Castell de Lluçà
el cim del castell de Lluçà vist des de l'aparcament al costa de Santa Maria de Lluçà

Avui proposem un recorregut circular, d’uns 12 km o poc més, que permet pujar a tres cims del sector de Lluçà, i ho fem així perquè no pot ser fer un munt de quilòmetres per després assolir el cim desitjat en un curt passeig. A més a més, el Lluçanès és un territori amb uns valors excepcionals, tant des del punt de vista patrimonial com paisatgístic, així que és un bon lloc que demana temps per gaudir-ne.
L’itinerari que seguirem no hauria de plantejar cap complicació, i als llocs a on pot haver-n’hi, són possibles altres alternatives que els eviten. Caminarem els primers 7 o 8 km per pistes amples i evidents, amb el pas per l’alzina i la balma i font dels Bous, fregarem Caselles, pujarem al puig dels Eixuts, voltarem Cal Toves i ens adreçarem al puig Martorell, sostre de la caminada. Per pujar-hi sí que ens regalem una sessió d’exploració i rastreig, però amb resignació i paciència s’hi arriba. Potser abans de guanyar la plana cimera trobareu un filferro que haureu de passar. La baixada del cim, cap problema, tret del pendent.
De nou a la pista, allà a Ca l’Apedaçat, es pot acabar el recorregut amb tranquil·litat si es continua per aquesta pista, però com que ens ha sortit bé la drecera del cim, en fem una altra per baixar al Pla de la Serra i, ara sí, pista fins a enllaçar amb el GR1, el qual, per pista senyalitzada, porta al sender que puja al cim objectiu del dia, però en aquesta proposta tornem a treure la disfressa de rastrejador de vells camins i fem cim directament sense camí evident, aprofitant que el vessant s’ha aclarit de vegetació per una antiga estassada.
Al cim l’estada és un plaer, sempre que el dia ho permeti.
La baixada la plantegem de forma boja. Baixem al GR per la carena sud-oest, sense camí, però amb múltiples traces de besties, de quatre i dues potes, que en successives llaçades que s’han d’imaginar, ens porten a la pista a on s’acaben totes les aventures. Nosaltres hem baixat així, però les opcions són infinites. El vessant és format en terrasses o antigues feixes, així que es baixa prou bé, però cal vigilar el vessant sud, ja que el cingle impedeix la baixada.
Una altra visita obligada és el monestir de Santa Maria, lloc on es proposa aparcar i iniciar la caminada. Aquesta canònica agustiniana té a l’interior unes pintures gòtiques molt interessants i un petit claustre amb 18 arcs en molt bon estat de conservació.
Si teniu intenció de dinar per la zona, després de la caminada, jo m’afegeixo a altres caminants que parlen de la fonda Cal Penyora, a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Menú casolà de tres plats i postres a un preu econòmic.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAlçàriaDistància parcialDistància total
Lluçà2.035138042.050978100:00:0000:00:0075300
Balma dels Bous2.031475942.053447000:13:4800:13:48713735735
El Vilaró2.032167942.056734900:10:4400:24:327476511.386
Collsaplana2.021261142.052724000:29:2800:54:007991.8883.274
Caselles2.020524042.062754000:19:4501:13:457411.4124.686
Al puig dels Eixuts2.022602042.072652000:18:4101:32:267611.4486.134
Cal Toves2.027100942.074608000:18:5801:51:247871.1137.247
Plana de Mala Junta2.032480942.072946000:16:2802:07:528789158.162
Puig Martorell2.030362042.069349000:22:2902:30:219597578.919
Collet2.039480042.061299000:48:3503:18:567951.78110.700
Castell de Lluçà2.040367042.054547900:44:3704:03:338891.06011.760
Lluçà2.035138042.050978100:46:5604:50:297531.03012.790

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Lluçà
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: sense garanties
  • Dificultat física:  baixa    
  • Altura màxima:  959 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  9,02%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 2 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  753 metres
  • Pendent mitjà de descens:  9,51%
  • Mapa: Lluçanès 2013
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores 48 minuts
  • Obstacles: trams fora camí
  • Ascens positiu: 448 metres
  • ibpindex: 56 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 10 de gener de 2023, data de realització del recorregut.

