Estic confús amb aquest cim.
A simple vista s’observen tres cotes. Una d’elles té una creu de ferro, amb la qual cosa hom pensaria que és el cim. L’alçada assignada pel GPS coincideix amb el mapa d’Alpina i l’aplicació Geoportail en 2.750 metres. Seguint la carena, en sentit SO, s’accedeix a una cota similar a l’anterior, ja que el GPS marca una alçada de 2.747 metres. Aquesta cota és la que figura al mapa 2250ETR, de l’IGN francès, amb 2.750 metres. Finalment, i pel repte que ens ocupa, prou allunyat d’aquest punt, la FEEC tria una altra cota, aquesta de 2.711. En aquesta cota coincideixen el mapa 2250ETR i el de l’editorial Alpina.
Em vaig adonar d’aquest embolic de dades l’hivern de 2015, a una ascensió que vaig fer per la canal Vermicelle. El company que feia de guia em va convèncer que el cim era el que lluïa la creu i en arribar a casa em vaig adonar que no havia fet el cim que volia. Però no tot va ser culpa d’altres. Si hagués fet el cim que jo pensava, hauria passat el mateix, ja que hauria pujat a la cota 2.750, i tampoc hauria fet el cim de la FEEC.
El cas és que sense saber tot això, vaig validar el cim, però quan me’n vaig adonar, el cap… La consciència no perdona. Hi haig de tornar. No vaig jugar net.
Fugint de les típiques propostes de canals hivernals i dels clàssics recorreguts que parteixen de les pistes d’esquí d’Eyne, tenia moltes ganes de fer el cim del Cambra d’Ase fent servir la carena que puja des de Planès i la coma Amagada. Ja en una sortida anterior vam fer un tast d’aquesta vall i va acabar per encastar-se’m al cap. Sí o sí que havia de pujar per aquesta banda.
No és la primera vegada que em passa. Miro i torno a mirar a casa informació per fer un cim. Dissenyo un recorregut que penso que és inèdit i quan arribo a casa i pujo el track a internet, trobo algú que ja ha fet quelcom semblant. Quina ràbia!!! Es fa palès que al Pirineu tot està inventat.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Aparcament | 2.1452490 | 42.4809260 | 08:30:44 | 1.792 | 0 |
Deixar pista | 2.1458281 | 42.4786489 | 08:36:35 | 1.817 | 372 |
Deixar camí marcat | 2.1454629 | 42.4739240 | 08:52:37 | 1.897 | 938 |
Deixar pista | 2.1439830 | 42.4726160 | 09:10:57 | 1.959 | 1.232 |
Puig de l’Home Mort | 2.1393871 | 42.4616410 | 10:31:20 | 2.510 | 2.945 |
Cim oriental | 2.1319709 | 42.4519879 | 11:17:13 | 2.751 | 4.309 |
Cim Ooccidental | 2.1252580 | 42.4525619 | 11:31:39 | 2.712 | 5.011 |
Inici baixada a Coma amagada | 2.1319139 | 42.4503121 | 11:45:58 | 2.705 | 5.628 |
Font | 2.1476940 | 42.4566350 | 12:46:12 | 2.161 | 7.627 |
Recte, no a Planès | 2.1513110 | 42.4667830 | 13:04:07 | 1.987 | 8.890 |
Aparcament | 2.1452609 | 42.4808530 | 13:32:49 | 1.798 | 10.780 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Two Nav Anima+
- Toponímia: la del mapa de l’IGN France
- Punt d’inici: Planès
- Itinerari senyalitzat: no
- Tipus d’activitat: muntanyisme
- Fonts d’aigua: sí, prop estany Planès
- Dificultat física: alta
- Altura màxima: 2.754 metres
- Pendent mitjà de pujada: 21,30%
- Cartografia: carte IGN Top 25 Blue
- Com arribar-hi: traça Wikiloc
- Tipus de terreny: senders i fora camí
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 50 minuts
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 1.788 metres
- Pendent mitjà de descens: 16,30%
- Mapa: 2250ETR
- Accessibilitat: preferible vehicle tot camí. Aproximació per pista terra
- Itinerari fet en sentit: antihorari
- Temps caminant: 4 h. 12 minuts
- Dificultat de progressió: Moderada
- Ascens positiu: 1.099 metres
- ibpindex: 129 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 20 d’octubre de 2016, data de realització del recorregut.
Començo a caminar seguint en pujada la pista per la qual he arribat a l’aparcament. Al cap de poc arribo a un revolt de la pista i travesso el riu de Planès, que passa canalitzat per sota de la pista. Uns metres més endavant s’arriba a una gran plaça en la qual es poden deixar també aparcats un gran nombre de vehicles.
D’aquest punt surt, en sentit SO, i senyalitzat amb un pal, un ample sender. El cartell al pal indica que el camí porta a l’Orri de Planès. Agafo aquest sender i començo a trobar senyals de pintura groga. Les segueixo uns 575 metres fins que trobo a l’esquerra, a un costat del camí, una fita i a la dreta un senyal de camí erroni. En aquest punt deixo la comoditat de la pista i em fico al bosc seguint una aperduada traça entre l’herbei. La traça s’acaba perdent però vaig fent un flanqueig longitudinal en ascens amb tendència a l’esquerra fins a sortir a una pista.
La segueixo uns metres per la dreta fins a una fita que marca allò que se suposa que és un camí. No ho és pas. És una drecera, sense traça, que puja dret a buscar un camí que hauria de sortir de la mateixa pista però que en l’actualitat està perdut a causa de la vegetació. Enllaço amb la traça uns metres més endavant i la segueixo en sentit S, evitant fàcilment la vegetació que dificulta el pas. Aquest camí és ple de ginesta i petits pins, que just deixen entreveure un estret caminoi. Cal estar pendent del terra per seguir-lo.
