Casamanya

La seva privilegiada situació converteix aquest “monstre” en una de les muntanyes preferides d’Andorra. Estratègicament situada al centre del país, la seva gens menyspreable alçada permet contemplar un ampli ventall de muntanyes. 
Buscant i consultant possibilitats diferents de la clàssica ascensió des del coll d’Ordino no vam trobar alternatives adequades a les nostres habilitats així que ens hem plantejat una opció que difereix, en el que a l’ascens es refereix, molt poc d’aquella. En comptes de sortir del coll ho fem uns quants centenars de metres abans, des d’una zona amb aparcament i habilitada amb taules de pícnic. 
Sí que vam trobar un parell de ressenyes en Wikiloc d’unes propostes amb molt bona pinta, que parteixen de la Cortinada però la distància recorreguda, gairebé 20 km i pitjor encara, l’ascens acumulat de poc menys de 2000 metres, ens va fer desistir. La veritat és que tampoc hi ha una altra carretera d’aproximació que no sigui la que uneix Canillo amb Ordino així que les opcions són molt escasses. 
L’ascensió, que es pot considerar de dificultat moderada, canvia si recorrem tot el cordal. En realitat, el cim que figura a la cartografia com pic de Casamanya correspon a la cota 2740, Casamanya sud, però podem considerar la muntanya com tricèfala, ja que podem pujar també al pic del Mig, amb 2725 metres i el Casamanya nord, que amb els seus 2752 metres és el punt culminant. El normal, donada l’escassa separació entre tots ells, és fer-hi tots. Això implicarà que, depenent del sentit en què realitzem el recorregut, haurem de desgrimpar o grimpar després o abans de fer cim de la punta nord, d’aquí que llavors la dificultat passi a moderada-alta. 
Segur que molts consideren aquesta valoració com exagerada i donada la seva preparació i experiència així ho sigui, però prefereixo que aquells als quals no els faci gràcia trobar-se amb grimpades vagin avisats. La veritat és que en el punt més complicat s’hi ha col·locat una cadena de dos trams d’uns dos metres cada un que fan que la cosa sigui molt més senzilla i fins i tot divertida. No parlem per res de passos aeris ni exposats i segur que en pujada més d’un ho farà sense recolzar les mans a les roques. Només s’haurà d’anar amb compte amb les relliscades, ja que en diversos trams, la que podem anomenar zona de pas està composta per pedra desgranada que obliga a mirar on es col·loquen els peus. 
Desgrimpar és més complicat, ja que és diferent mirar cap avall que veure-ho costa amunt. Si es fa així llavors sí que és segur que les mans aniran a la pedra en més d’una ocasió però també és cert que l’emoció serà més alta. Per acabar amb el tema de la dificultat; Que ningú es desanimi i deixi d’anar. La muntanya a s’ho mereix. 
Si no es vol passar per la zona esmentada, hi ha la possibilitat d’evitar-la pel pic del Mig.

Referències aproximades dels punts de pas

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Mereig1.574740242.563710507:04:571.9170
Font Picadora1.569625942.570799107:38:532.093943
Carena 1.566413642.570588208:01:342.2121.708
Casamanya Sud1.565500542.584623209:08:482.7393.510
Casamanya del Mig1.569028242.585788409:17:512.7243.839
Casamanya Nord1.570329442.587353809:27:192.7504.155
Coll d’Arenes1.575175442.594690310:05:532.5425.267
Palanca riu Montaup1.587330142.577401311:02:241.9238.084
Collet de Montau1.587375642.568870411:20:541.9559.199
Mereig1.574783642.563737011:53:331.91710.580

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: bordes de Mereig
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: alta
  • Altura màxima: 2.750 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 17,70%
  • Cartografia: Editorial Alpina 
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 04 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 1.893 metres
  • Pendent mitjà de descens: 18,30%
  • Mapa: Andorra 2012
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant:  3 hores 45 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu: 978 metres
  • ibpindex:    121 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 23 de juliol de 2014, data de realització del recorregut.

