Castell Saverdera
el cim del castell de Verdera vist des de la creu de les Palomeres

Finalment m’he adonat que no cal que m’esforci a cercar qualificatius per convèncer-te que has d’anar a pujar a aquest cim de la llista del repte de la FEEC, que ells anomenen castell Saverdera, però que per a la toponímia oficial, es diu Sant Salvador Saverdera.
El que sí que diré és que aquesta muntanya, la més alta del Parc Natural del Cap de Creus, amaga molts racons llaminers per al nostre món senderista, sobretot si ens fixem en el vessant megalític, ja que són un bon grapat els dòlmens i menhirs els que poblen el vessant sud de la muntanya encara que en la proposta que es presenta no en veurem cap. Hi ha un parell d’itineraris que faciliten la visita a aquests monuments, però cap d’ells passa pel cim que ens interessa en aquesta ocasió, però un d’ells, el número 8, sí que es pot fer servir.
Aquest cim és de molt bon fer, tant amb recorreguts llargs per passar tot el dia a la muntanya i aprofitar l’àrea de pícnic de Mas Ventós, com curts, d’una matinal acompanyats per la mainada, i es pot aprofitar la resta del dia per fer turisme, ja sigui de caràcter lúdic, gastronòmic o enològic.
De moment, fins a l’àrea de Mas Ventós s’hi pot arribar amb un turisme, per carretera asfaltada i en perfecte estat. Més enllà hi ha encara un parell més d’aparcaments, i fins i tot les persones amb mobilitat reduïda o necessitats especials poden arribar en cotxe fins al mateix Monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta carretera fa que es puguin fer recorreguts curts, circulars, per visitar, a més a més del cim, el monestir mencionat i l’antic poblat medieval de Santa Creu de Rodes, amb l’església de Santa Helena.
Hi ha, però, altres possibilitats més fortes, aventureres i fins i tot arriscades. A més del Mas Ventós, es poden trobar a internet moltes altres propostes, gairebé totes amb sortida des de la població de Palau-saverdera i que permeten fer recorreguts circulars al voltant de 10 km. De la banda del Port de la Selva o Llançà se suposa que també hi alternatives, però aquestes ja seran més llargues.
Aquí explico, a l’apartat corresponent, un recorregut que hem fet aprofitant, de pujada, el rec de la Fontasia i de baixada el rec de l’Arbre Sec i el rec del Bac. Si el feu, espero que el gaudiu com jo ho vaig fer.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Palau-saverdera3.151675142.309981100:00:0000:00:0012900
Pista Bellavista3.160381042.309649000:16:5800:16:58183963963
Coll de la Coma3.170545142.315882901:06:1201:23:105671.7852.748
Creu de Palomeres3.168488042.318659000:26:5601:50:066675143.262
Castell de Verdera3.167988942.319907100:16:2402:06:306822203.482
Mirador3.163818942.322084000:59:2703:05:576336894.171
Santa Helena3.160134142.326641900:35:2003:41:175391.4575.628
Mirador Mas Ventós3.148409042.324345000:22:0504:03:224621.3626.990
Coll Bosc Margalla3.142218942.324610000:13:0804:16:304497107.700
Coll de Planells3.140047042.319529100:12:5904:29:293117008.400
Pedrera3.142748042.313949100:16:1304:45:421589559.355
Rec del Bac3.144274042.312988000:12:3704:58:191064749.829
Carrer de la Roja3.147861042.309852000:11:1005:09:2911553110.360
Palau-saverdera3.151675142.309981100:08:0205:17:3112943010.790

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: Palau-saverdera
  • Itinerari senyalitzat:
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: al nucli urbà
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima: 682 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 16,51%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: mitja muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 42 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  100 metres
  • Pendent mitjà de descens: 12,38%
  • Mapa: Cap de Creus
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 3 hores 35 minuts
  • Obstacles: tram sense camí
  • Ascens positiu: 627  metres
  • ibpindex:  68 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 9 de gener de 2024, data de realització del recorregut.