En un moment donat el camí s’aclareix, però l’alegria és breu a la casa del pobre. De nou el camí es tapa. Ja no tinc ganes de seguir per aquell terreny així que decideixo tirar pel dret, en sentit SO, a la cerca de la carena. El trànsit és pesat i molt dret. Es puja sense dificultats, tret de l’esforç per superar el fort pendent. També cal creuar pedreres. Tot i així, amb l’orientació farem prou per anar fent servir els passos que més confiança ens donin. Superat el feixuc terreny arribo a la carena però això no significa que el terreny es temperi.
Segueixo al principi la carena per terreny planer, en sentit S, i començo a trobar fites i marques de pintura vermella, una mica velles. Així arribo a sortir de la vegetació i a contemplar una nova paret al meu davant. El pic de l’Home Mort. El pendent no és gaire fort, però les forces ja no estan intactes. El terreny és herbat i pedregós però mancat de vegetació que destorbi el pròxim objectiu. Tot i així les fites m’ensenyen el camí. Quan sóc a la construcció cimera, un mur de pedra que és un paravent, veig un nou obstacle a superar.
Es tracta d’un turó pedregós que jo decideixo pujar pel costat esquerre, abocat a la vall de Planès. Vaig trobant aperduades fites que no sé si ajuden o despisten. El terreny és obert així que del que es tracta és d’anar triant les millors pedres per posar els peus. De tant en tant sembla que trobo indicis de camí. A la cota zenital trobo un munt de murs de pedra, cosa que em fa pensar en bivacs ventats.
Ja fa una estona que miro com faré la baixada. Ja he localitzat un parell de possibilitats. Ara, però, toca fer cim. Des de la meva posició ja veig la creu, molt petita encara. Un clar sender, ara sí, m’hi porta. En un moment donat el deixo, ja que sembla que el camí vol passar de llarg. Remunto uns pocs metres i després de posar a terra un parell de vegades les mans, agafo la creu. Magnífiques vistes a tot arreu. El dia m’ha acompanyat i l’horitzó és molt ample. M’estic una bona estona contemplant el paisatge i mirant l’objectiu següent.
Per la cresta, fàcil, sense fer servir les mans però amb compte, ja que el vessant N cau a plom, vaig caminant a cercar-lo. Passo primer per la sortida de la canal Ampla, o Central. Uns metres més endavant em trobo la sortida de la canal Vermicelle (quins records, aquestes dues canals) i finalment pujo a una altra cota, d’alçada similar a la que té la creu. Com que no és aquest l’objectiu del dia segueixo carenejant fins a una altra cota que veig més al NE. Cal perdre uns metres d’altura, ja que la fita que assenyala el punt culminant es troba a 2.711 metres. Sembla que, aquest sí, em trobo al cim que figura a la llista de la FEEC. Alçada i coordenades coincideixen.
Toca tornar.
Per fer això cal primer desfer camí però aquesta vegada m’estalvio tronar a pujar cims. Un sender permet caminar una mica per sota, a la cerca del coll que es veu en sentit SE, com si volguéssim anar a la torre d’Eina. No es veu gaire apartat aquest cim així que algú es pot plantejar conquerir-lo. Jo ja hi he sigut dues vegades, així que passo. Quan sóc al coll m’ho miro amb calma. Es veu fàcil i el pendent no fa por. Amb cura, però, i a poc a poc, fent diagonals per minvar el pendent, i mirant de posar els peus en els diferents espais esglaonats del terreny, vaig fent, molt millor del que podia semblar. Per descomptat que amb neu, glaç o terreny mullat les condicions són diferents i requeriran l’equipament adequat, però en sec i amb sol, com jo vaig trobar el terreny… Bufar i fer ampolles.
A mitja baixada es veu com si el terreny es tallés en vertical i ens regalés un precipici, però no és més que una simple apreciació. Es pot continuar baixant per tots els costats. Jo vaig decantar-me a la dreta perquè ho vaig veure més clar, però superada aquella part que semblava tan preocupant, quan vaig mirar enrere vaig veure que es podia passar per qualsevol lloc. Una vegada s’acaba la baixada trobo fites que ja m’ensenyen el camí per anar a trobar l’estany de Planès. No n’arribo a albirar les aigües, ja que el coneixia d’una sortida anterior.
Fent un revolt de 180 ° enllaço amb camí clar i fressat, que baixa de l’estany al poble de Planès, encara sense senyalització. Passo per l’orri de la Pleta dels Pastors i més endavant, quan tinc a l’esquerra un gran roc que forma una paret vertical de grans dimensions, trobo una font que brolla directament de la pedra, arran del terra. La trobo més pel soroll de l’aigua que per la vista. Sembla de bona qualitat, ja que no he vist bestiar a hores d’ara. El camí segueix la baixada molt clar i fressat.
Arribo a una bifurcació marcada amb un pal i un cartell. Indica la direcció a seguir per anar a Planès.
Cal fer un apunt.
Aquí, depenent d’on tinguem el cotxe, podem seguir el camí que segueix més cap a l’esquerra, ja que aniríem a trobar el camí de pujada. Jo tinc el cotxe més avall així que segueixo en direcció a Planès i començo a trobar senyals de pintura groga. Molt més avall trobo una altra bifurcació. De nou, el trencall de més a l’esquerra em permetria anar a trobar el riu de Planès i el camí de pujada. Torno a seguir els senyals grocs de pintura fins a arribar a una nova bifurcació. Més del mateix. Camí no pintat a camí de pujada, camí pintat a Planès.
Continuo en aquesta direcció fins que surto a la pista just al lloc on tinc el cotxe aparcat.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.