Travessem la carretera i anem a buscar el començament d’un sender traçat sobre herba per les petjades dels múltiples muntanyencs que pugen al cim per aquesta banda, fugint del típic itinerari que comença al Coll d’Ordino. Aquest sender manca totalment de senyalització però és molt evident i fàcil de seguir, ja que el seu traçat és clarament visible, fins i tot en la distància. 
Comencem a remuntar i guanyar alçada, de forma suau però constant, per prat herbós, fins a aconseguir un primer replà en el qual podem veure els possibles itineraris que podem triar per pujar al cim. 
Prenem el que segueix recte, per això d’arribar a la font Picadora, però el més directe és prendre el desviament que per l’esquerra puja directa a buscar la carena de la serra de Casamanya, ja que finalment el track proposat acaba enllaçant amb aquesta. Però el que s’ha dit, ara seguim recte en direcció a la font. Quan som, desapareix el camí. Només s’intueix, en sentit oest, un espai que va haver de ser en el seu moment una pista. Prenem aquesta superfície i acabem enllaçant amb un sender que puja decidit en sentit nord-oest. En arribar a una altra plana el sender gira a l’esquerra, en sentit oest, i es dirigeix a la carena de la serra de Casamanya. A mig camí, sobre el terreny no s’observa però al mapa es dibuixa, un sender es desvia per la dreta per dirigir-se a la serra de Sauvata per pujar per la directa al Pic del Mig. És una altra opció però si es desitja passar pel Casamanya Sud jo no l’aconsello. 
Segons això haurem seguit el sender, fent un flanqueig lateral, i haurem arribat a la carena de la serra de Casamanya. A partir d’aquest moment trobem els senyals de pintura groga típiques a Andorra. Seguint-los accedim al cim del Casamanya sud, havent superat un fort pendent en què fins per tres vegades haurem pensat que la següent pujada és l’última. Del cim, recognoscible per l’enorme fita de pedres que el corona, se segueix sense gran problema el camí, sempre marcat amb el cercle groc de pintura i alguna fletxa, cap als altres cims del cordal, encara que el pendent i el terreny a superar ens demanin atenció. 
Així passarem pel cim del pic del Mig, evitable per un sender que el flanqueja, i Casamanya nord, després de guanyar-ho a través d’un sender amb fort pendent. Aquest cim és el més ampli i pla de tots tres. Cap element assenyala el punt culminant. No cal. Seguim amb el nostre itinerari caminant ara còmodament per la plana, en la qual en un moment donat haurem de creuar una zona formada per unes curioses formacions rocoses amb forma de safates clavades a la terra, sempre seguint els senyals de pintura groga, i arribem al punt compromès del dia, l’esperó rocós del vessant nord de la muntanya que ens impedeix un descens agradable al Coll d’Arenes. 
No baixar per un altre lloc diferent de l’assenyalat amb el pertinent punt de pintura groga. També està senyalitzat amb una fletxa del mateix color. Localitzat el punt d’atac ja es veu la cadena que ens ajuda a salvar l’esglaó rocós. El descens està perfectament pintat i el “camí” cap al coll fàcilment imaginable, però tot i així l’atenció ha de ser màxima i constant fins a sortir de la paret rocosa. 
Arribats al coll ens trobem en un bon encreuament de camins. El nostre baixa decididament per la dreta, en sentit sud-est, a la recerca del Riu de Montaup. Quan el descens se suavitza i el terreny s’aplana trobarem una roca amb un senyal de pintura bidireccional indicant-nos que hem de girar a l’esquerra. El track així ho fa però aconsello no fer cas a aquest desviament i continuar recte.
M’explico. 
No es veu el començament però el mapa d’Alpina dibuixa un sender o camí, que baixa pel vessant de la muntanya i deixa el riu de Montaup a l’esquerra. Aquest sender, que existeix realment sobre el terreny, acaba per baixar a la Borda del Gep de forma més clara que la realitzada per la variant senyalitzada del track, com més endavant es veurà. El sender senyalitzat també és bonic i segurament que molt més clar. 
Així doncs, si se segueix el track, passarem a l’altra banda del riu de Montaup i per camí clar i senyalitzat arribarem a l’altura de la pista que permet l’accés a la Borda de Gep. A poc a poc anirem desviant-nos del camí pintat i anirem apropant-nos a la pista que hi ha unes quantes cotes més baix de la nostra posició. Quan creuem una zona per la qual se suposa passa un curs d’aigua deixarem el camí i baixarem directament a la pista. Aquest tram, curt, ho farem sense camí, però també sense dificultat, tan sols el risc d’alguna relliscada, si no anem amb compte. 
Arribem a la pista. La seguim en sentit nord-oest i creuem de nou, ara per un pont, el Riu de Montaup. Seguint la pista arribem a la Borda de Gep i més endavant a la carretera. La creuarem i per un estret sender remuntarem uns metres per tornar a sortir a la carretera però a un espai ampli que ens permet evitar l’asfalt. Remuntarem la carretera en direcció al Coll de Montaup, amb unes curioses escultures de fusta. En un primer moment sense trepitjar l’asfalt. Més endavant decidim si acabar el trànsit fins al coll per la mateixa carretera o si la creuem i seguim per bosc, sense camí. 
Finalment apareixem al coll. Veurem un cartell de fusta amb indicacions de diferents camins. Prenem el que es dirigeix a Canillo i al camí del Grau. Tornem a trobar el cercle de pintura groga. Al cap de poc abandonem el camí senyalitzat, ja que es dirigeix a Canillo, en el sentit contrari al que ens interessa. Seguim doncs pel sender marcat amb l’aspa de final de camí i caminant amb més o menys facilitat entre la vegetació sortim d’aquesta per aparèixer en uns camps. 
Com vulguem, ja que no hi ha camí clar, podem anar directament al camí asfaltat que uneix les diferents bordes existents a la zona i que ens portarà directament a l’aparcament, o podem seguir el track i continuar amb l’aventura. 
Així, seguint sense camí i sense perdre alçada passarem per davant d’una gran casa. Al final del camp es veu una pista descarnada. Ens incorporem a aquesta i la remuntem en sentit oest. Aquesta pista surt directament a la carretera. Just abans de trepitjar l’asfalt, per la nostra esquerra ens dirigim a l’arbrat existent, en aquest moment trobem el naixement d’un incipient sender que permet salvar l’asfalt i, de forma clara encara que sense senyalització, ens dirigeix directament al lloc d’aparcament. Així que a ell. Quan l’arbrat es fa clar veiem la plataforma d’aparcament a la dreta. Podem pujar directament i amb força esforç i complicació o millor, seguir el camí fins a sortir a la pista asfaltada que, ara sí, prendrem per tornar uns metres enrere a l’aparcament.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.