Bastiments

Res estrany a relatar. Tot el recorregut, si la meteorologia no ens juga cap mala passada, és molt clar, suficientment fressat, i molt bé fitat, fins i tot de manera excessiva, però val més que sobre… Es comença a caminar sortint de la part de darrere dels últims edificis de l’estació d’esquí, seguint el GR11-6 en sentit nord-est. Al començament seguint remuntant el torrent de la Portella, que tindrem a la nostra dreta. Just passar a l’altre costat del torrent, haurem de deixar el GR per seguir remuntant-lo, ara per la seva esquerra. El GR també ens podria servir, però ens desviaríem una mica a llevant i hauríem de recular uns quants metres per tornar a la portella de Mantet, que és el punt al qual ens interessa arribar.
Ja a la portella el camí a seguir també se’ns mostra franc. Girem cap a nord-oest primer i de mica en mica a l’oest i acabarem arribant al pic de la Dona. Abans però, segons la gent de Setcases, haurem passat per un altre pic de la Dona, allà per la cota 2568. Tot el recorregut és gairebé carener així que no hi ha problema en seguir el camí. Baixant del pic de la Dona (el de la cota 2703) hi ha, segons el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, una mica escorat al nord-oest, el pic de Bacivers, a la cota 2691.
El següent punt de pas serà el puig d’Ombriaga o la Xemeneia. Superada aquesta carena arribarem al coll de la Geganta. Hi ha diferents opcions. La que aquí es facilita es dirigeix cap a l’oest, per sender molt clar, en direcció a l’estany de Bacivers. Des d’ell es gira en sentit nord-est per anar a buscar una curiosa pedra col·locada verticalment que ens mostra el començament del corriol que neix al costat d’una construcció de pedra que ben servirà d’aixopluc en cas de necessitat.
I apa!!! Cap amunt sense pietat seguint el rastre de fites que ens portaran a la base del pic del prat de Bacivers, excel·lent mirador, com d’altres pels que hem passat. L’Editorial Alpina també anomena aquest pic amb el nom de pic de Bacivers. Bé, el cas és que es digui com es digui, ens cal seguir carenant en direcció al nostre següent objectiu, que és el Bastiments. Els últims metres de carena fins al cim són durs, però tot se supera a les alçades que ens trobem. A més a més no queda més remei. Fet el cim, la baixada es pot fer en direcció al coll de la Geganta, però allà ja hem sigut així que millor baixem cap al coll de la Marrana, que es veu allà a baix. La baixada és força dreta així que farem molta via.
Ja al coll de la Marrana, si encara resten forces, es pot aprofitar per fer un altre cim. El Gra de Fajol. Com que jo ja no en tenia ho vaig deixar córrer, així que enllacem amb el GR1-1. No el seguirem molta estona, sols uns centenars de metres. Just quan acabem el descens del coll el deixarem i agafarem un trencall que es dirigeix a l’actualment enrunat Xalet Vell, que va ser el primer refugi que va haver-hi a la contrada. Aquí ja s’enllaça amb les pistes d’esquí i baixant per elles arribarem a l’aparcament.
Molt maca excursió si el temps acompanya.