Plantegem l’inici d’aquest recorregut a l’estany de Lladres i per fer això fem servir el servei de taxis del parc.

Una vegada som a l’estany, comencem a caminar seguint uns metres per la pista, fins que veiem el Pletiu de Lladres i l’evident canal del barranc de Fonguera. En aquest punt deixem la pista i ens encarem directament al barranc, al qual entrem seguint un rastre d’animals.
Anem trobant fites que ens ajuden a avançar i superar el fort pendent, quasi sempre per la llera eixuta del barranc. Aproximadament recorrem 1.000 metres fins que el terreny s’obre en sortir de la zona de bosc i continuem en forta pujada fins que arribem a la base de la muntanya, on trobem una llarga pala herbada que hem de superar per atènyer el cim.
L’esforç resta compensat amb les superbes vistes que ens regala aquest cim. 360° de muntanyes arreu. Continuem el recorregut vers una altra punta que tenim a prop. És una mica més baixa, però és a tocar, i a més a més queda de pas. Al davant tenim la cresta que ens cal superar per anar a la recerca del pic de Fonguera, la nostra pròxima destinació.
S’hi arriba fàcil, però sorprenentment no hi ha vèrtex geodèsic. Decebuts, continuem amb la nostra caminada amb dubtes de cap on adreçar les nostres passes: no ens decidim entre baixar a la recerca del refugi de Josep Maria Blanc o tornar pel barranc de Fonguera. Així arribem als peus del pic de la Cabana i al seu collet, lloc on dissipem els dubtes; baixem per terreny atarterat a la recerca de l’estany de Fonguera.
A la sortida d’aigües d’aquest llac natural trobem un rastre i alguna fita que ens porta a camí ja conegut, on acabem per trobar de nou el barranc ja recorregut de pujada, així que ja no ens resta més que seguir-lo en baixada per tornar a l’estany de Lladres, on fem una curta aturada per a recuperar-nos i menjar una mica.
Reprenem camí i al cap de poc trobem el sender, senyalitzat, que és el GR per on tornem a Espot, lloc on donem per acabada aquesta exigent caminada.