Hem aparcat a l’aparcament municipal que hi ha al costat de l’església de Santa Maria i comencem a caminar en sentit sud-oest, per la carretera BV-4341. Caminem per asfalt uns pocs metres perquè al cap de poc trobem el desviament, senyalitzat, que mena a la font dels Baus.
Continuem en aquesta direcció, ara per pista de terra que és el GR1, aquest GR serà el que anirem seguint fins a la masia de Colldeplana. Abans d’arribar a aquesta masia es pot anar a veure, molt recomanable, la balma i font dels Bous. El trencall per anar-hi no és senyalitzat, però serveix de referència una gran alzina monumental.
Ja a la masia, ens arribem, a uns pocs metres de distància, al coll de Plana. Aquí deixem el GR, que es desvia a la carena de Codolers, i continuem per la pista que és ruta de BTT números 3 i 5, passem per Caselles i arribem al desviament per pujar, del tot opcional, al puig dels Eixuts. Tornats a la pista de BTT continuem a la recerca de Cal Toves, a on arribem també en un curt recorregut en suau ascens.
Passem de llarg el mas, encara que si es vol es pot fer drecera si anem entre la tanca nord-oest de la finca i el camp. Nosaltres continuem per la pista fins a un encreuament. Totes dues pistes agafen orientació nord-est però nosaltres continuem per la de més a la dreta. Si anéssim per l’altra pista arribaríem al GR1 i potser ens serviria. Fins aquí hem arribat sense problemes, sempre per pista molt evident i en perfecte estat.
La pista que seguim es bifurca més endavant. Continuem en pujada, per l’esquerra, fem una drecera totalment innecessària, per pujar al pla de Mala Junta i anem, ara en ascens més sostingut, per una ampla pista, a on trobem un clar sender que possiblement ve del GR1. Quan el pendent es fa més suau, i la pista gairebé planeja, la deixem i fem una nova drecera, per sender, per tornar a la pista més endavant.
No hi caminem gaire perquè ens decidim per fer un «puja pel dret», sense camí i buscant els millors passos, el més directe possible a la recerca d’un descampat a cel obert que es veu a la vista satèl·lit del telèfon. Ens surt bé. No es puja malament, però tampoc és que sigui fàcil. La vegetació no ho posa difícil del tot, però caldrà paciència. Si ho hem fet així és perquè teníem coneixement que no hi ha camí per pujar-hi per aquesta banda. Així ho vam llegir a una ressenya i ens en vam refiar.
Com he dit, ens va sortir bé, es puja suficientment bé i vam fer cim. Un vèrtex geodèsic amb un cartell amb el nom del cim a un arbre. No som al veritable punt més alt. Hi ha molta vegetació al lloc a on el mapa de l’ICGC marca el punt zenital, així que no ho vam intentar. No és aquest el cim que busquem. Com que les vistes són reduïdes i no ens toca el sol no ens hi estem gaire.
Reculem uns pocs metres i agafem una traça que baixa decidida, amb força pendent al començament i per terrasses inclinades després, a un replà i encara més avall als peus de les ruïnes de l’Apedaçat. Aquí la pista és clara, però de nou ens aboquem a la babalà pel mig de l’arbrat, inventant-nos una drecera. Aprofitant vells rastres de traça acabem de nou a la pista, ara a les envistes del Pla de la Serra.
De nou farem un llarg trajecte per pista. A partir d’aquest punt es van acabar els invents. Primer arribem a la pista que és el Camí de Salselles. Ens hi incorporem en sentit sud-est. Mes endavant deixem un parell de trencalls per la dreta i seguim la pista principal, amb senyalització de rutes de BTT. Més avall deixem per l’esquerra el desviament que es dirigeix a Cal Masover Xic o Curtius i finalment baixem a una mena de collet.
Deixem la pista, que ens permetria pujar de forma més còmoda al cim, i ens desviem per la pista de l’esquerra. Aquesta pista ens porta al GR1 però no el fem servir perquè una vegada hem pujat el marge i som a un camp de cultiu, el deixem i voltem el camp pel seu costat de ponent. Anem paral·lels al GR. Com que ja portem, una altra vegada, molt de temps per bon camí, sense problemes, decidim de nou fer drecera i pujar dret a la recerca del cim. S’han fet feines de neteja al bosc, així que es puja prou bé, encara que les branques deixades a terra amaguen el camí, o la traça. Però hem pujat. Som a l’ermita de Sant Vicenç del Castell de Lluçà, i als peus del castell.
Les vistes des de les ruïnes són immenses. Una passada. Val la pena pujar-hi. Aquí sí que ens hi estem una pila de temps. Quan ja no sabem què més fer ni cap a on mirar iniciem la baixada. El més normal és fer-ho pel sender «oficial» però, fidels al nostre costum, i més avui, que hem fet un piló de pista, ens regalem un descens al més pur estil rastrejador que ens permet baixar a la pista, GR1, per on, ja sí, tornem a Lluçà.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.