Com que ja tinc una edat i la il·lusió va minvant ja no em dedico a “inventar” recorreguts per ascendir a determinats cims, ara em conformo amb seguir les rutes que altres persones tenen a bé oferir obertament als altres, i en aquesta ocasió, per esborrar de la llista el cim del pic de Llena he pres com a base una proposta de RosaMC.

Arribo amb el cotxe, un SUV sense tracció, a la barrera que tanca el pas a vehicles a la cabana del Vaquer, o cabana de Filià. Pujo els 6 km de pista de terra que separen el municipi de Capdella d’aquest lloc popular d’inici de l’ascens al pic de Llena. La pista està en un estat acceptable encara que els trencaaigües s’han de tractar amb compte. Dubto molt que un turisme no tingui problemes per superar-los. Al costat de la barrera hi ha espai per aparcar tres o quatre vehicles.
Cal dir també que en aquesta proposta no trobaràs cap mena de senyalització, però això no ha de suposar cap problema atès que en situacions de meteorologia favorable tindrem sempre referències visuals.

Començo a caminar en direcció a la cabana del Vaquer. Per arribar-hi cal franquejar la barrera i una porta, ja al costat de la cabana. A l’estiu és fàcil trobar immensos ramats de vaques amb els seus vedells pasturant pel lloc, així que atents a la jugada.
El recorregut que cal fer és molt evident, ja que tinc a la vista, al fons del circ, l’objectiu del dia. A la cabanya localitzo la pista que continua en suau ascens en sentit sud-oest, pista que més endavant es bifurca, seguint pel tram que continua en pujada. Al primer revolt que trobo, deixo la pista per fer una drecera mitjançant un flanqueig lateral. Per descomptat que es pot continuar per la pista.
De nou al bon camí passo pel costat d’un petit salt d’aigua i quan la pista fa un gir a l’esquerra la deixo per pujar pel que hagués estat una pista d’esquí, on actualment han quedat abandonats els suports dels remuntadors que haguessin pujat als esquiadors i esquiadores al port de Filià. La pujada és forta al començament però passat el pitjor arribar al port és més relaxat.
Al coll m’espera un pendent vessant que s’ha de superar per on millor es vegi per arribar a la carena de la coma Tancada, que s’ha de seguir íntegrament per arribar al cim del pic de Llena, encara que en el meu cas, i atesa la facilitat del terreny, vaig aconseguir evitar-la amb un flanqueig per la dreta del caire de la muntanya.
Per iniciar el descens em vaig deixar guiar per la traça que portava, però el cert és que la manera més fàcil de baixar d’allà dalt sembla fer-ho per la carena nord-est, que baixa per la pala del Tossal Llarg. Jo ho faig per la carena sud-est, més rocosa i pendent. Continuo en aquest sentit amb la mirada fixa a la carena de la coma Redona, per on tinc intenció de baixar.
Durant el trajecte es veu clarament per on fer-lo i el traça que porto al GPS passa per aquest espai, però jo soc molt de canvis d’última hora i quan estic al costat d’un sortint rocós, en lloc de seguir el track m’aventuro a baixar per una canal, estreta i molt pendent, amb el ferm molt descompost que m’obliga a baixar aferrat a la paret de pedra. Per descomptat que aquesta baixada no és recomanable per a persones no acostumades a moure’s per terrenys incòmodes.
Ja fora de la canal canvio la pedra solta per herba relliscosa per la humitat i connecto amb la traça. Segueixo durant una estona el seu traçat però no trigo gaire a tornar a canviar d’idea. Quan soc a l’alçada de la pleta des Vaques localitzo un rastre d’animals que m’ofereix la possibilitat d’evitar la pista que baixa a la cabana del Vaquer. Alternant trams clars de sender amb altres sense camí, sempre el més directe possible al destí final, baixo fins al barranc del Port de Filià. Ja no em queda res més que travessar les seves aigües per sortir a la pista, a pocs metres del lloc on tinc el cotxe aparcat.