Ruta circular feta en el sentit horari, plantejada així per fer de pujada el tram de pedrera que s’ha de superar per pujar al coll de la Coma. És un tram força pendent i amb pedra de mala petjada que segur que traurà de polleguera més d’un.
Tot el recorregut plantejat es troba senyalitzat de diverses maneres. De pujada cal anar atents als pals de direcció i estaques de fusta, anar primer a la recerca de la Fontasia (itinerari A) i més endavant a Febrosa-Sinols (itinerari B). Així s’arriba a la pista que puja de la urbanització Bellavista.
S’ha d’agafar aquesta pista, ja en pujada, i remuntar-la fins al seu acabament. Continuem després per un sender, acompanyats ja per pintura de color verd (un cercle), que cal anar atents de no perdre, sobretot al tros de pedregam. Sempre hi ha pintura, fins al coll, així que si no en veieu, és que aneu malament. Hi ha un lloc, que no sé explicar on és, que el “camí” gira a l’esquerra i comença un flanqueig, força horitzontal, en clara direcció a una torre elèctrica que hi ha al coll. Com ja he comentat, és senyalitzat amb un punt de pintura verda, encara que és difícil de localitzar. Si us trobeu que la vegetació us talla el camí, ja aneu malament.
Una vegada al coll de la Coma, tot és bufar i fer ampolles. Camí senyalitzat amb pintura vermella i verda per passar per la Verderola, la creu de les Palomeres (vèrtex geodèsic) i el castell de Verdera. Objectiu aconseguit. Vistes de primer ordre. Continuem camí i ens adrecem al coll del Mosquit. No baixem al monestir de Sant Pere de Rodes, encara que potser és el més adient.
Passem pel coll, atenyem el mirador a Sant Pere de Rodes i deixem la pista, encara que de nou és millor no fer-ho. Aquí s’acaba, momentàniament, la senyalització, encara que hi ha alguna fita. Aquest corriol, mig perdut, ens porta a les restes d’una avioneta estavellada, lloc senyalitzat amb una petita creu de fusta, al mig d’un munt de pedres. A partir d’aquest moment, el camí és perd definitivament. A l’esquerra de la creu cal parar atenció per localitzar, en la distància, unes petites fites a sobre d’uns rocs. El millor és anar a la seva recerca i seguir el seu rastre fins sortir de nou a la pista.
Nosaltres ens aventurem a cercar un altre sender que havíem deixat, per la dreta, abans d’arribar a la creu. Mala idea. Hi ha rastre (al terra es veu), però és difícil de seguir i la vegetació dificulta molt la progressió. Al final veiem de nou fites i ens hi dirigim, per finalment sortir a la pista.
Ja de nou amb senyalització ens dirigim a Santa Helena i l’antic poblat medieval de Santa Creu de Rodes. El nostre itinerari continua a la recerca de Mas Ventós i el seu excepcional mirador. Continuem per sender, en direcció a Vilajuïga i Pau. Deixem, més endavant, al coll del Bosc de la Margalla, l’itinerari megalític, que també pot servir, amb una mica més de llargària, i continuem per la pista. Quan aquesta comença el descens, deixem una altra pista a la dreta i una altra recte, en forta baixada i que se’n va cap a Pau, i continuem per un corriol, per l’esquerra. Ara comencem a veure punts de pintura vermella, que ens acompanyen, primer fins al coll de Planells, i més avall fins a una pedrera, ja al camí de la Pedrera.
Així arribem a l’extrem oriental de la urbanització Mas Isaac. Aquí hem de parar atenció ja que al cap de poc de caminar per ciment, quan la pista fa un revolt a la dreta, cal deixar-la i baixar pel vessant fins al rec del Bac per trobar l’espectacular sureda del Bac, amb exemplars de suros magnífics. Atenció també en aquest punt, ja que el camí més evident ens fa anar a la recerca d’un pal de direccions que mana a la gorga del Bac. No és aquest el camí que ens interessa, encara que no és del tot dolent.
Ja en el camí correcte, o més directe, passem pel carrer de la Roja, el de Mas Ventós, el de Canigó i finalment arribem al lloc on hi ha el cotxe aparcat. Jo acabo passant per una placeta, unes escales i un camí de terra, però si es continua pel carrer Canigó fins al final, podreu contemplar unes curioses escultures a peu de carrer.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.