Catalunya nord

Caminada moderada avui per la Cerdanya Nord per assolir el cim del puig de la Cometa. Aquesta qualificació es deu majorment a la seva llargada, d’entre 17 i 18 km, depenent de les voltes que es donin per visitar els llacs per on es passa. De dificultats tècniques cap ni una, només es pot parlar de físiques, i això, és clar, depèn de les condicions de cadascú.
Tot el recorregut, tant d’anada com el bucle que fem a l’estany Blau, es troba senyalitzat de diferents maneres.
Comencem a caminar per una pista senyalitzada amb una ratlla de pintura groga fins a la cabana de la Balmeta. Allà agafem uns pocs metres del camí Tour des Péric / Tour de Capcir, senyalitzat amb pintura groga i vermella. Aquest camí el deixem per continuar a la recerca del rec del Puig Peric, aigües que no arribem a creuar.
Anem sempre pel camí més evident fins a atènyer l’estany de la Llosa. No sé des de quan
hi són, però comença a aparèixer una ratlla de pintura blava. Seguint aquesta senyalització trobem el rec de la Llosa. Aigües amunt passem a tocar d’una sèrie d’estanys i estanyols, passem a prop d’un altre estany de la Llosa, més gran que l’anterior, i arribem al primer destí de la jornada, l’estany Blau.
Iniciem la pujada, per un vessant pedregós senyalitzat amb fites, a la recerca de la portella Gran, des de la qual emprenem la pujada definitiva al puig de la Cometa (també
senyalitzada amb fites). No puc explicar res de les vistes. La nostra companya de cim va ser la boira. Just va obrir-se una mica cap a l’oest mentre esmorzàvem.
La baixada l’encarem per la carena sud-est, que és per on la boira ens deixa veure terreny i fites. Seguint-les baixem a un collet, on deixem un rastre de sender que es dirigeix a l’estany Blau i el volta per la riba nord. Com que no era aquesta la nostra intenció, seguim el rastre de fites que ens porta a la recerca del sender que baixa al mateix estany, però ara el volta per la riba contrària, la sud.
Quan som a la seva sortida d’aigües hi trobem una construcció de pedres, com per fer bivac o quelcom semblant. Un sender, pel vessant de la nostra dreta, permet voltar un altre petit estany, per on acabem per trobar el camí ja conegut. A partir d’aquest punt anem “investigant” altres fites i passos per desfer camí fins a arribar a un lloc on es pot triar entre continuar pel sender, molt més evident, que baixa a les Bulloses, però que permet girar, molt abans, a la recerca de l’estany de l’Esparver i acabar a la cabana de la Balmeta, o anar directament a la recerca d’aquesta cabana pel camí ja fet de pujada.
Nosaltres optem per aquesta darrera opció, a causa del cansament acumulat durant la caminada. És així com acabem novament a l’aparcament desfent tot el camí ja fet de pujada a l’inici de la jornada.