Cap de la Gallina Pelada

Sortim de l’aparcament i comencem a caminar pel costat de la carretera en sentit S, fins a arribar a les escales de fusta que pugen a la font Freda. No triguem gaire a arribar al pal indicador que marca el desviament cap al refugi Delgado Úbeda i la font Freda. Deixem la pista i pugem per les escales en direcció a la propera font Freda. A partir d’aquí anirem trobant senyals de pintura groga. Ja que anirem pel sender PR.C-79, remuntant un bosc preciós.
Més endavant trobem el torrent que s’alimenta de les aigües de la font de l’Orri. A mesura que anem guanyant metres, ens anem allunyant del rierol i es va aclarint gradualment el bosc fins al punt d’oferir-nos excel·lents vistes del Pedraforca i la serra del Cadí.
Finalment sortim a la planella Petita i la recorrerem en sentit transversal amb orientació SE i quan l’hem creuat iniciarem una forta pujada en sentit S i deixarem per l’esquerra un clar sender per sortir a un altre planell herbat. Ara li toca a la planella Gran. Al conjunt d’aquestes planelles, el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya les anomena així, les Planelles, no diferencia entre gran i petita.
Travessem aquest altiplà en sentit SO i arribem a una gran extensió de prats, que recorrerem en sentit SO una bona estona i més endavant en sentit NE, ja amb el refugi de la FEEC a la vista. Cal que ens arribem al refugi. Si és obert ens podem proveir d’aigua. Si és tancat, a prop de l’edifici hi ha la font d’Ensija, que ens agafa gairebé de camí al cim.
Un pal indicador ens ensenya el camí senyalitzat per fer el cim. Els senyals ens fan guanyar alçada traçant una ampla corba per guanyar la carena, una mica aèria però sense risc. Un curt trajecte ens separa del cim. Depenent de la font consultada, ens trobem al cim del Cap de la Gallina Pelada, denominació oficial segons el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, o Cap de Llitzet.
Al cim, si el dia és l’adequat, ens hi podem estar una llarga estona contemplant un extens horitzó ja que la prominència d’aquest cim (1.008 metres) ens permet una visió de 360º. Són incomptables els cims que veiem així que no els enumeraré aquí. El que sí que diré és que pot resultar divertit intentar reconèixer-los un a un.
En el moment que ens sembli iniciarem el retorn. Per fer això, d’entre totes les possibilitats, i fent cas de la ressenya del Palau Robert, en llanço a seguir la carena en sentit NO, tal com hem arribat al cim, a la recerca roques Blanques. No ens costarà gaire arribar-hi. Quan hi soc començo a perdre alçada per la carena en sentit SO fins a trobar un planell amb un encreuament senyalitzat amb una fita. Deixarem el viarany que continua recte i es dirigeix, per si és de l’interès d’algú ja que també ens fa el pes, per les Llosanques fins a l’Estret i connecta amb el GR 107 que enllaça amb el Portet, i anirem pel de la dreta, que baixa, fitat, en sentit NO fins als Esmaris, punt on girarem a l’esquerra, en sentit O primer i SO després per arribar al Portet.
Aquí connectem amb el GR 107. Passem al cap de poc per la font del Portet. En aquest punt deixem el GR per agafar una pista que ens portarà a passar entre la roc dels Llamps i Roca Rodona, punt en el qual la pista gira en sentit E.
Seguint la pista i després d’una llarga passejada en la qual passarem sota el serrat Negre i perdrem una mica d’alçada per la Pinatella, arribem al punt on hem aparcat el cotxe, amb la qual cosa es dona per acabada la caminada.