Bellmunt

Comencem a caminar per la carretera en direcció a Sant Quirze de Besora i arribem al coll de Vidrà on veiem un pal indicador que ens informa de la direcció a prendre per anar a Bellmunt. Girem a l’esquerra i avancem per la pista principal en còmoda passejada, fins i tot planejant, fins que arribem a un primer encreuament de pistes. Trobem també un senyal que ens indica que hem de continuar per l’esquerra per anar a Bellmunt.
No tinc clar si és aquest el coll de Hi-era-de-massa o és el següent que trobem. Tampoc tenim problema ja que per pujar a Bellmunt tenim el camí indicat. Pugem a Bellmunt pel sender senyalitzat i ens endinsem al bosc, i deixem pistes a dreta i esquerra.
El cim ens regala, si el dia vol, unes vistes espectaculars.
Per tornar baixem de nou al coll i ara girem a la dreta per anar a la baga de Canemars i resseguir la riera del mateix nom. Més endavant creuem la riera i continuem recte pel sender que veiem davant nostre. Uns 350 metres després de creuar la riera trobem un pal indicador. Agafem el trencall de la dreta, en descens, deixem el camí per on venim i acabem trobant una porta que ens barra el pas. Passem aquesta porta i poc després tornem a trobar un altre pal de fusta. Ara girem a l’esquerra. Hem de deixar el camí per agafar-ne un altre que baixa per la dreta, marcat amb un senyal de pintura blanca. Així arribem al PR C-47.
Caminem uns metres cap a la dreta i arribem a la tosca dels Degollats, curiosa formació de travertí.
Seguim el PR C-47 en direcció a Vidrà, passant pel pas dels Degollats. Uns quants metres més endavant anem pujant per la pista a la qual accedim i que procedeix de la Salgueda. Arribem a un punt en el qual la pista fa un revolt a l’esquerra. Just al mig de la corba veurem un rètol que marca el camí per baixar al salt del Molí del Salt. Aquest salt és molt maco si la riera porta aigua, sense, potser no paga la pena desviar-se tant del camí, tot i que si no anem per aquí tampoc passarem pel pont d’en Salgueda.
Aquí expliquem el recorregut passant pel Salt del Molí, així que baixem pel sender fins a arribar a la riera. Passem a l’altre costat aprofitant els pilars de formigó existents i seguim les marques de pintura groga per passar per l’edifici en ruïnes del molí i més endavant el camí que per la dreta ve de la Salgueda. Creuem el pont d’en Salgueda i seguim pujant pel camí més ample i pedregós que continua per l’esquerra, deixem per la dreta el PR C-47, que també porta a Vidrà però surt a l’alçada del càmping i potser una mica lluny del cotxe.
Nosaltres tirem pel camí descrit i així acabem per sortir al punt a on enllacem amb la pista que ve de la tosca dels Degollats. Anem pujant en direcció a Vidrà. Passem una barrera i veiem a l’esquerra un dipòsit d’aigua. Continuem per la pista i sortim al Cavaller de Vidrà.
Seguint la pista en direcció contrària a l’edifici acabem sortint a la carretera i, depenent d’on hàgim deixat el cotxe, prendrem una direcció o una altra per anar a trobar-lo.