Traça només de pujada. La baixada es fa pel mateix lloc o fent tot pista. Tot el recorregut es troba senyalitzat amb una ratlla de pintura groga.
Per arribar a la zona d’aparcament de Sant Martí d’Envalls cal circular per un tram d’un parell de km per pista de terra una mica precària només apta per a vehicles alts. Al lloc on s’acaba l’asfalt s’ha habilitat una nova zona d’aparcament.
Ens encaminem, en primer lloc, a veure l’església, que podem visitar en trobar-la oberta. Just al davant de la porta de l’edifici hi ha una obertura al mur del recinte, amb una marca de pintura groga, una ratlla. Marca l’inici del sender per on accedim a la pleta de les Escaldes, un extens prat herbat.
Aquí es fa complicat seguir els senyals, però del que es tracta és de travessar la plana en lleuger flanqueig cap a la dreta per anar en recerca de la pista, que és la mateixa que hem fet servir per arribar a l’aparcament.
Ja a la pista, continuem fins que trobem un pont que permet creuar el rec del Carlit. Aquí jo interpreto malament el mapa i, sense creuar el pont, ens fiquem aigües amunt del rec pel que sembla una zona de pas senyalitzada amb una creu de camí incorrecte. Ens compliquem una mica la vida perquè hem de creuar el riu i baixa força aigua, però superat el tràngol, tornem a sortir a la pista força més amunt, a prop de Tres Fonts. Sembla que si haguéssim continuat pel pont hauríem trobat el camí que fa drecera per evitar la pista.
Abans d’arribar a Tres Fonts, trobem una porta que no es pot obrir. Per l’esquerra es veu un corriol que porta a la font, d’aigua fresca i ferruginosa. El camí senyalitzat continua per la dreta però si es va a la font es pot recuperar el camí si se segueix la tanca.
A partir d’aquest punt a nosaltres ens costa trobar la senyalització de pintura. Mapa en mà, caminem el més orientats possible a l’estany de Collroig i el seu refugi, que òbviament no veiem, però el terreny és fàcil d’interpretar, a més a més trobem la senyalització de tant en tant. Finalment comencem a veure el cim objectiu del dia i l’orientació és fa més fàcil encara.
Arribem al refugi. És tancat per la qual cosa no podem aprofitar la instal·lació per descansar una estona, així que continuem amb l’ascens. A partir d’aquí no recordo cap mena de senyalització, ni tan sols fites, però no cal ajuda, el mapa d’Alpina dibuixa un corriol que interpreta lògicament i perfectament el terreny. Cal continuar voltant en flanqueig un elegant llom que cau del cim del puig Oriental de Collroig i continuar fins al coll que hi ha entre els dos cims, on comença l’atac final al pic.
Nosaltres hem tingut sort amb el dia, així que les vistes són extraordinàries, espero que tu tinguis la mateixa sort.
La tornada es pot encarar de moltes maneres. El més natural potser és anar a l’Oriental de Collroig o aventurar-se per la cresta del pic de les Toses. Totes dues opcions són bones per baixar al refugi i d’allà tornar a l’inici pel mateix camí per on s’ha pujat. Hi ha altres opcions, que algú ha explicat aquí, a Wikiloc. Sembla que hi ha la possibilitat de baixar pel desert del Carlit a la recerca del refugi de Veirat i d’allà, pel rec del Mesclan d’Aigües, baixar al GRP Tour del Carlit (expliquen aquest recorregut en sentit de pujada), però això potser només és apte per a “aventurers”, vist el que hem vist sobre el terreny.
Si voleu tranquil·litat després de tot el viscut durant la jornada, millor tornar per on s’ha pujat.