Una proposta molt exigent per ascendir a dos cims del repte de la FEEC: el Coll de Pins i la punta de les Picòssies.
Aquest recorregut compta amb tots el al·licients com per poder catal·logar-lo d’espectacular. Primer pel pas de carena de los Racons (ed. Piolet), per anar en cerca del camí “oficial” que surt de Rasquera. Després per l’ascens al cim de les Picòssies, i finalment per tot el trajecte de baixada del cim al portell de Cosp, tot un repte on s’haurà de controlar molt.
Pel que fa a la senyalització del recorregut: hi ha pals indicadors, fites, pintura vermella i, finalment, de nou pals indicadors. Tota aquesta senyalització fa que, a diferencia d’abans, el recorregut sigui més fàcil de fer. Més o menys, tret del tram de la carena de los Racons, el pas por el coll de la Barca i la baixada “a tomba oberta” al portell de Cosp, es camina sempre per senders, no sempre clars però intuïbles i al final, des de la bassa de Cosp fins a l’acabament, per pista quasi sempre pavimentada.
Fem el recorregut en sentit antihorari així que comencem a caminar en sentit nord-est fins que trobem un pal indicador. Aquí deixem la pista i agafem el camí que mana a Rasquera i continuar així pel sender PR (Camí dels Frares). Anem sempre seguint els indicadors que ens adrecen a Rasquera fins que abandonem aquesta destinació quan portem uns 1.800 metres des del començament.
Ens adrecem ara a la recerca del tossalet del Cànter (ICGC) o del Cante (Piolet). Ho fem per pista fins a arribar a tocar d’una casa. A una corba abans d’arribar-hi s’ha de deixar la pista i agafar un sender, molt poc visible al començament. A partir d’aquest punt cal anar atents al camí, encara evident, fins a arribar a trobar un camí transversal. En aquest punt hem de continuar recte, sense camí aparent, però segon s’avança comencen a aparèixer fites. amb la seva companyia, remuntant una carena mig crestejada, arribem al camí que puja des de Rasquera.
Ara pel camí “normal” passem pel tossalet del Cànter i més endavant pel cim del Coll de Pins. Un petit descans per a recuperar l’alè i continuem, ara acompanyats per senyals de pintura vermella, molt vella, per terreny de matollar. Sense problemes (normalment), passem per la punta de Terracuques, lo Grau i baixem al mas enrunat de Garrupo, important nus de camins.
Després de localitzar el corriol que ens interessa, continuem, acompanyats dels senyals vermells, passem de llarg el desviament que permet baixar a la bassa de Cosp i continuem en ascens a la recerca del turó de la Reclota (¿?), on comencem a guanyar metres d’alçària remuntant un fort pendent, que ens deixa al pas de l’Ase (ICGC) i amb una gran vista de la contrada, i del que ens resta per fer cim a la punta de les Picòssies.
Per continuar amb la proposta cal fer servir una curta canal, de fàcil però acurat descens, que ens deixa al coll de la Barca. Aquí comença el tram més aventurer i perdedor de l’excursió. El matollar dificulta molt la localització del camí. Del que es tracta és de no separar-se de la paret del cim de la roca de la Barca. Finalment apareix una fita i després una altra que ens adreça al pas de la Roca de la Barca. Es tracta d’un punt delicat, però sense major problema que posar una mica d’atenció.
Ja fora del pas, el sender continua una mica més evident i amb fites, que ens porten al punt on comença el que es pot dir és el tram més tècnic del dia. El descens pel vessant és trepidant i sense camí clar, només el terreny remogut per passades anteriors. Cal anar a l’aguait de les fites per acabar sencers al portell de Cosp.
Ja s’ha acabat l’aventura. Ara toca baixar, per sender força marcat, llaçada rere llaçada, a la bassa de Cosp i la font de la Murria (o de Cosp), on connectem amb pista. La seguim sempre fins a arribar al cotxe, però hi ha una alternativa, amb la qual (potser) s’estalvia paviment.
Hi ha el trencall que porta a les ruïnes de peçols de Gerro (ICGC) o cosp de Gerro (Piolet) i seguir, aigües avall, el barranc de Cosp. Al final totes dues alternatives s’ajunten a la caseta de Canterer (ICGC), o Mas de Feití (Piolet).