt on cal deixar el fil i iniciar un flanqueig, en suau descens, cap a la capçalera del rec que tributa les seves aigües a l’estany de Coma Mitjana per iniciar des d’allà l’ascens a la collada de Coma MItjana.
Una vegada a dalt es pot continuar directament a la recerca del coll de la Marrana, però en aquesta ocasió decideixo pujar al pic de Bastiments per baixar després al coll de la Marrana. Allà s’enllaça amb el GR per on acabo al lloc d’inici d’aquesta exigent proposta.