Aparco el cotxe just a l’entrada del poble, a un petit espai que hi ha entre Can Ramonet i la casa de turisme rural Cal Nan, just on hi ha, també, el GR 151 que és per on pujaré al castell.
Inicio la caminada en sentit est fins arribar al camí dels Ferrers o carretera de Santa Maria de Besora a Llaés. Deixo la carretera BV-5227 i continuo ara en sentit nord per pista de ciment, per on surto del municipi.
Després de dos revolts a l’esquerra, quan en trobo un tercer, amb un pal de direccions de Camins d’Osona, deixo la pista de ciment i m’incorporo a una de terra, amb un filferro que la travessa. Al cap de poc, després d’un revolt a l’esquerra, on s’ha eixamplat el terreny, deixo la pista i agafo un sender, per l’esquerra, que baixa, a poc a poc, a la recerca de la riera de Ferrers. Passo a gual la llera eixuta pel lloc on hi ha el gorg Negre. Per camí força evident arribo al Ferrers, on trobo un nus de camins.
Hi ha un sender, amb pintura d’Itinerànnia, que puja pel marge de la pista de més a la meva dreta i volta el serrat del Ferrers. Aquest sender puja fins al coll d’en Miquel, on hi ha un altre nus de pistes. Aquí deixo el sender amb pintura groga i la pista transversal i agafo la pista més precària i amb un senyal d’X groga, que en sentit oest passa pel coll Sesposelles. Més endavant hi ha un corriol, per l’esquerra, que baixa a la pista que és el Camí de Ferrers. Si s’agafa aquest corriol us evitareu baixar, pocs metres més endavant a la mateixa pista però per un baixant força vertical, curt, de terra i amb l’ajuda d’una corda. Per un sender o per l’altre, s’acaba al coll de Beví.
Deixo el ciment i pujo al fil de la carena per continuar per un evident sender que em fa recórrer la serra dels Bufadors fins a arribar, després de flanquejar el turó dels Bufadors, a un estret coll, avantsala de la zona dels Bufadors. Aquest pas, a l’època que és, el trobo espectacular, de llum i colors. Sembla que hi ha una variant del sender PR-C 214 però no trobo senyals. Sí que n’hi ha de color taronja, o semblant. Travessat el paratge arribo a una estaca amb, ara sí, senyalització del PR, i a través d’ell, a un nus de pistes, que és també Camí de Sant Jaume, amb un pal de direccions.
Continuo ara en direcció al castell de Montesquiu i arribo a la collada de Beví Gros. Aquí continuo per la dreta, també en direcció a Montesquiu, però al cap de poc deixo el sender senyalitzat i continuo en sentit sud-est, per una plataforma de roca llisa. Trobo senyals de pintura en forma de dos punts verds fosforescents, o llima-llimó. Aquesta pintura em guia pel clot de l’Arbre Blanc i arribo a la riera de Ferrers. Creuo a gual la llera eixuta i pel paratge de les Fontanilles arribo a un lloc on el camí s’esvaeix en un camp amb terrasses escalonades. Per on veig que es mou el bestiar, pujo a la part del darrere de Can Ramonet i arribo al lloc on he aparcat.
Ara agafo el GR 151 per caminar pel bac del Pla a la recerca de la Valona. Hi vaig deixant per l’esquerra tiranys que potser serveixen i finalment n’agafo un, just al nord de la Valona. Aquest sender, força pendent i argilós, relliscós en cas d’humitat, té cordes que ajuden a superar el pendent. És un tram curt que ens deixa a un pla obert, sense vegetació. A la dreta deixo la Valona i m’encaro al sud-est per guanyar alçària. Quan soc als peus del cingle veig unes escales de fusta. El camí segueix recte però un viarany, per la dreta, guanya encara una mica més de pendent i em porta al peu de les escales. Són força verticals però és pugen molt bé. La fusta es veu sana (en cas contrari, o de dubtes, és millor continuar pel sender, que va a la recerca del SL-C 129, i al cim) així que acabo al mateix sender local i a la plana del castell.
El dia és esplèndid així que les vistes, tota un lliçó d’orientació geogràfica de 360º, em fan estar molt de temps a dalt. Volto per aquí i per allà, un mos, beure i a baixar. Ara sí que agafo el sender local. Els senyals em porten al Pla, a una gran, enorme, masia, i més avall a l’encontre, de nou, del GR, pel qual retorno al lloc de començament. Punt final.